Catalunya té una llarga trajectòria industrial que es remunta a mitjans del segle XIX, en el qual es va desenvolupar la industrialització amb el sector tèxtil al capdavant. L’impacte d’aquest àmbit va generar un coneixement especialitzat en el camp de la indústria, amb proveïdors amb un alt know-how que donava servei a fabricants manufacturers.
Alhora, a partir del 1960, l’Estat Espanyol va tenir un alt creixement del PIB any rere any, fet que va provocar moviments migratoris cap a grans ciutats i la creació dels primers supermercats. És en aquest context en el qual l’envàs va esdevenir un element fonamental, tant com a element per protegir el producte, com per aplicar-hi el màrqueting corresponent, fet que també va ajudar a desenvolupar el conjunt de la indústria gràfica.
Aquesta nova demanda, paral·lelament, va reconvertir part del teixit industrial que treballava fins aleshores dins de la cadena de valor del sector tèxtil cap al de l’envàs i l’embalatge. Com a conseqüència, arreu del territori hi ha diferents empreses creades aleshores que avui en dia formen part dels líders globals del món del packaging, en el qual destaquen nombrosos fabricants de maquinària relacionats amb l’envàs flexible que competeixen internacionalment. Aquests fabricants també es van crear, anteriorment, en un entorn liderat per la indústria tèxtil que va fer una transició cap a un nou model econòmic.
Actualment, la indústria de l’embalatge és una de les més capdavanteres del territori. Presenta una facturació agregada de més de 6.500 M €. Alhora, la fira del sector, Hispack, és la tercera més important que se celebra a Barcelona després del Mobile World Congress i Alimentaria.
El fet de tenir un àmbit com el de l’envàs i l’embalatge —que compta tant amb grans grups multinacionals com amb sòlides pimes de capital català o empreses d’alta especialització tecnològica— com a capdavanter i motor de l’economia implica que cal disposar d’enginyers altament qualificats per desenvolupar constantment el negoci. Un negoci en què cal una alta inversió periòdica en R+D+I per seguir sent competitiu en un món globalitzat des de fa temps.
Un clúster permet reforçar elements com el de la formació especialitzada promovent i impulsant estudis per capacitar el talent. Això ho hem fet amb un centre educatiu del territori com la UPC, on aquest curs finalitzarà la segona edició del postgrau de Packaging Engineering: tecnologia dels envasos i embalatges, que compta amb professorat de la indústria i classes a les empreses del sector per facilitar la incorporació al món laboral de l’alumnat.
Però volem anar més enllà. Treballem per posicionar Barcelona com un entorn europeu de referència en la formació especialitzada en packaging, que treballi l’enginyeria conjuntament amb altres àmbits com el del disseny o la gestió. Els perfils que demana l’ecosistema són multidisciplinaris i amb gran capacitat per a nous aprenentatges. L’enginyeria hi aporta capacitacions clau, les quals permeten potenciar el conjunt de la indústria de l’envàs i l’embalatge per seguir sent un dels motors de la nostre sistema industrial i incrementar els nivells de benestar a la nostra societat.
Artur Costa
President del Clúster del Packaging
