En el decurs de la Diada de l’Enginyer d’enguany va atorgar-se el Premi al Reconeixement Acadèmic a Pere Caminal Magrans per la seva dilatada i meritòria trajectòria en el camp de la docència. Caminal és Doctor Enginyer Industrial i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) des de 1977, és a dir fa 40 anys justos. Ha estat també investigador principal en més de 50 projectes i de la seva extensa activitat institucional, en destaca la direcció del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la UPC.
-Com heu viscut a nivell personal la concessió d’aquest reconeixement per part de la professió?
-Per una persona com jo, que ha dedicat tota la vida professional a la docència i a la investigació tractant de fer-ho el millor possible, és una gran satisfacció que els EIC hagin decidit atorgar-me enguany un guardó que justament reconeix l’activitat acadèmica. Per tant, em fa molt content, encara que també penso en molts companys que fan la feina tant o més bé que jo i, en conseqüència, també mereixerien que se’ls reconegués.
-Vau entrar de professor a l’ETSEIB fa 40 anys justos. Amb la perspectiva que us dona aquesta llarga etapa com a docent, quina anàlisi feu de l’evolució dels estudis d’enginyeria industrial a casa nostra?
-Ha calgut fer un gran esforç d’actualització a nivell docent ja que la tecnologia està evolucionant moltíssim i a un ritme molt ràpid. Els principis són els mateixos però la tecnologia canvia a un ritme vertiginós. Crec que l’oferta formativa que s’està donant, per exemple, a la UPC és de molta qualitat i perfectament ajustada a les necessitats del mercat. El fet que molts estudiants ja trobin feina quan encara no han acabat la carrera crec que n’és la prova més evident i un èxit per a la universitat com a institució i, per la part que ens toca, també per al professorat.
-També deveu haver canviat molt la forma d’ensenyar i, per tant, d’avaluar els coneixements dels estudiants.
-Sens dubte. El model clàssic de classe magistral amb el professor explicant a l’aula i fent ús de la pissarra i els alumnes prenent apunts encara perviu. Els exàmens finals també, però, progressivament, ha anat guanyant terreny l’avaluació contínua que permet un seguiment més acurat i ampli de l’aprenentatge de la matèria que s’ha estudiat. Paradoxalment, això també dificulta aconseguir notes altes perquè és molt difícil ser bo en tot i d’una forma sostinguda, encara que el percentatge d’aprovats sigui, avui en dia, més elevat que anys enrere.
-I dels estudiants d’enginyeria industrial?
-Doncs he de dir que, en certs aspectes, les generacions més recents d’estudiants saben menys coses dels que arribaven fa 30 anys, però, per altra banda, estan dotats d’unes habilitats imprescindibles en el món actual que abans no tenien. Per tant, no podem dir que els estudiants d’ara siguin ni pitjors ni millors. Senzillament tenen un perfil diferent.
-Potser això va molt més en consonància amb la demanda majoritària d’un perfil professional molt polivalent.
-Cert, les empreses valoren molt que els enginyers industrials que surtin de les nostres universitats tinguin una formació multisectorial i absolutament polivalent. Durant els quatre primers anys, reben una formació de caràcter pluridisciplinari molt potent i, posteriorment, en el màster, és quan ja s’especialitzen. Les petites i mitjanes empreses contracten molt aquest tipus de perfil tan polivalent.
-Formeu part del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial. Estem davant d’algunes de les àrees amb més potencial de cara als pròxims anys?
-No hi ha cap dubte que fenòmens com, per exemple, la robotització seran claus en el futur més immediat. L’enginyeria biomèdica és també un sector punter. Només cal veure tota la tecnologia que s’està incorporant als hospitals fruit del treball dels enginyers.
-Què en destacaríeu del vostre pas al capdavant del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB)?
-Coincideix amb un moment important a nivell mundial que també repercuteix a nivell català. De fet, estudis fets a països com Estats Units o el Japó preveuen que, en els pròxims anys, el nombre de llocs de treball que es crearan en el camp de l’enginyeria biomèdica serà molt superior que en els altres sectors industrials. Hem de pensar que aquest camp no només s’ocupa d’oferir solucions per al diagnòstic i la teràpia, sinó també per millorar la qualitat de vida de les persones en unes societats cada cop més envellides. Però és que, a més, la biomèdica està entrant també amb molta força en el món de l’esport, sobretot, arran que moltes persones sense una preparació adequada estan començant a practicar assíduament activitats com maratons o ultra trails amb el risc de patir problemes de salut greus.
-I, en aquest camp, Catalunya està ben posicionada?
-N’estic convençut. En primer lloc, disposem de diversos centres docents de qualitat com són la UPC, la UB, la UPF o la Universitat de Vic amb graus d’Enginyeria Biomèdica. I, en segon lloc, els enginyers catalans que cursen aquesta especialitat s’acaben col·locant en el sector amb facilitat. I, qui opta per anar a l’estranger, també troba feina. A nivell general, a més, el sector de la biomedicina també necessita enginyers a l’hora de desenvolupar nous productes o fer recerca i Catalunya n’és un pol molt important, no només a nivell europeu, sinó mundial.
-Per tant, té tot el sentit que Barcelona aspiri a acollir la seu permanent de l’Agència Europea del Medicament...
Sí. Ja ho hauria d’haver estat abans, però, per raons polítiques, no va ser possible. Crec que tenint en compte els grups de recerca que actualment estan treballant en aquest camp i la indústria que tenim aquí és del tot coherent que la seu es traslladi a Barcelona. Ens ho mereixem.
-Quin consell donaríeu a un jove que s’estigui plantejant estudiar enginyeria industrial?
-L’encoratjaria a fer-ho perquè estic segur que gaudirà molt d’aquests estudis. Sobretot, durant els darrers anys de la carrera, quan ja pugui veure l’aplicació de noves tecnologies i després a l’empresa participar, per exemple, en el desenvolupament de nous productes. En el fons, el més important és escollir una professió que et faci gaudir.
