Queralt Oliveras (Banyoles, 2001) s’enfocava cap a les ciències. Amant de la natura amb ganes de saber sobre el cos humà i la vida, a l’ESO es plantejava estudiar carreres properes a Biologia. Ara, en canvi, està acabant el doble grau d’Enginyeria Industrial i Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat de Girona. I aquest gir de guió? La Queralt el té clar: el professor de tecnologia de Batxillerat li va canviar la vida. Com? Doncs amb el treball en equips, els reptes i els projectes. Explica que els va animar a presentar-se a concursos com l’iFest i d’aquí, li va transformar la visió que tenia de l’enginyeria. En aquests certàmens van treballar, per exemple, en la idea de fer la ciutat més verda i sostenible i ho recorda com una experiència “molt interessant”. Encara ara, sempre que pot participa en aquest tipus d’esdeveniments i, de fet, va ser una de les participants a la darrera Engihack, una experiència que valora perquè “fa pensar i fer projectes”.
A la Queralt l’enginyeria no li quedava lluny. El seu pare és enginyer i té un despatx propi d’enginyeria però diu que “no sabia massa bé què hi feia”. Tot i això, va ser l’altra peça clau per la seva elecció perquè recorda que el seu pare li deia tot sovint “tot té un com i un perquè”, una frase que li ha desenvolupat la necessitat de saber com funcionen les coses que té tot enginyer. Admet que aleshores desconeixia el gran ventall d’opcions que donaven aquests estudis però sí que. i situa precisament en aquest desconeixement el problema per a l’atracció de talent i la promoció de les vocacions tècniques. “Quan ets petita no ets conscient de tot el que engloba la tecnologia; a mi se’m va obrir tot un món”, reconeix la Queralt. Explica que de nena anava tot sovint al Cosmocaixa i que per això, creu, se li va desenvolupar “amor” cap a la ciència que, ja abans d’entrar a la universitat, se li va transformar cap a l’enginyeria.
“La meva vocació rau en millorar el dia a dia de les persones i aportar a la societat”, diu Oliveras. Creu que no se sap prou la tasca “social” de l’enginyeria, tant en tots els sectors com en la gestió d’aquests, i està convençuda que si nens i nenes coneguessin totes les possibilitats que dona la tecnologia, n’hi hauria més que escollirien aquests estudis. Es considera afortunada per haver-ho pogut veure a temps: “M’adono de tot el que m’hauria perdut pel camí sense fer enginyeria”. Admet que el que més li interessa ara de la seva professió és “aportar-hi valor” i que precisament amb l’enginyeria hi ha “un ventall d’infinites possibilitats”.
Referents per trencar estereotips
Amb la seva experiència, i malgrat que s’ha trobat una situació molt millor a la de les generacions anteriors, Oliveras creu que a més del coneixement, per arribar a una equitat real, cal trencar estereotips a etapes educatives primerenques perquè creu que molt endavant potser ja tens la vida “planificada o encarada”. Creu que feina que ja fan institucions com el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, del qual forma part, ja compleixen aquesta funció, de referents, a altres etapes de la vida i fa comunitat entre les professionals. “En entrar en contacte amb enginyeres que ja treballen ens agafen ganes de provocar més el canvi”, diu Oliveras. Creu que, en matèria d’igualtat i equitat, el repte és “aconseguir exponencialment el que s’ha aconseguit fins ara” i somia en el dia que “no s’hagin de fer més entrevistes com aquestes”.
“Cal que arribi el dia en què no s’hagin de fer més entrevistes com aquesta”
A Batxillerat ella era l’única noia al grup de Tecnologia i es va trobar amb companys que la descartaven per tasques tradicionalment masculines com soldar o programar. Tot i això, als dos graus no ha viscut cap situació complicada en aquest sentit. Ha fet molta pinya amb els companys que doblaven classes per poder-se ajudar i sortir-se’n millor – reconeix que no és fàcil perquè les hores que haurien d’estar estudiant enginyeria les dedicaven a les classes d’ADE- però ara està molt satisfeta de la gesta. “Vaig notar molt canvi a primer, a segon va ser un xoc pel ritme creixent i a la resta ja ha estat més senzill”.
TFG, pràctiques i futur
Per graduar-se per duplicat, a Queralt Oliveras només li queden els dos Treballs de Final de Grau (TFG). El d’enginyeria el fa amb les pràctiques a Louis Vuitton on treballar per optimitzar una zona de la planta, al Departament de Millora Contínua. La seva tasca, i el treball, és optimitzar processos i desenvolupar projectes per incorporar nous models i noves línies.
No són, tampoc, les primeres pràctiques que fa. Oliveras ha passat per l’enginyeria del seu pare, que desenvolupa projectes com ara plans d’autoprotecció o altres, i per Marlex, una empresa de treball temporal, a la direcció de projectes de programació. Del pas pel despatx familiar en recorda l’impacte que li va suposar veure que bona part de la feina és legislació i normativa. “Té tota la lògica del món, però no m’acaba d’agradar”, diu Oliveras, que prefereix el contacte humà de la fàbrica on destaca que les seves caps són dones i les agafa de referents. Encara és molt jove i, com és normal, no té clar el futur. “No sé cap on aniré, ni sector ni feina, però he descobert la metodologia”, diu Oliveras.
