Perspectives energètiques per a l'automoció

Hem estant vivint una transició fallida cap el cotxe elèctric. Majoritàriament el que compra la gent són cotxes híbrids, una mica com obligats per les normes posades a ciutats com Barcelona. La realitat es que els polítics han anant inflant el globus sense que existeixi una planificació a llarg termini.

El primer problema és l’emmagatzematge de l’energia intermitent de les renovables (solar o eòlica). Una teoria inicial deia que es podrien utilitzar els milions de cotxes elèctrics endollats com bateria gegant per emmagatzemar l‘energia produïda. Però ningú va comptar amb l’enorme transformació necessària de la xarxa elèctrica, tant a alta tensió (contínua en alguns casos) com a baixa tensió. La baixa tensió presenta una gran complicació i inversió a les grans ciutats.

Per altra banda el temps de càrrega del cotxe elèctric és molt llarg. Les estacions de recàrrega, equivalents a les actuals gasolineres, han de ser en conseqüència molt grans. Les últimes de Tesla a Califòrnia estan previstes amb 40 a 50 punts de recàrrega, per a poder servir una gran afluència de cotxes.

A més, les autonomies són molt variables en funció de l’estil de conducció, ja que l’anunciada per els fabricants és en condicions molt ideals. Si el dissenyador vol allargar l’autonomia ha d’afegir més bateries, i amb l’augment de pes, l’augment de prestació és marginal.

Segurament és per aquestes raons, que marques com Toyota han apostat al mateix temps per altres alternatives. Cal remarcar que aquesta marca ha estat pionera i és una referència en cotxes híbrids.

La tecnologia alternativa consisteix en utilitzar energia química a base d'hidrogen. La unitat de reacció (fuel cell) amb l’oxigen genera electricitat, sent el producte resultant aigua. Toyota ja comercialitza a Europa un model de funcionament amb hidrogen, i expliquen que el repte ha estat arribar a rebaixar els costos de la unitat central, que amb la reacció de l’hidrogen amb l’oxigen produeix electricitat. El vehicle disposa de dos dipòsits d'hidrogen i anuncien una recàrrega en menys de tres minuts. Cal destacar que l’hidrogen sembla la única alternativa viable per fer camions elèctrics.

Si recordem l’aspecte del transport d’electricitat des de la generació al cotxe, mencionat al principi de l’article, l’hidrogen té un atractiu com emmagatzematge d'energia en el punt de generació. Se sap que un  corrent elèctric descompon l’aigua en els seus components, hidrogen i oxigen, que és que es produiria al punt de l’estació renovable eòlica o solar.

Podem considerar que emmagatzemar l’hidrogen i transportar-lo no té una gran diferència amb el sistema de les xarxes de gas. A més, ja fa més de 70 anys que s’utilitza gas com combustible de motors d’explosió als automòbils. L’única diferència ara és que és un gas diferent alimentant un altre mena de motor. El transport de gas és avui dia també una tecnologia madura.

Finalment si analitzem la solució de bateries per milions de cotxes, i la necessària xarxa elèctrica, significa que es necessiten una quantitat ingent de materials cars com el liti, el cobalt, i el coure en la construcció, i suposa un problema en el reciclatge de les bateries. A gran escala els reptes de subministrament i mediambientals són alts.

Encara no podem tenir clar que el sistema de bateries com a tracció de l’automòbil sigui l’ultima paraula. Podria ser com allò que el nostre catedràtic de motors a l’Escola d'Enginyers va profetitzar als any 60 sobre l'interès per el motor Wankel: “és una tecnologia no el suficientment potent per triomfar però també no suficientment dèbil per acabar de fracassar”. I en realitat va fracassar quan el preu del combustible al 1974 es va enfilar pels núvols. Al 1990 vaig visitar a Mazda al Llapó la última línia de producció existent.

El que sí que crec és que el cotxe elèctric podrà donar una conducció instantània de prestació d'un gran esportiu, però en conducció mitjana s’haurà de ser conservador si es volen tenir molts quilòmetres d’autonomia.

Pel que fa al cotxe híbrid, és una transició d’un sistema a l’altre que representa una gran quantitat de maquinària en el cotxe, però és veritat que al ser un mixt de dos sistemes, i amb gran fiabilitat, té atractiu. Cal no perdre de vista que no té futur, ja que utilitza combustibles fòssils.

Crec haver donat una visió global dels desafiaments als que s’enfronta el cotxe elèctric si el volem massificar de manera racional, deixant a part els somnis dels polítics. Encara, doncs, hi ha incògnites. Queda per veure també, a part de les inversions, els rendiments energètics del conjunt de cadascuna de les dues solucions en el temps. Rendiments que són variables amb el desenvolupament de la tecnologia, com per exemple el gran desenvolupament del dièsel dels últims 20 anys, que va motivar una gran preferència del consumidor, quan es pensava que l'automòbil dièsel seria marginal.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.