Per què Enginyer?

Where you were young and your heart was an open book… Sí, va haver-hi un dia en què tots teníem alguna cosa en comú: una vocació que unívocament ens va portar a somiar que canviaríem el món, un món que en aquell moment només intuíem. Teníem vocació d’enginyers, quelcom que, com ja vaig compartir en articles precedents, sembla que quasi està en risc d’extinció.

Vam tenir aquella innocent gosadia que aspirava a atresorar saviesa, coneixement i imaginació, que ens va portar a decantar-nos irrevocablement per uns estudis que ens asseguraven l’oportunitat de transformar la societat i generar un efecte multiplicador dels beneficis del nostre coneixement i experiència.

La nostra formació ens va donar eines per aplicar la raó per resoldre problemes del nostre entorn, valent-nos dels recursos metodològics de l’enginyeria i aplicant-los amb creativitat. Recordant els disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per l’ONU se m’ocorren molts, moltíssims, àmbits on els enginyers en general, i també els industrials, en concret, podem tenir un paper clau per superar aquests reptes de la humanitat.

Des de la perspectiva d’avui, exercint de directiu i amb una dilatada experiència en consultoria empresarial i tecnològica, no em sento gens llunyà d’aquell motor primigeni que em va portar a estudiar enginyeria industrial, per entendre i millorar tot l’entorn que ens rodeja.

No he visat mai cap projecte, per exemple. Però em sento enginyer industrial i ho sóc. M’he seguit formant, en altres àmbits més vinculats a la funció directiva. Però segueixo sentint-me essencialment enginyer industrial.

I, segur que com jo, en som molts. Per tant, què ens distingeix realment com a enginyers industrials? Podem considerar que l’enginyeria industrial va néixer fa aproximadament 200 anys, un pes històric que sens dubte ens dóna tradició i, per què no, fins i tot un punt de solemnitat. Però, a la vegada, aquest pes es va difonent avui, en una professió multidisciplinària, amb un treball de camp tan ampli com el món en què vivim o, fins i tot, com el món que puguem imaginar. Models precursors, com Frederick W. Taylor o Harrington Emerson, ajuden a explicar la nostra professió des d’un punt de vista clàssic, amb excel·lència i amb transcendència històrica.

Però avui potser cal replantejar-nos, amb visió àmplia, per què ens considerem enginyers. Hem demostrat amb escreix que, gràcies a la nostra formació avançada, podem combinar el nostre coneixement i enginy per transformar àmbits tan diversos com la mecànica, l’energia elèctrica, l’electrònica, la química industrial, el tèxtil i paperer, la conservació del medi ambient, la metal·lúrgia i els nous materials, els ferrocarrils, els automòbils, la qualitat, la fabricació i l’organització industrial… Tots ells, àmbits més o menys evidents o visibles dins del nostre radi d’acció. I hem treballat en aquests àmbits realitzant projectes, dirigint-los o fent funcions de consultoria. I independentment del rol que hàgim desenvolupat, en tots els casos, seguim aportant-hi l’essència del que és un enginyer industrial.

Per què sóc enginyer industrial? Perquè vaig cursar els estudis per ser-ho. Per què em segueixo sentint i considerant, essencialment, enginyer? Perquè comparteixo una manera d’afrontar la realitat. Una metodologia de treball. D’analitzar els reptes. I una aproximació al món i a com mirar de millorar la societat, segurament, molt propera a la que té qui llegeix aquest article.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.