Els qui em seguiu en els diferents articles publicats als Fulls d'Enginyeria sabeu que em mou la passió per l'enginyeria, la innovació i també pels meus orígens. I Portbou n’és una part important. Ara que es torna a activar el futur de les energies renovables a Catalunya, em sembla oportú abordar el paper que pot jugar Portbou amb una mirada tècnica i alhora personal.
En la presentació recent del PLATER —el Pla Territorial Sectorial d’energies renovables de la Generalitat, sotmès a informació pública des de finals d’abril de 2026—, sorprèn que Portbou no aparegui amb més pes dins del debat sobre el potencial eòlic català. El termini d’al·legacions es prolonga fins a finals de juliol, i aquest moment fa especialment rellevant preguntar-se per què un municipi com Portbou queda tan poc present en el mapa de la planificació energètica.
Portbou disposa d’un recurs eòlic excepcional, la tramuntana, intensa i recurrent, que el converteix en un dels espais amb un potencial eòlic notable del nord-est peninsular. Aquesta condició, unida a la seva posició com a node ferroviari internacional i frontera europea, justifica una anàlisi més detallada dins del marc del PLATER. No es tracta de defensar un projecte tancat, sinó de constatar que hi ha un cas territorial específic que mereix ser estudiat amb criteris actuals.
La tecnologia eòlica contemporània ha evolucionat profundament i resol limitacions prèvies. Les turbines modernes estan certificades per classes IEC de vent extrem, incorporen control actiu de pitch, monitoratge predictiu amb IA i disseny específic per tramuntana. Tècnicament, té sentit explorar com se’n pot treure profit, sempre amb una escala molt continguda i amb una implantació selectiva. Si aquest enfocament tingués recorregut, l’horitzó raonable seria un esquema de 3-5 aerogeneradors de 4-6 MW, col·locats només en carenes amb accés forestal preexistent i amb una petjada territorial mínima. En aquest sentit, la idea no seria aixecar una planta industrial, sinó disposar d’un centre de proves i reserva avançada que permeti comprovar amb rigor fins on pot arribar aquest recurs sense trencar l’equilibri del lloc. El fet de ser frontera i el seu centre logístic i ferroviari aporta perspectives de valor afegit molt interessants.
Portbou disposa d’una subestació pròpia vinculada a l’eix internacional Figueres-Portbou-Cervera-Perpinyà, amb un consum energètic constant associat a mercaderies i passatgers transfronterers. Es pot establir una connexió molt més directa entre la generació eòlica i la infraestructura ferroviària, amb menys pèrdues i més coherència sistèmica. A Europa ja hi ha precedents solvents d’aquesta lògica, com el cas dels Països Baixos, on els trens elèctrics funcionen des del 2017 amb subministrament eòlic contractat a escala nacional.
"Portbou es pot entendre com un espai de prototipatge territorial, un lloc de demostració on provar solucions que combinen renovables, infraestructura crítica i innovació tecnològica"
Amb la dimensió transfronterera, ampliem encara més el seu abast i obrim la porta a projectes INTERREG o NextGeneration. França també està experimentant amb injecció eòlica a xarxes ferroviàries (SNCF Occitània) i disposa de tecnologia LiDAR avançada. Un projecte conjunt podria accedir a fons europeus per a “pilots frontera” (50-70% no reemborsable).
Portbou es pot entendre com un espai de prototipatge territorial, un lloc de demostració on provar solucions que combinen renovables, infraestructura crítica i innovació tecnològica. Els espais ferroviaris infrautilitzats, el Centre de Competències Digitals de Renfe i la posició fronterera configuren un ecosistema excepcional per a l’assaig de models híbrids amb energia local, consum ferroviari i digitalització.
Naturalment, tot això només té sentit si es planteja amb un rigor ambiental màxim des del primer moment. L’entorn de l’Albera obliga a una avaluació exigent en matèria d’avifauna, corredors ecològics i integració paisatgística. Per això, la posició més responsable no és donar per bona cap solució abans d’hora, sinó assumir que qualsevol opció ha de passar primer per un estudi rigorós, amb criteris actuals i sense apriorismes. El primer pas no ha de ser decidir, sinó analitzar amb serietat si hi ha o no condicions reals de compatibilitat.
No volem ni podem canviar la tramuntana, ens en sentim orgullosos!... Es tracta de valorar-la i d’aprofitar-la de la manera més racional possible.
