Què es pot fer davant l'emergència hídrica?
En l’episodi actual de sequera extrema, Catalunya ha pogut compensar la manca de pluges gràcies a les plantes d’aigua regenerada i de dessalinització. En aigua regenerada, el 2022 es van assolir xifres rècord amb 70 hm3, molt superior als 30-40 hm3 habituals. Per la seva banda, les dessalinitzadores han funcionat al màxim i han produït 100hm3. Així ho exposa el director de l’Àrea d’Abastament de l’Agència Catalana de l’Aigua, Jordi Molist, a la jornada ‘Aportació de nous recursos hídrics no dependents del cicle natural de l’aigua’, organitzada per la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d’Enginyers Industrials de Catalunya. Molist reconeix que totes dues tecnologies i, per tant, les plantes actuals, han evitat la situació d’emergència en una sequera “inaudita” i “molt superior a la del 2004-2008”, ja que s’han registrat tres desviacions estàndard per sota dels llindars habituals.
L’ACA estima, en l’horitzó 2050, que la reducció mitjana de l’aportació d’aigua als rius serà del 18% i, per tant, advoca per planificar els recursos per superar aquest dèficit estructural a les conques internes a causa de les aportacions irregulars de la pluja, la gran variabilitat anual, l’increment de la temperatura i els embassaments relativament petits per l’orografia del terreny. Amb l’objectiu global, doncs, de reduir “la vulnerabilitat” enfront les sequeres, l’ACA vol avançar-se a la progressiva disminució dels recursos hídrics fins el 2050 amb diferents estratègies.
Per això, i amb unes inversions al voltant dels 500 MEUR, l’ACA preveu instal·lar 25 noves estacions de reutilització amb 200 km de conduccions associades per arribar a produir, el 2027, 100hm3, i 150 el 2032. En dessalinització, l’ACA proposa construir dues plantes noves, la Tordera II i la ITAM Foix per tal de duplicar la capacitat instal·lada actualment. Molist però, recalca que això no ha de significar duplicar la producció sinó que són plantes que s’han de fer per a una “garantia conjuntural” i perquè estigui disponibles quan siguin necessaris.
A banda de la regeneració i la dessalinització, els plans de l’ACA per al 2027 també inclouen millores d’eficiència a les xarxes urbanes – malgrat que Molist assegura que ja són eficients – i avançar amb la realització d’auditories per a comprovar-ho. Com a darrera mesura, l’ACA vol recuperar extraccions, aqüífers i pous municipals, com una altra mesura “estructural” per “avançar-se al que demanarà el canvi climàtic”.
Tecnologia i petjada de carboni
Reduir la necessitat energètica dels processos de regeneració i dessalinització de l’aigua és un dels reptes del sector. L’osmosi inversa és la tècnica que s’utilitza actualment i tot i que ja s’ha reduït força el consum dels anys 90, el procés encara és “energèticament molt intensiu”. Marina Arnaldos, directora de Creixement i Solucions de Cetaqua, explica que el 40% del procés és energia, “una petjada de carboni considerable” malgrat els avenços que es fan a nivell tecnològic.
“El cor d’una dessalinitzadora és l’osmosi inversa i el cor de l’osmosi són les membranes”, diu Fernando Valero, cap d’R+D+I i Control de Processos de l’ATL. En aquesta instal·lació, explica, hi ha més de 17.000 membranes instal·lades. Des que agafen aigua fins que es torna a distribuir passen 5,5 hores en les quals s’aconsegueix reduir la salinitat de 40 mg/l a 110 mg/l. Malgrat el consum energètic, aquest 2023 s’ha multiplicat per tres la quantitat d’aigua dessalada el 2020. “Sense l’aigua dessalinitzada haguéssim tingut 60 hm3 d’aigua menys al sistema”, diu Valero.
Aigua regenerada i qualitat
En reutilització, Arnaldos lamenta que actualment a l’Estat no s’arribi al 9% del potencial que té la regenerada per no haver fet una implantació generalitzada. Arnaldos defensa que tecnològicament fins que no s’implanti de manera generalitzada no s’explotarà el potencial de la regeneració d’aigua. “És eficient i es pot implantar”, assegura. Però detecta que hi ha una problema econòmic i de recuperació de costos i d’acceptació social. En aquesta línia s’ha pronunciat també Miquel Salgot, de l’Associació per a la Defensa de la Qualitat de l’Aigua (ADECAGUA), que creu que una de les mancances d’aquesta opció és que no s’ha comunicat prou i s’ha treballat “d’esquena al ciutadà”. Considera que en molts casos, hi ha la sensació que l’aigua de l’aixeta és insegura. Per Salgot, tradicionalment hi ha hagut certa “desconfiança” entre enginyers i sanitaris per la qualitat de l’aigua i “la sanitat ha estat més una molèstia que una col·laboració”. Per això creu que s’han d’aportar noves eines per poder continuar fent les determinacions necessàries per complir les limitacions sanitàries.
Per la seva banda, Àngels Vidal Nogué, directora d’Ecofactories d’AGBAR, ha assegurat que l’aigua regenerada és “de qualitat i segura” perquè s’han fet esforços per poder garantir aquesta qualitat amb analítiques. Recalca, igual que Molist, que l’aigua regenerada serà imprescindible per poder donar resposta a el dèficit hídric que pateix el país. De fet, aquest 2022 les set depuradores de l’àrea metropolitana van depurar 243,5 hm3, la meitat de l’aigua depurada a tot Catalunya. A l’àrea metropolitana, el principal destí de l’aigua reutilitzada és el cabal ecològic del riu Llobregat i, per aquest motiu, Vidal considera que regenerar és “fer una drecera al cicle de l’aigua” perquè “s’afegeix un tractament eficient per donar la qualitat requerida a l’aigua abans de ser tornada al medi”. Per Vidal, la regeneració s’ha d’utilitzar de manera estructural mentre que l’aigua dessalinitzada ha de ser de “reserva” per a situacions de crisi.
Informe d'Enginyers Industrials de Catalunya
Apostar per més aigua regenerada i més aigua dessalinitzada eren les dues principals conclusions de l'informe 'Canvi climàtic, incidència en la gestió de l'aigua i els ecosistemes fluvials' elaborat pel Grup de Treball d'Aigües de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d'Enginyers Industrials de Catalunya. En aquest informe, els enginyers apostaven per aquestes dues tecnologies per desvincular l'obtenció de recursos hídrics del cicle natural de l'aigua.