Arnau Perdigó ve de família d’enginyers. El seu pare encara està al peu del canó d’una empresa, Perdigó Industrial, que és una referència al sector de la caldederia. Tot i implicar-s’hi per modernitzar-la i fer-la créixer, Arnau Perdigó ha seguit un camí diferent en el món de la consultoria en enginyeria de la salut. Li omple, i per això ha fundat la seva pròpia empresa, poder desenvolupar projectes que deixin empremta social i amb Perdigó Medical ho està aconseguint.
Va començar la carrera professional com a becari d’HP a Sant Cugat. Entre impressores de gran format i abans que es popularitzessin les de 3D, Perdigó va veure que li encantava el desenvolupament de producte. Per això es va decidir a acabar la carrera a l’Imperial College, al Regne Unit. Allà, va tenir l’oportunitat de treballar a Dyson i participar, tal com explica ell mateix en declaracions a Fulls d’Enginyeria, amb projectes futuristes que ara ja estan al mercat com ara un assecador de cabells “supersònic” que s’ha popularitzat darrerament. Però això no li acabava de satisfer. “Reinventar electrodomèstics de 500 euros per a gent rica no m’omplia”, relata Perdigó. I així, amb aquestes reflexions, va ser com va descobrir el món dels dispositius mèdics. Ho va fer a través d’una consultoria de Cambridge que desenvolupa inhaladors: “això m’interessava molt tècnicament i em permetia contribuir positivament a la societat”.
Des d’aquesta posició va començar a liderar projectes i equips cada vegada més grans i a assumir també certa responsabilitat de desenvolupament de negoci. Treballava a TTP, una empresa rellevant dins un clúster “molt potent” de desenvolupament de nous dispositius sanitaris i de diagnòstic in vitro.
Tot i estar molt content amb la posició professional, Perdigó i la seva parella volien tornar a Catalunya, per impulsar també el seu projecte personal i familiar. En buscar feina a Catalunya, però, no va trobar cap empresa prou semblant a les que havia conegut a Cambridge, i per això, va decidir muntar-la. “Jo no soc emprenedor per vocació, sinó per necessitat”, diu convençut.
Per fer-ho realitat va començar aprofitant l’oficina familiar de Perdigó Industrial, des d’on va començar a oferir serveis de consultoria en solitari. La seva política va ser reinvertir cada euro en créixer. En només tres anys han passat de ser un a quinze treballadors i la perspectiva és arribar a ser 25 o 30 d’aquí a només dos anys. De fet, s’acaben de traslladar d’oficina perquè la seu històrica de Perdigó, a la Travessera de Dalt de Barcelona, ha quedat petita davant d’aquest creixement. L’equip és multidisciplinari i el formen enginyers biomèdics, mecànics, de disseny de producte, electrònics i de ciència de materials. Destaca que tot i que l’enginyeria biomèdica està en auge i s’ha fet popular, amb unes notes de tall altes, des de diferents especialitats de l’enginyeria es pot acabar treballant al sector mèdic. De fet, a Perdigó Medical els enginyers biomèdics representen una tercera part de l’equip.
Durant els primers anys de vida de Perdigó Medical, Perdigó ha començat a superar algunes de les pors que tenia quan va començar aquesta aventura: poder oferir els mateixos serveis i qualitat amb què havia treballat a Cambridge. “Passes pel síndrome de l’impostor”, diu Perdigó. Ara, però, veu que els resultats dels projectes que impulsa són “igual o més ambiciosos” que els projectes amb els que va treballar a Regne Unit. “Això em dona confiança de l’impacte que estem tenint a la societat”, afegeix.
Innovació de referència
Perdigó Medical és, doncs, una consultoria de disseny i desenvolupament de dispositius sanitaris. És a dir, donen suport a terceres empreses en la creació de de productes finals amb conceptes, dissenys, prototipatge, assajos, anàlisis de riscos, requeriments regulatoris, etc. Innoven dissenyen i fan prototipatge per a empreses molt diverses: des de les start-ups més ambicioses fins a grans farmacèutiques i fabricants de dispositius sanitaris, que acaben podent posar el seu producte al mercat. Els seus clients són eminentment empreses estrangeres. De fet, només el 10% de les vendes són d’àmbit nacional, malgrat que com a empresa s’han adherit a institucions com el Biocat, CataloniaBio & HealthTech, o el Barcelona Health Hub.
Tot i que Barcelona sigui un pol important del sector farmacèutic amb moltes empreses emergents, Perdigó té la sensació que la innovació encara no s’impulsa prou. “Ens falta cultura de la innovació”, diu. Confia, però, que de mica en mica això anirà canviant i les empreses espanyoles també acabaran apostar per l’R+D+i igual que passa en altres estats d’Europa.
