La professora, investigadora i doctora en Informàtica de la Facultat d'Informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya, Núria Castell-Ariño ha estat guardonada aquest 2020 amb el premi Creu Casas de l'IEC Dones per canviar el món i el 2n Premi UPC al Compromís Social. Són dos reconeixements a la seva tasca ''d'activista'' per apropar les dones al sector TIC durant la seva trajectòria professional, una tasca que, ara, ja jubilada, vol continuar fent. En aquesta entrevista als Fulls d'Enginyeria, Núria Castell-Ariño –que també va ser degana del a FIB- parla dels reptes que queden sobre la taula per inculcar vocacions STEM a les nenes. Catell-Ariño té clar que calen més referents, difondre l'impacte de la tecnologia i girar els estereotips actuals.

Aquest 2020, ja són com a mínim dos els premis que li reconeixen la seva trajectòria en activitats per avançar en la igualtat de gènere en el món de les TIC. Aquest és el seu autèntic cavall de batalla?

Ho ha estat durant anys. Em vaig prejubilar el mes de febrer, just abans de la pandèmia. I ara ho serà més perquè evidentment quan un es jubila no es pot quedar quiet. Una de les activitats que faré serà dedicar més temps a aquest tipus d'iniciatives, que ja feia, i que moltes eren fora de la universitat com ara el programa Inpira, a les escoles. Tot requereix temps i és una possibilitat.

Per què atreure dones i que siguin visibles a les carreres tecnològiques i enginyeries encara és tan difícil?

Fa molts anys que estudiem el perquè però hi ha coses que més o menys ja sabem. Una és la falta de referents. Que hi hagi poques dones no n'anima d'altres a posar-s'hi perquè pensen que no és el seu lloc. Però això no només passa a les noies, sinó a la societat en general que té tan incrustats en vena aquests estereotips: això és feina d'homes o de dones. Trencar aquests estereotips és molt complicat. A vegades, la primera barrera és la pròpia família. Quan una nena diu a casa que està pensant fer una enginyeria, la primera pregunta és: ''vols dir que tu podràs amb això? Que és una cosa per nois...'' I, en canvi, si ho diu un noi se li respon amb un ''molt bé, molt bé, endavant''. Aquesta és la primera actitud que troben. La família, l'escola, els veïns o la televisió són elements que condicionen i, en general, no fan reforç positiu.

S'ha d'incidir, doncs, en l'entorn proper?

Sí. Fa uns anys, en una conferència, una sociòloga americana explicava el projecte per a les vocacions STEM que van fer durant dos anys amb els pares i mares de nens i nenes d'uns 14 o 15 anys, l'època en què comencen a triar optatives, etc. L'objectiu era veure si podien canviar la tendència de les optatives treballant amb els pares i mares. Els nens no els van tocar en absolut. Es van fer xerrades, es va donar informació, es van proposar sortides... Al cap de dos anys van fer una valoració si havia canviat la tendència i es van trobar que sí, que hi havia hagut un impacte i que en un 85% de les famílies, els pares havien compartit coses amb els nens. I això va tenir un impacte rellevant perquè es van triar més assignatures com matemàtiques o química. I l'impacte va ser molt més gran a les famílies on els pares tenien una formació acadèmica més bàsica. Està clar, l'entorn més proper influeix, i a vegades per protecció. La gent que no ha estudiat pensa que no volen que els fills ho passin malament...  

A vostè com li van influir?

Jo sempre he dit que jo estic molt agraïda als meus pares, que són persones nascudes a un poble petit de la Franja de Ponent. Van ser allà mentre hi va haver feina, perquè es construïa una presa. I quan va acabar van venir cap aquí. El meu pare era obrer a la SEAT, treballador de cadena de tota la vida, i la meva mare, modista. El seu gran somni era que les filles poguessin estudiar i fer una carrera. No només eren filles de persones amb formació molt bàsica, que no van tenir-ne oportunitat, sinó que eren dues filles, no fills. La meva germana és metge i jo soc informàtica. Jo he d'estar molt agraïda als pares per la visió que van tenir que no va ser de buscar un bon marit per casar-nos i fer família. Això és un dels reptes que hem de superar. Les famílies tampoc no ho poden fer soles, hi han d'acompanyar l'escola, els mitjans de comunicació. Ha de ser tot un context.

Però ja fa anys que el Departament d'Educació té plans per incentivar les vocacions STEM? Entenc que s'hauria de sortir de l'escola?

De fet ja hi ha alguna activitat que es fa amb famílies, també. Està molt bé que a les escoles fem coses, però en recollirem els fruits d'aquí uns anys. Hem anat on toca, que és a primària. Hi ha molts estudis que demostren que als sis anys els nens i nenes ja tenen definit què és de nens i què és de nenes, quines professions, etc. I per tant, hem d'anar molt avall però no podem deixar soles a les escoles, hem d'anar tots junts. També necessitem fer formació amb els mestres, que a vegades volem introduir STEM a Primària i els mestres diuen: ''i això com ho faig?'' És un procés en el qual hem d'integrar tots els agents que sabem que costarà i portarà temps. Però ara hem arribat al moll de l'os. Potser haurem de baixar a les escoles bressol (riu). Tot arribarà. El programa Inspira de la universitat de Deusto, per exemple, fa temps que va decidir que anava a treballar amb nens i nenes de deu anys. Al final de la Primària. Aquí encara estan receptives, no tenen tots els rols definits, però déu-n'hi-do, És un primer pas. La idea no és empènyer perquè totes nenes facin STEM sinó que ho tinguin tot sobre la taula i que decideixin amb coneixement de causa. A la UPC m'he trobat gent que diu: ''si no ho trien serà que no els agrada''. I la qüestió és pensar si ho han tingut tot sobre la taula i han estat lliures per triar o algú els ha dit ''això millor que no''. I aquí és on estem, per una educació amb igualtat i que triïn en funció de gust i habilitats. Aquest és el repte, posar-ho tot sobre la taula i que triïn.

A Informàtica la proporció de noies és al voltant del 14%, no?

Depèn de com es miri, la dada més rellevant és la de matrícula. Quantes noies s'incorporen a la facultat d'informàtica? L'any passat era un 13% i això feia deu anys que no ho havíem vist. Perquè et facis una idea, el 2010 amb el nou pla d'estudis amb model Bolonya, van entrar un 6% de noies. Aquest 6% ha anat pujant de mica en mica, l'any passat era un 13... Per enguany sembla que són dades similars, tot i que patíem perquè amb la pandèmia qualsevol cosa era possible.

Però a tota la UPC és aproximadament un 25%, la presència de dones...

Informàtica ha estat sempre per sota, juntament amb Aeronàutica. La mitjana és un 25% però les mitjanes són enganyoses perquè arquitectura té un percentatge més alt, gairebé estan al 50%, i a la facultat d'Òptica són majoria. En canvi a les enginyeries ja baixen i a les TIC, encara més.

I en canvi, les TIC estan en un molt bon moment.

Sí, estan a la cresta de l'onada. Però mira, quan mires sèries, pel·lícules etc, qui porta els temes d'informàtica és un noi, treballa en un soterrani, és un noi que no es dutxa, que es comunica fatal, que menja de qualsevol manera... I això no és atractiu. Una noia acaba pensant ''jo no vull ser això''. No s'arriba a veure l'impacte de les tecnologies. Es diu que les noies són més socials, doncs s'ha d'ensenyar quin pot tenir fent informàtica. Jugant amb els estereotips els pots arribar a canviar: ja que hi ha aquesta tendència l'aprofitem per donar-li la volta.

Clar, perquè les TIC et donen opcions de treballar en molts sectors diferents...

A tot arreu. On no hi ha un ordinador darrere? En aquests moments tot té un component digital.

Quina aportació fan les dones en uns sectors tan masculinitzats com les TIC o les enginyeries?

No és una opinió, hi ha estudis que ens demostren que a nivell d'empreses i grups de recerca quan tens un equip més equilibrat en termes de gènere, els resultats i el funcionament són molt millors. Més beneficis, més eficiència. Hi ha un component de conjunt i col·lectiu que acaba sent molt més eficient. Hi ha més innovació, més recerca, més descobriments, etc. quan els equips són més equilibrats. Les dones aportem una altra manera de veure les coses d'intuïció, reflexionem més, som menys competitives i més col·laboradores. Això és en general. Les empreses i especialment les del sector TIC estan molt preocupades en aquest moment perquè volen tenir equips més equilibrats i no troben dones. A mi, com a degana em venien empreses per fer campanyes de captació de talent específics per recent titulats i sobretot, de noies. I jo havia de dir que havien d'anar a les escoles a animar les nenes. Que allà no era el lloc perquè si en tenia un 10%, eren les que havien arribat. Si en volem més, s'ha de treballar abans.

Però el sector també s'hi ha de posar, no?

Quan organitzes activitats i demanes ajuda, et donen suport econòmic gairebé només preguntar perquè veuen que hi ha una necessitat i que entre tots hi hem de fer coses. Les empreses ja han vist que si volen tenir dones professionals treballant, han d'anar a les escoles, a explicar les coses interessants que fan. I és que quan tu parles d'STEM a la canalla de deu anys, la T i la E no saben exactament què és. Què fa un enginyer? No és un perfil conegut i no ho veus fins al batxillerat perquè fas matèries però no el concepte enginyeria. Que hi hagi molta informació cap a la canalla va molt bé sempre que siguin reforços positius.

Per tant, hi ha molta feina a fer?

Desgraciadament, sí. (riu) però portem un parell d'anys de 'boom' de grups, grupets i associacions, que ho treballen. Estem anant molt avall i hi ha cada vegada hi ha més consciència i activitats. Però si estem treballant amb nenes de 10 anys, potser fins d'aquí 8 no en veiem els resultats.