Lluitar contra la vulnerabilitat climàtica més enllà de la pobresa energètica amb intel·ligència artificial, dades i modelitzacions. Això és el que busca Climate Ready Barcelona, un projecte impulsat a la capital catalana per ajudar la ciutadania i les administracions a preparar-se pels efectes del canvi climàtic i la crisi energètica i anticipar-se a les decisions que s'han de prendre tenint en compte les característiques de l'habitatge i el codi postal més que no pas les dades econòmiques dels usuaris.
Així ho explica Jordi Cipriano, director del Building Energy and Environment Group de CIMNE, involucrat en aquesta iniciativa, que recalca que el projecte se centra en "determinar la vulnerabilitat climàtica per edificis i no per codis censals". El repte, a hores d'ara, és poder aconseguir dades de qualitat dels edificis, però aquest és un primer pas per poder elaborar un mapa de la ciutat que permeti identificar les zones més vulnerables.
Les dades són, doncs, l'element clau per tirar endavant aquest nou sistema. Un cop "harmonitzades", l'eina servirà per extrapolar aquestes dades i donar informació per preveure escenaris futurs, és a dir, predir situacions de calor extrema a partir del model digital de ciutat que s'haurà modelat i permetrà adaptar la ciutat als efectes d'aquesta nova situació. Les xarxes neuronals serviran, per tant, per determinar les característiques físiques dels edificis i el resultat de les simulacions i, així, tenir un mapa de Barcelona basat en la informació climàtica dels edificis.
De la pandèmia a l'emergència climàtica
Climate Ready Barcelona és un projecte finançat amb fons europeus per ICLEI (Local Governments for Sustainability) amb el suport de Google.org, que compta amb la participació d'Ecoserveis, ABD, CIMNE, Bit Genoma i l'Ajuntament de Barcelona. Neix arran de l'adaptació dels Punts d'Assessorament Energètic a la pandèmia, quan van haver de donar servei a distància. Bit Genoma va col·laborar-hi amb el desenvolupament d'una aplicació que va permetre atendre els usuaris virtualment. L'aplicació va permetre recollir dades i donar encara un millor servei a la ciutadania, però, alhora, es va comprovar que es podia anar més enllà. "Vam acabar veient que amb les dades es podia desenvolupar una intel·ligència artificial que ajudés els agents a fer la seva feina", explica Miquel Martín, director de Bit Genoma Digital Solutions i president del GT en Intel·ligència Artificial d'Enginyers Industrials de Catalunya.
"Hem d'apropar la tecnologia i fer-la el màxim d'amigable", diu Martín, partidari d'utilitzar la IA per donar suport als usuaris, personalitzar serveis i orientar-los a les necessitats reals. Amb Climate Ready Barcelona, doncs, es dota la ciutadania d'una eina d'apoderament energètic, es genera un mapa de vulnerabilitat climàtica i es creen un conjunt de recomanacions polítiques basades en les lliçons apreses gràcies a les implementacions d'aquestes eines.
La pobresa energètica en context de canvi climàtic
S'entén per pobresa energètica la impossibilitat de mantenir l'habitatge en una temperatura adient. Quan el terme es va començar a fer popular, al voltant del 2013, es referia sobretot als qui no podien fer front a les factures de subministraments per mantenir aquesta temperatura els mesos més durs de l'hivern. La directora del departament tècnic d'ABD, Mònica Plana, xifra en 42 milions les persones que pateixen pobresa energètica a Europa. Mercè Rius, directora de desenvolupament de projectes de Catalunya Forestalia, destaca que a Catalunya un 5% de la població no pot pagar les factures, però fins a un 20% no la poden tenir a la temperatura adequada.
A casa nostra, els moviments socials van aconseguir protegir les famílies vulnerables amb una llei que evitava els talls de subministrament en casos extrems i, per tant, se'ls garantia l'accés a l'energia. Els Punts d'Assessorament Energètic (PAE) de Barcelona han estat les peces clau per implementar-ho, ja que s'han atès 14.500 famílies de mitjana cada any que, en un 94% dels casos són vulnerables. Amb aquestes dades i arran de la pandèmia, es va plantejar aquest nou sistema virtual que s'ha comprovat que pot anar més enllà.
En la jornada Aplicació de la IA per detectar i prevenir la pobresa energètica, organitzada per la Comissió d'Energia d'Enginyers Industrials de Catalunya, Plana ha defensat l'ús de la tecnologia per a "defensar drets energètics" sempre que es faci una intervenció social basada en l'acompanyament i l'apoderament de les persones. "L'energia és un sector estratègic i s'ha de tenir molta cura de les dades que es generen; hem de pensar les conseqüències ètiques i socials de la tecnologia".
Vulnerabilitat climàtica en un context d'emergència
Rius alerta que fins ara, s'havia considerat la pobresa energètica pel risc de passar fred, però que els països del sud d'Europa han de començar a pensar en les conseqüències per a la salut de les onades de calor. "Els centres de la ciutat són més calents i un 4% de la mortalitat estival es deu a l'efecte d'illa de calor dels centres urbans". Per la seva banda, Aniol Esquerra, enginyer industrial i director d'Ecoserveis, també destaca a la centralitat del projecte en la "vulnerabilitat climàtica", ja que la situació social s'hai sumat la crisi climàtica i les seves conseqüències: més onades de calor, més plagues, menys productivitat laboral i escolar, més sequera... "Ara toca, Cal adaptar-se i mitigar", diu Esquerra.
En aquest sentit, per Rius cal començar a actuar tenint en compte que "el canvi climàtic va empitjorant" i a banda d'un enfocament multidisciplinari i un abordatge local, cal tenir en compte que la rehabilitació energètica dels edificis o l'eficiència dels aparells han d'estar entre les prioritats, a més a més d'incidir en el cost de l'energia a través de l'autoconsum i el desplegament de les renovables.
El paper de les institucions
Tot i créixer per sobre de la zona euro, amb més PIB i menys atur, Catalunya té índexs alts de pobresa. Ho destaca el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, que alhora defensa una política més preventiva i menys reactiva per intervenir abans dels problemes. Considera que Climate Ready Barcelona és una bona eina per començar a implantar aquest canvi al país i ha mostrat la predisposició en conèixer i col·laborar estretament amb les entitats impulsores. "Hem de tenir un estat del benestar menys reactiu i més preventiu; el farem més sòlid i sostenible amb tecnologia". Per Campuzano, "el bo social que ens cal és el de Portugal", fent referència a la necessitat que té el país de poder gestionar la informació en aquest àmbit.
Per la seva banda, Sònia Fuertes, ha destacat que cal fer un "canvi cultural" en el si de la població i tenir en compte que, malgrat que no sigui neutra, la IA pot ajudar a predir i mitigar les àrees de risc, les illes de calor, etc. "La IA té tot un recorregut", ha afegit Fuertes, per qui la proximitat és clau.
