Tot just s’acaba de graduar en Enginyeria en Disseny Industrial i Desenvolupament de Producte i ja treballa de Product Manager a Amsterdam a l’empresa Joolz, la mateixa on va començar a fer pràctiques just abans d’acabar els estudis. Fiona Vives, amb només 23 anys, s’encarrega, ara ja amb una persona de pràctiques al seu càrrec, de desenvolupar productes i, per tant, del disseny i l’enginyeria, i la vessant més de màrqueting amb campanyes de ‘branding’. Per tant, estudia el mercat per saber què i com s’ha de dissenyar, fa el ‘briefing’ del producte amb el pes, propietats, preu, etc, i el desenvolupa amb l’equip de dissenyadors i enginyers. En contacte amb el departament de màrqueting, busquen els aspectes que poden funcionar més a nivell comunicatiu i en comencen a fer la promoció.
Li ha motivat quedar-se en aquesta empresa, que fabrica cotxets per a nadons de gamma prèmium, per la visió de la sostenibilitat que té la companyia, i l’interès que ha demostrat en utilitzar cada vegada més materials reciclats i duradors que facin tot el procés més sostenible. De fet, quan va triar les pràctiques ja ho va tenir en compte i li agradava poder entrar a un mercat de productes que no coneixia per a un perfil -embarassades o parelles a punt de ser pares- que no coneixia i amb la sostenibilitat de rerefons. “Em va agradar l’ambient positiu, que tractessin de fer cotxets funcionals i les possibilitats d’aprendre”, diu Vives en una entrevista als Fulls d’Enginyeria on reconeix que l’empresa està molt oberta a que sigui “polivalent”. No sap si allargarà el contracte més enllà de la tardor, si voldrà seguir a Amsterdam o si preferirà tornar a Catalunya però és conscient que a la seva edat encara té temps d’equivocar-se.
Enginyeria per ajudar
Aquesta és la primer feina de Vives en l’àmbit de l’enginyeria, un sector que ha escollit perquè a l’ESO sempre li havien agradat les matèries com ara la tecnologia, les matemàtiques o la física. Però Vives també se sentia atreta per tota la vessant creativa, la plàstica, i el dibuix tècnic. A l’hora d’escollir batxillerat ho va tenir difícil però va creure que apostant per les ciències sempre podia retornar als estudis artístics i, en canvi, al revés era més difícil. Quan va triar carrera ho va poder combinar tot perquè a Enginyeria en Disseny Industrial i Desenvolupament de Producte s’hi inclou tota la part de ciències però també el disseny gràfic, el 3D o la comunicació. “M’ha agradat molt perquè tenia aquestes dues vessants”, diu Vives. Un cop dins de la carrera, aquesta jove enginyera ha comprovat que hi ha una pota més que també li ha agradat, la d’ajudar a les persones. “Sempre he fet voluntariat i quan es dissenyen productes, es dissenyen per ajudar algú”, relata Vives, “el conjunt, m’agrada!”.
Realitat virtual per a la rehabilitació del dany cerebral
És en aquest sentit, el d’ajudar a persones, que tot i només tenir 23 anys Vives ja ha fet els primers passos gràcies al seu Treball de Final de Grau. Arran de descobrir la realitat virtual i compartir l’experiència amb un metge, Vives hi va veure moltes possibilitats a desenvolupar. Per això, va investigar fins arribar a un centre de rehabilitació de dany cerebral adquirit, eDCA, que forma part de la xarxa de salut pública. Vives Es va entrevistar amb el terapeuta per saber quin tipus de recursos feien servir i van detectar que un dels principals inconvenients era que no estaven adaptats a les necessitats concretes de cada persona i que, per exemple, molts pacients després de patir un ictus han de treballar la recuperació del moviment de les extremitats imaginant-se que les mouen. I no tots tenen aquesta capacitat per imaginar una situació que no es dona.
Així doncs, va decidir aposta per un sistema que, amb realitat virtual, els facilités veure aquest moviment i creure que eren ells. Vives va construir un prototip i en una primera prova amb quatre pacients, tres dels quals no havien mogut la mà des de l’ictus, van aconseguir fer moviment. Els pacients podien veure en un vídeo com ells mateixos movien la mà: “si saben que ho poden fer, fan el moviment”, conclou Vives.
Un cop el treball ha estat entregat, Vives seguirà dedicant-se “més decansadament” al projecte per millorar-ne les prestacions i, per exemple, fer més moviments, ja que actualment està pensat el prototip amb el moviment d’agafar una ampolla. El terapeuta amb qui va dissenyar-ho està organitzant l’estudi clínic que s’hauria d’aprovar al novembre per, després, començar-se a fer servir com a recurs en aquest tipus de centres.
Però aquest no és l’únic projecte en salut que Vives té entre les mans. Aquesta primavera ha format part d’un dels equips, Squishy, que ha guanyat el Hack the hospital, que han organitzat l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Hospital Infantil de Boston i el Mobile World Capital. El certamen buscava propostes per millorar la qualitat de vida dels adolescents ingressats per a períodes llargs fent ús de les noves tecnologies, i Squishy vol detectar i transmetre emocions als familiars i amics del pacient a través d’una càmera 360 amb diversos sensors. D’aquesta manera, el jove ingressat podrà viure en primera persona alguna de les solucions que més pot trobar a faltar, com és un dinar familiar o una sortida amb els amics. El projecte es provarà als dos hospitals organitzadors del certamen.
La vocació STEM
Fiona Vives no té cap altre consell per a motivar les noies cap als estudis més tècnics que no sigui “que no ho descartin perquè sigui masculí”, sempre que els agradi la tecnologia, fer productes o solucionar problemes. Tot i que a batxillerat va ser l’única noia en algunes assignatures, diu que “no n’era molt conscient” i fins que no li deien els mateixos professors, no ho tenia en compte. Per això creu que les noies, i també els nois, han de fer el que els agrada, amb ganes d’aprendre i no pas perquè hi hagi feina o el futur pugui ser més prometedor.
Un currículum de referència
Vives ha estat una de les noies mentorades al programa M2m del Club de Dones Politècniques. S’hi va posar per la recomanació d’una amiga en acabar les pràctiques i no saber què fer. Amb les dues mentores que ha tingut ha descobert que és “molt exigent” amb ell mateixa i totes dues li van fer veure que tenia un currículum “excepcional”, malgrat la seva edat. Ella és modesta i creu que no és tan excepcional però reconeix que si pot inspirar altres noies, ho farà. Per això, mai no diu que no a participar a iniciatives que busquen, precisament, crear referents i promocionar les vocacions STEM entre les noies.
