No fa massa temps, els estudiants del curs d’intel·ligència artificial (IA) dirigit pel professor Ashok Goel a l’Institut de Tecnologia de Georgia, una centre universitari públic d’Atlanta (EUA), van descobrir que l’assistent Jill Watson no era una persona, sinó un sistema d’IA. Goel explica que, quan el 2014 la institució va decidir començar a oferir màsters en línia, se li va demanar que impartís l’assignatura d’intel·ligència artificial. Va calcular que tindria uns 350 alumnes que li generarien aproximadament 10.000 missatges electrònics per semestre i, si volia atendre’ls com calia, havia de dedicar la resta de l´any exclusivament a respondre’ls. L’estiu de 2015, va decidir desenvolupar un assistent que respongués els missatges automàticament i, així, poder centrar-se en els aspectes creatius i de més valor de la docència. El repte no era gens fàcil.
A partir de la plataforma Watson d´IBM, va començar a desenvolupar l´assistent. Per entrenar-lo, va basar l’activitat en les preguntes i respostes dels semestres precedents. Després d’algunes proves i ajustos, va assolir un grau de correcció en les respostes superior al 97%, cosa que li va permetre activar l’assistent i atendre els alumnes adequadament i a qualsevol hora. Les respostes eren tan ràpides que va haver d’aplicar un retard en el temps de reacció per evitar les sospites dels estudiants. L’últim dia del curs, el 26 d´abril del 2016, els va ensenyar el truc: l’assistent Watson era, en realitat, un sistema d’IA. No cal dir que bona part de les reaccions dels estudiants van ser de sorpresa. Aquest fet va esperonar alguns alumnes a llançar-se amb entusiasme al desenvolupament de nous assistents i serveis basats l’assistent del professor Goel.
Igual que els alumnes de Georgia, tots nosaltres, sense ser-ne ben bé conscients, cada cop més som atesos per sistemes d´IA. Aquest camp ha superat una primera etapa d’experimentació a l´entorn del joc (recordem els duels entre la supercomputadora Deep Blue i el gran mestre d’escacs Garri Kaspàrov) i ha assolit un nivell de maduresa que ja permet utilitzar-lo gestionant necessitats concretes del dia a dia. Tanmateix, tot i que és habitual sentir-ne a parlar en conferències i debats del món professional, la introducció en l’àmbit empresarial és encara força lenta.
Si, per desconeixement o desinterès, les empreses no es plantegen com treure profit d´aquesta tecnologia, tard o d´hora es trobaran en desavantatge respecte d’aquelles que sí que l’han implementat. D’àmbits on seria possible l’aplicació no en falten. La IA pot ser una bona ajuda per a la presa de decisions, la millora de qualitat del producte, la reducció de costos de manteniment, l’optimització del servei al client, l’execució de tasques rutinàries... I, així, gairebé ad infinitum. Cada empresa haurà de detectar l’àmbit en el qual li pot aportar més valor. Es tracta, a més, d’una tecnologia accessible i de costos assumibles. Però, per fer el salt i endinsar-se en la intel·ligència artificial, cal fer un cop de cap. I, probablement, moltes vegades és només el desconeixement i la manca d’informació sobre la manera d’implementar-la, el que endarrereix que les empreses optin per fer-ne ús.
Per aquesta raó, des de la Comissió de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), volem iniciar, en els pròxims mesos, un conjunt d´accions com ara conferències, taules rodones i publicacions, que serveixin de catalitzador per a aquelles empreses que encara s´ho estan rumiant o dubten a l’hora d’introduir la IA.
