Més enllà de les bates blanques dels professionals sanitaris, un centre o infraestructura hospitalària té molta enginyeria al seu darrere. De processos, de manteniment, de sistemes electrònics d’infraestructures o de tecnologia mèdica; el ventall de possibilitats és molt ampli. I malgrat que exerceixen una feina imprescindible sense la qual els professionals sanitaris no podrien treballar, són, però, un col·lectiu poc reconegut.
Així ho creu la cap d’Enginyeria del Banc de Sang i de Teixtis i amb trajectòria també com a responsable d'infraestructures a centres de salut, Gloria Perona, que reconeix que moltes vegades li han formulat la pregunta “què fa una enginyera en un centre sanitari?”. Per Perona, els professionals de l’enginyeria en l’àmbit de la salut són un actiu “molt valuós” però poc visible: “El que hi ha parets amunt o sota terra no ho veu ningú”. Reivindica la seva feina gestionant el manteniment d’edificis, l’adaptació als canvis de normatives constants o l’elaboració de plans per tenir en compte qualsevol contingència. “En soc una obsessionada perquè els incendis o les fugues d’aigua sempre es donen en dies festius, a la nit”, diu fent broma.
Perona és una de les enginyeres del sector sanitari que ha participat aquest dijous en la jornada ‘Els reptes de les enginyeres en el sector salut’, organitzada per les Comissions d’Enginyeria de la Salut i d’Equitat, Tecnologia i Futur, d’Enginyers Industrials de Catalunya en motiu del Dia Internacional de la Dona. I és que, curiosament, l’interès de les dones per l’àmbit de la salut fa que el col·lectiu de bioenginyeres sigui molt més feminitzat que el de l’enginyeria en general. De fet, fa pocs anys que existeixen graus especialitzats en Enginyeria Biomèdica però la taxa de matrícula de noies és més alta que en els estudis d’altres especialitats com ara l’Enginyeria Industrial, que no acaba de superar el 25%, i s'acosta a la paritat. La moderadora de la jornada, la també enginyera i vicepresidenta del Grup de Treball de Digital Health i biomèdica a D'ENGINY biorem, Caterina Vidal, ha afegit que sembla que el sector de la salut pot ser “atractiu” pels professionals de l’enginyeria.
La COVID-19 descobreix els enginyers biomèdics
Aquesta poca visibilitat, però, ha canviat relativament amb la COVID-19. Almenys ho veu així Aranzazu Viadel, enginyera biomèdica i Sales Representative Ortopedia a Johnson & Johnson, que creu que els pacients han vist que els metges sols no podien haver fet el que han fet amb els equips d’electromedicina. Per això, destaca que malgrat el desastre que ha suposat la COVID-19, s’ha començat a conèixer el seu perfil i què fan als hospitals. A la feina, es dedica a mostrar als equips de cirurgia com funcionen determinats dispositius mèdics i formar-los perquè puguin adoptar-los i incorporar-los dins els seus processos. Aquest contacte proper amb els cirurgians els permet identificar, també, innovació i saber “com anirà el mercat”.
Per la seva banda, Bàrbara López de Zamora, responsable d'electromedicina de l'Hospital Joan XXIII creu que les institucions estan cada vegada més conscienciades de la importància de l’enginyeria, de tenir integrada la tecnologia i també de la dificultat de trobar el personal qualificat per dur endavant aquestes tasques de seguretat i seguiments d’equips.
Els equipaments
López de Zamora té sota la seva responsabilitat 10.000 equipaments mèdics de l’hospital, i té clar que un aspecte clau per la seva trajectòria és treballar “de la mà” dels qui tenen el coneixement de cada producte, cada vegada més complex. Per l’enginyera és molt complicat poder-se posar al dia només a la xarxa i per això, destaca la col·laboració amb companys d’altres hospitals que els permet compartir experiències. “Ens fa més forts”, conclou. Per López, la tecnologia mèdica avança com la mòbil. “És emergent però no té fre”, replica. Per això creu que cal situar-se prop de proveïdors i empreses especialistes per poder-se formar i donar resposta a les necessitats del centre. Per l’enginyera, cada vegada calen perfils més especialitzats però alhora també polivalents.
Seguretat en instal·lacions
Que una operació surti bé no només depèn de l’equip que fa la cirurgia. Perquè no hi hagi cap errada també cal garantir, per exemples seguretat elèctrica. És precisament l'àmbit que més "angoixa” li provoca en el seu dia a dia a Montse Bresolí, responsable de desenvolupament de la Divisió Hospitalària de Veolia Serveis Catalunya. Un dels inconvenients que es troba és que moltes instal·lacions són antigues i la gestió i el manteniment dels edificis es fan més complicats. Explica que hi ha molts aspectes a tenir en compte com ara la seguretat de l’aire, la de l’aigua, etc.
Amb una formació d’enginyeria els perfils d’enginyeres en l’àmbit sanitari són molt diversos però cal que treballin “de la mà”, diu Viadel, ja que recorda que sense la feina de seguretat, no pot fer formació i sense això, l’equip no funciona. Reconeix que els equipaments poden tenir més “glamour”, però una cosa té clara: “anem una darrera l’altra, com un trencaclosques”.
Reptes de futur
La humanització dels espais hospitalaris i sanitaris estan a l’agenda del sector. Són espais on els pacients i acompanyants han de passar-hi força hores i cal tenir en compte totes les variables, enllaçar la tecnologia necessària sense oblidar la protecció de dades. L’objectiu: que l’usuari se senti sempre còmode amb l’ús de tota la tecnologia.
Per això, explica que la tendència és fer cada vegada “hospitals menys hospitals”. L’adequació dels espais de pediatria en són un exemple. Malgrat tot, Bresolí lamenta que els dos anys de pandèmia els han “deshumanitzat” una mica. Per això, i tenint en compte que part de la culpa d’aquesta situació ha estat la prohibició de visitar malalts, creu que les instal·lacions del futur han de ser més flexibles i que la mateixa infraestructura permeti un bon acompanyament. En aquesta línia, Perona ha insistit en la idea que els hospitals són “centres vius” i que si durant la carrera algú li hagués dit que aquesta faceta existia, ho hagués triat. “Com a enginyeres és un repte apassionant”.
