Qualitat ambiental interior, luxe o necessitat?

Com que respirar és una funció vital ineludible, constantment estem exposats a tot el que transporta i ens entra al cos. En aquest tot hi trobem tant fluids necessaris per al nostre organisme com l’oxigen, com altres inquilins menys desitjables, entre els quals hi ha contaminants químics i biològics de diversa índole.

La potencial contaminació exterior que habita a les ciutats on vivim és un tema prou conegut, del qual es parla sovint i que genera moltes notícies a través dels diferents mitjans de difusió. Tanmateix, és menys conegut que els nivells de contaminació en ambients tancats poden arribar a ser de 10 a 100 vegades més alts que les concentracions de l’exterior, segons les estimacions de l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA). I, en aquest àmbit, el bon disseny i l’eficàcia dels sistemes de filtració que proporcionen els sistemes de ventilació/climatització dels edificis són clau per evitar aquesta amplificació.

QUÉ S’ENTÉN PER QUALITAT AMBIENTAL INTERIOR?

La funció primària d’un edifici en què es desenvolupen activitats de tipus industrial, al marge de la seguretat estructural, és proporcionar un ambient confortable i saludable per a les persones que hi porten a terme qualsevol activitat. Això depèn, en bona mesura, d’un disseny adequat del sistema de ventilació/climatització, del funcionament que tingui i del manteniment que se’n faci.

La Qualitat Ambiental en Interiors (CAI segons les sigles en castellà) engloba les condicions ambientals dels espais interiors adequades a l’usuari i l’activitat, definides per:

Els nivells de contaminació fisicoquímica (matèria en partícules, diòxid i monòxid de carboni, així com d’agents químics presents al mobiliari, productes de neteja o ambientadors, etc.)

Els nivells de contaminació microbiològica (bactèries, fongs, floridura i llevats).

Els valors dels factors físics (temperatura, humitat, il·luminació, soroll).

Quan aquesta qualitat de l’aire en un local presenta deficiències, això repercuteix de manera notable en el confort de les persones, fet que pot produir sensacions de malestar i incomoditat que poden derivar en l’aparició de malalties.

HI HA DIFERÈNCIES NORMATIVES A L’ESTAT ESPANYOL AMB RELACIÓ AMB LA QUALITAT DE L’AIRE INTERIOR?

Les primeres referències en aquest àmbit apareixen als anys setanta, quan van començar a proliferar edificis cada cop més hermètics amb l’objectiu d’estalviar energia a l’hora de climatitzar-los. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir la “síndrome de l’edifici malalt”, com una sèrie de queixes inespecífiques i símptomes diversos motivats per la disminució de la qualitat de l’aire que es produeix als edificis a causa, per una banda, del desenvolupament de materials sintètics (tant a la construcció com al mobiliari) i, per alta banda, de l’ús de sistemes de ventilació mecànics que, fent recircular part de l’aire interior, eviten condicionar una part del que s’introdueix de l’exterior amb l’objectiu d’estalviar tanta energia com sigui possible.

Tradicionalment, ha estat un tema abordat des de l’òptica de la prevenció de riscos laborals, ja que els efectes d’una mala qualitat de l’aire repercuteixen en la salut dels ocupants dels edificis. Posteriorment, s’han anat desenvolupant, mitjançant associacions de reconegut prestigi, comitès normalitzadors i referències internacionals.

El Reial Decret 238/2013, de 5 de abril, pel qual es modifiquen determinats articles i instruccions tècniques del Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques als Edificis (RITE), aprovat pel Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, incorpora a les operacions de manteniment preventiu que s’han de portar a terme a les instal·lacions de potencial útil superior a 70 kW amb caràcter anual les següents actuacions:

Revisió de la xarxa de conductes segons els criteris de la norma UNE 100012. “Higienització de sistemes de climatització”.

Revisió de la qualitat ambiental segons els criteris de la norma UNE 171330. “Qualitat Ambiental en Interiors”.

Aquestes revisions, que cal que es justifiquin mitjançant el titular/empresa mantenidora de l’edifici per a l’emissió del Certificat de Manteniment anual que estableix el RITE, impliquen, entre altres aspectes, la realització d’un diagnòstic independent de la qualitat ambiental interior, la inspecció higienicosanitària de les instal·lacions de ventilació/climatització i portar a terme una sèrie de mostreigs higiènics ambientals dels paràmetres rellevants en la qualitat de l’aire. 

BENEFICIS GLOBALS D’UNA QUALITAT AMBIENTAL INTERIOR ADEQUADA

Garantir una qualitat ambiental interior adequada de l’edifici suposa:

Complir els requisits legals que, en aquest aspecte, estableixen el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques als Edificis (RITE) i la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL).

Evitar problemes de salubritat i desconfort entre els ocupants i usuaris de l’edifici.

Fomentar l’estalvi energètic derivat d’un estat òptim dels sistemes de climatització.

Protegir la imatge de marca, tot potenciant el compromís i la implicació amb el benestar i la sostenibilitat de la societat. 

 

FONT: Article publicat originàriament al web de TÜV SÜD (http://www.tuv-sud.es/es-es/prensa-es/noticias-1/calidad-ambiental-interior-un-lujo-o-una-necesidad).

AUTORA: Cristina Sacristán Gallurt. Enginyera Química. Tècnica Superior en Prevenció de Riscos Laborals i de Qualitat Ambiental en Interiors (TSCAI).
Project Manager-Unitat de negoci Process Safety de TÜV SÜD
 
El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.