''O sortim tots junts de la pandèmia o fracassarem per separat''

El director de la representació de la Comissió Europea (UE) a Barcelona, Ferran Tarradellas, està ''gratament sorprès'' de la reacció dels estats membres a la crisi sanitària i econòmica del coronavirus, un fet que el fa ser optimista de cara a la recuperació. No obstant, creu que cal aprofitar l'oportunitat de reconstrucció per transformar l'economia europea cap a un model més sostenible i circular.

Europa porta un mes i mig confinada, pràcticament, per lluitar contra una pandèmia del covid-19. Quin paper juga la UE en tot aquesta crisi sanitària?

La Unió Europea no té competències en matèria de sanitat i el que ha intentat fer és ajudar als qui tenen responsabilitats de la lluita contra la pandèmia. Com? De diverses maneres. Agafant tot el que quedava en el pressuposti posant-ho a disposició dels estats membres, sobretot perquè poguessin atendre la crisi sanitària i en part també, la crisi econòmica. En segon lloc, hem intentat ajuntar esforços de tots els estats membres, fins i tot amb Noruega i Suïssa, per fer gran licitació de compra de material protector i d'anàlisi per poder fer proves. Si compràvem tots plegats érem més atractius al mercat i podíem aconseguir preus més baixos. Després hem mirat de rescatar la gent que estava a l'exterior, hem ajudat als estats membres, a portar-los cap a la UE aprofitant els recursos. Nosaltres pagàvem part dels avions, i si per exemple, la República Txeca posava un avió per anar a Filipines a buscar txecs, intentàvem que portessin més ciutadans europeus. Hem aconseguit portar gairebé 50.000 persones i s'estan organitzant 170 volts més. I per últim, vam crear una mena de passadissos verds perquè les mercaderies essencials poguessin passar sense controls de frontera de les persones arran del tancament.

I també van començar a treballar amb la resposta a la crisi econòmica?

Si, a curt i mitjà termini. La comissió a curt termini proposa la triple xarxa de seguretat pels col·lectius que han rebut més directament el cop de la crisi: treballadors, empreses i estats. Pels aturats seria un sistema de finançament que permetés als estats tenir diners per assumir els ERTO, un pla de 100.000 MEUR, en segon lloc, línia de crèdit i avals del Banc Europeu d'Inversions, amb 200.000 MEUR per poder seguir aportant liquiditat a les empreses que no han tingut activitat, i per últim, amb el Fons Monetari Europeu, crear una línia de finançament perquè els estats puguin continuar pagant hospitals, metges i equips protectors, per exemple. A més llarg termini, la reunió aquest dijous s'ha discutit un gegantí pla d'inversions que posés en marxa l'economia un cop més quan puguem començar a desconfinar.

S'han pres mesures però hi ha veus crítiques amb la Unió Europea...

Al començament tenien certa raó aquestes veus crítiques. Molts estats membres no van pensar en els altres i es van tancar en ells mateixos. Va ser un error que per sort no va tenir massa durada i els estats van veure que no era un problema de dins de la UE. La comissió va limitar l'exportació de material de protecció fora i incentivar la solidaritat dins de la UE. I hem vist  un canvi substancial amb l'actitud d'aquests estats membres que limitaven l'extracció de material mèdic ja estan rebent pacients d'altres països, etc. Al principi també els estats es volien salvar ells però després es van adonar que o sortim tots junts de la pandèmia o fracassarem per separat. Això se'n van adonar sorprenentment ràpid i de les actituds del principi, han canviat. Estar a la UE també ha posat de manifest els avantatges de la unió, com ara el programa de recerca més gran del món que ha fet que tots els esforços per nous mètodes de test, tractaments o vacunes, estan tenint un resultat més eficient perquè posem tots els esforços d'investigació conjuntament.

Ha estat prou ràpida doncs, la reacció comunitària?

En general, s'ha vist que o trobem solució comuna o d'aquí no ens en sortirem, i la veritat, és que estic gratament sorprès de la velocitat de reacció dels estats. Han trigat dos mesos a fer el que amb la crisi del 2008 van trigar dos anys. Vindran temps difícils i es voldran buscar responsabilitats però la reacció a aquesta crisi ha estat molt més ràpida que la del 2008. Jo confio que gràcies a aquests mecanismes, la recuperació també sigui més gran.

La resposta potser ha estat ràpida perquè també hem entrat molt més ràpid a la crisi.

Si, i això també explicaria els dubtes inicials. Ningú no estava preparat per una cosa tan gran en tan poc espai de temps. Però bé, de vegades quan ve una cosa d'aquestes et pots quedar aturat. S'han fet plans de rescat ,també els estats membres. S'han posat moltes mesures per protegir treballadors, etc. Crec que tothom s'ha posat les piles bastant ràpids i una mostra n'és la velocitat amb que s'han escalat els sistemes de salut. Tenim estadístiques tràgiques de morts però s'han de contrastar  amb la quantitat de gent que s'ha salvat gràcies a resposta sanitària . Es podia haver fet abans i millor, sí, però ha vingut tan de sobte i amb tanta profunditat que ningú no estava preparat.

I què creu que serà diferent a partir d'aquesta crisi? Hi haurà canvis arran del covid-19?

Jo crec que sí. Ha coincidit amb el final dels pressupostos europeus de set anys i en aquest moment ens estàvem plantejant la inversió i els sectors on havíem de fer una autèntica revolució. Un seria el Green Deal, que en vam parlar a la jornada del COEIC, que vol fer una transformació del teixit productiu, l'industrial però també el comercial i la resta, perquè hem de lluitar contra el canvi climàtic i transformar el model economia cap a una economia més sostenible el fem més sostenible des del punt de vista econòmic. Per exemple, ara som molt dependents  de les fonts d'energia que venen de l'exterior, ens gastem milions d'euros en importar petroli i gas, quan tenim aquí energies renovables o apostar per un sistema de transport que no necessiti consumir tant petroli. Si aconseguim fer aquesta canvi, serem més competitius, menys dependents de l'exterior i ens reduirà moltes despeses amb coses com la sanitat, perquè menys pol·lució, és menys problemes de salut. Ara la crisi ens obliga a fer-hi una gran inversió i tenim una oportunitat per fer aquesta inversió.

I oportunitats en altres sectors?

Sí, en el digital sobretot. El món ha canviat completament i això canviarà els models de treball i l'economia. El tema és si serem tributaris d'economies d'altres països o serem líders i exportadors de la tecnologia que cal per això. En el passat vam ser líders, recordem quan els telèfons del món eren Nokia o Ericsson, però ara estem endarrerits i hem de fer un salt endavant amb intel·ligència artificial, supercomputació de xarxes ràpides de 5G, etc. Doncs aquest canvi també implica gran inversió i la podrem fer amb aquest pla de recuperació. En tercer lloc, oportunitat per desenvolupar model econòmica més sostenible des del punt de vista social. Aconseguirem que l'Europa després de la crisi no sigui igual que abans, sinó molt millor.

L'enginyeria tindrà un paper rellevant en aquesta reconstrucció en tot això, doncs?

Seran clau, els enginyers i les enginyeres. Tots. Han d'aconseguir canviar radicalment la manera de produir, la productivitat estarà basada en la productivitat de la matèria primera i per tant,d el treball. I això vol dir dissenyar completament els bens que produïm perquè durin el màxim de temps, siguin reparables, totalment reciclables quan arribi al final de la seva vida útil, i que siguin reciclats i que aquestes matèries primeres secundàries siguin les matèries per a nous productes al futur. Jo crec que hi ha una gran oportunitat pels que es volen dedica ara l'enginyeria, que ha de ser diferent a la que tenim fins ara, ha de treballar molt amb la durabilitat i reparabilitat i reutilització del producte, i que treballi molt amb l'economia circular, que també és una altra transformació social que hem de fer.

 

Video
Entrevista al director de la representació de la UE a Barcelona.