Abans que el març de l'any passat esclatés la pandèmica de COVID-19 també a Catalunya, ja se sabia que les aigües residuals són indicadors de la qualitat sanitària o ambiental però l'anàlisi i monitarització de les dades que se'n poden extreure encara no s'havien fet servir per un control epidemiològic d'aquesta magnitud. En un moment on els projectes per ajudar a la lluita contra el coronavirus, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va voler liderar aquest projecte, el de poder utilitzar la xarxa de sanejament per ajudar a l'àmbit de la salut a controlar la pandèmia. I així va néixer el SARSAIGUA, una iniciativa que des de l'estiu passat pren mostres de 56 estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) per poder detectar brots de COVID-19 en determinades zones i prendre decisions sanitàries per fer-hi front.
En una entrevista als Fulls d'Enginyeria, l'enginyer industrial Marc Moliner, cap del Departament d'Estratègia i Regulació de l'Àrea de Sanejament d'Aigües Residuals de l'ACA destaca que aquesta és la primera vegada que l'àmbit del sanejament i el de la salut pública col·laboren des d'un inici, malgrat ja se sabés que en les aigües residuals es poden localitzar traces del virus que, a través d'una PRC, es poden identificar. El cas del SARS-CoV-2 no n'ha estat una excepció i a partir d'aquestes anàlisis, es pot determinar, explica Moliner, si el virus circula i en quina quantitat, i comparar les dades de diferents depuradores o de la mateixa però en moments diferents.
L'objectiu principal d'aquest tipus de projecte és ''avançar-se'' a la detecció dels malalts, ja que la població pot excretar les restes de virus molt abans que apareguin símptomes, si és que n'apareixen. I per tant, diu Moliner, permet evitar fer mostres a tota la població i detectar el brot abans que amb proves clíniques. És una mesura, diu Moliner, ''objectiva''.
Amb aquestes 56 EDARs monitoritzades es controla l'excreció del virus per part del 80 % de la població. ''Totes les persones que poden estar infectades, estiguin o no malaltes, excreten virus'', diu la subdirectora de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut, Carme Chacón, i per tant, la informació de les aigües residuals ''és molt important a nivell territorial''. Per Chacón, amb el SARSAIGUA s'ha fet un salt en la vigilància epidemiològica, gràcies a la COVID-19. Chacón especifica que aquests anàlisis han servit per veure si, en un territori on la pandèmia estava relativament controlada, pujaven els casos i avisar si calia o no fer un cribratge poblacional. Per això, tot i reconèixer que el projecte es va posar en marxa quan el virus ja estava escapant, Chacón creu que és un sistema molt útil també durant ''la baixada'' perquè es podrà veure l'evolució del virus en zones després que ja no sigui detectable i avisar si s'ha de fer alguna actuació concreta.
El SARSAIGUA analitza les estacions depuradores però el mateix sistema d'aigües residuals pot ser encara més precís. És el que ha fet el projecte City Sentinel de SUEZ, un sistema de vigilància que han implantat sobretot per encàrrec d'administracions públiques d'altres punts de l'estat espanyol, per detectar el virus ''més a prop'' del seu origen. Per tant, l'aigua analitzada no prové de les depuradores sinó directament de les clavegueres. Així ho explica el director de Resiliència i Canvi Climàtic de SUEZ, Àngel Villanueva, que recalca que és un sistema ''molt més granular'' que permet tenir més ''potència de senyal'' pel que fa a la presència de virus. D'aquesta manera, diu Villanueva, es podria arribar a tenir informació ''més concreta i detallada'' i arribar a localitzar l'origen concret d'un brot, sigui en un barri determinat o en un sector.
En el marc d'aquest projecte, que van impulsar amb força a partir del final del primer confinament, SUEZ ha mostrejat en més de 700 punts del territori espanyol amb una freqüència d'entre un cop a la setmana o com a molt cada quinze dies. Per Villanueva també s'ha de tenir en compte que és un sistema molt més econòmic que fer proves clíniques massives a la població. Recorda que amb centenars d'euros, l'anàlisi d'aquestes aigües, pot donar el resultat per a 5.000 habitants que van al lavabo al llarg del dia amb tota seguretat. ''Si fas una mostra integrada, en diferents moments del dia, és bastant representativa i val poc, en comparació als cribratges'', concreta Villanueva. ''No és tan precís'', afegeix, però dona una ''fotografia'' per decidir els barris on cal fer cribratges.
Quina informació donen les aigües i com es tractarà?
Pel catedràtic d'Enginyeria Química Lequia de la Universitat de Girona, Manel Poch, l'acceleració de l'ús d'aquestes dades que ha provocat la COVID-19 obre la porta a estudiar altres patògens però també altra informació a través de sensors, com ara l'ús de medicaments o altres substàncies. ''Hi haurà un auge d'informacions relatives en salut'', diu Poch i afegeix, fent broma, que ''Google pagarà per fer ús d'aquesta informació''. Per Poch, hi haurà informació de cada ciutadà en aquests anàlisis que ni ell mateix coneixerà.
Poch però, alerta de ''l'altra cara de la moneda'', si aquesta informació no s'utilitza amb finalitats prou ''nobles''. La ''primera aproximació'' que ha representat la COVID-19 entre els tecnòlegs experts en sanejament i el Departament de Salut ha obert la porta també a la reflexió sobre l'ètica i els drets privats que implica poder conèixer tota aquesta informació provinent de l'excreció dels ciutadans. ''Hem de ser conscients, els tecnòlegs, de l'ús que es fa de les nostres eines'', conclou Poch.
I és que des de Salut Pública, Chacón reconeix que el valor del SARSAIGUA és precisament haver posat en marxa una xarxa que permet la monitorització de tot el territori amb un seguiment que, anteriorment, no s'havia fet mai. No es descarta que, més endavant, es pugui fer servir per a altres problemes de salut que calgui monitoritzar. Villanueva, per exemple, creu que es pot utilitzar per a altres patògens, com pot ser la grip – ja semblant al coronavirus – sempre que hi hagi interès mèdic en conèixer aquesta informació. Pel que fa a altres substàncies, Villanueva recorda que s'ha de fer amb tècniques diferents i que l'anàlisi no cal que sigui tan exhaustiu sinó que es pot espaiar al llarg dels mesos.
