La millora de la qualitat de l'aire que s'ha comprovat que es dona amb la davallada del trànsit, sobretot a les ciutats, podria comportar un impuls a l'electrificació de la mobilitat, sobretot la privada i per tant, cal que les ciutats s'adaptin a aquests canvis. Un d'ells és la manera de carregar combustible. Les benzineres, que ara són el principal espai per subministrar de gasoli o gasolina els vehicles, incorporaran punts de càrrega per vehicles elèctric o seran substituïdes per electrolineres –punts de recàrrega a la via pública-, però que tindran un ús més esporàdic i d'emergència, per als conductors que no hagin calculat la càrrega, per exemple, o que hagin fet més trajecte del previst.
Així ho explica Roberto Villafáfila, enginyer industrial i cap de l'àrea d'Enertrònica del CITCEA-UPC i professor del departament d'Enginyeria Elèctrica de la UPC en una entrevista als Fulls d'Enginyeria on destaca que el repte pel vehicle elèctric està, ara mateix, en les edificacions verticals. Els vehicles elèctrics s'han de carregar, normalment, al lloc on aquest vehicle està estacionat més temps, ja sigui el domicili particular o l'aparcament de les empreses i per tant, cal gestionar coordinadament la instal·lació d'aquests punts de recàrrega i el seu ús.
Villafáfila creu que de moment encara hi ha molt desconeixement de què s'ha de fer després de la compra d'un vehicle elèctric per part d'un particular que estaciona en aparcament comunitari. D'entrada, explica que ha d'informar a la comunitat i que aquesta no li pot prohibir, sinó que com a molt, li pot fer una contraproposta per evitar una instal·lar particular i aprofitar la situació per definir una ''estratègia comuna''. Per l'expert, l'òptim seria que tots els veïns contribueixin al desenvolupament de la instal·lació i que cada usuari pagui la part individual del punt de recàrrega. Si no es pensa així, diu Villafáfila les comunitats poden trobar-se, a mesura que es vagin adquirint vehicles elèctrics, que se superi la potència de la instal·lació i aquesta s'hagi d'acabar refent, amb més costos i ''tensions veïnals''.
La gestió eficient, diu Villafáfila, evitarà que les instal·lacions comunes pateixin problemes tècnics com podrien ser la qualitat de subministrament elèctric a la instal·lació o les sobrecàrregues. Cal tenir present que una demanda excessiva que estigui present durant molt temps pot comportar un risc d'incendi. Aquesta recomanació també va per als edificis d'oficines o altres edificacions verticals amb aparcaments compartits. En aquests casos, si s'electrifiquen moltes places, o s'ha de demanar d'ampliar la potència o gestionar la càrrega dels vehicles.
A nivell reglamentari, el 2014 es va publicar la ITC-BT-52, que definia els tipus d'instal·lacions possibles de punts de càrrega per a facilitar-ne la seva instal·lació en els entorns comunitaris.
