Commemorar el 8 de març és reflexionar sobre el paper de les dones a la societat i constatar que les dones encara estem molt lluny de l’equitat en molts àmbits. És tristament evident en la nostra professió, l’enginyeria.
La pandèmia que estem vivint ens ha ensenyat, una vegada més, que el futur depèn principalment de la ciència i tecnologia, i el futur només serà millor si el millor talent, homes i dones, hi col·laborem. Cal que homes i dones hi participem per progressar aprofitant totes les virtuts de la tecnologia i a la vegada identificant i corregint els seus riscos. Quan s’aporta talent divers s’està assegurant la incorporació de punts de vista diferents i una mirada crítica i més àmplia i, alhora, es maximitza la creativitat. L'excel·lència s'aconsegueix amb la diversitat, i això és crític per avançar, especialment quan es tracta de construir el futur, un futur millor.
Els indicadors ens mostren que encara hi ha molta feina a fer, tot i les nombroses activitats que s’estan posant en marxa aquests darrers anys. Avançar en la major presència i visibilitat de la dona en les àrees tecnològiques i científiques és responsabilitat de tots, al llarg de cadascuna de les etapes vitals i professionals de les dones.
El primer repte és la baixa taxa de vocacions per a l’enginyeria o altres carreres STEM. Actualment, el percentatge de estudiants dones d’Enginyeria Industrial a la UPC és de gairebé el 22%. És més alt que el 4% de quan jo hi vaig estudiar, però lluny del 40% a partir del qual es considera que és equitat. L’equació és molt fàcil... si no arriben prou dones estudiants a la universitat, no en sortirà un col·lectiu suficientment nombrós i preparat per poder col·laborar en els diferents reptes relacionats amb la tecnologia i la ciència. Els estudis indiquen que un dels principals factors que influeixen en que les noies no triïn carreres com les enginyeries és la falta de referents femenins en el món tecnològic. Donar visibilitat a les dones que treballem en aquest sector i l’ampli ventall de feines que s'hi poden desenvolupar ha d’ajudar a generar vocacions.
El segon repte és que un cop les estudiants són a la universitat se les ajudi a créixer i se’ls doni un tracte no discriminatori perquè se sentin igual de valuoses, respectades, preparades i polivalents que els seus companys. Per això, actes com “La Dona en el Motorsport” amb els que els Enginyers Industrials de Catalunya commemorem enguany el 8 de març són importants per mostrar opcions típicament poc considerades per les enginyeres.
El tercer repte és a l’àmbit professional. Tot i l’impacte positiu de la diversitat als resultats empresarials i els esforços fets en aquesta direcció per algunes organitzacions, en massa àmbits segueix existint la bretxa salarial i el “sostre de vidre” que fa que les dones se sentin menys reconegudes i els resulti més difícil accedir a càrrecs directius i posicions de decisió. La recent iniciativa “Programa d'empoderament Dona STEM'' dels Serveis Ocupacionals dels Enginyers Industrials de Catalunya conjuntament amb la Mútua dels Enginyers és una eina per avançar en aquesta direcció.
Per concloure, vull insistir en que fomentar la major presència i accés a posicions de direcció de la dona a l’enginyeria és feina de tots i és també pel benefici de tots. No és fàcil, el problema està tan arrelat a la nostra cultura i la nostra societat que si no s’aborda des de totes les vessants possibles difícilment es podrà canviar la situació.
L’escassa presència de la dona a l’enginyeria s’ha de veure com una pèrdua per la societat. Cal incorporar el talent femení perquè la tecnologia sigui la peça clau d’una societat més justa, més equitativa i millor. Per aquesta raó vaig acceptar el repte de presidir la Comissió d’Equitat, Tecnologia i Futur dels EIC. Animeu-vos a treballar amb les enginyeres i enginyers que en formem part!
No abaixem la guàrdia, no tenim temps per perdre. Cal actuar de manera global, amb contundència i urgència.
