Més enllà de la responsabilitat política de les alarmes i la gestió de l’emergència, el fenomen obre la porta a reflexionar sobre què ha passat, els perquès i, sobretot, treballar per evitar episodis similars de cara al futur. Des del Grup de Treball d’Aigües de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d’Enginyers Industrials de Catalunya han fet el seu propi anàlisi i han recollit fins a setze propostes per començar a posar fil a l’agulla i millorar les previsions en cas que els fenòmens com la dana siguin, tal com sembla que seran, més freqüents.
La de les darreres setmanes ha estat una dana intensa, estabilitzada a mitja Península i alimentada per un Mediterrani reescalfat que va generar pluges de gran volum i intensitat en diferents territoris. Els màxims es van assolir a l’interior de València i les conseqüències ja les coneixem. Conèixer el curs natural de l’aigua i el procés que es dona a les zones inundables és clau per poder reaccionar amb eficàcia. “Els rius, barrancs i rambles han fet el seu treball d’evacuar l’aigua i el sediment fins al mar”, recalquen els enginyers, “i les planes inundables també han fet el seu treball d’eixamplar el procés, dissipar l’energia i emmagatzemar aigua temporalment”. Per això, recorden que aquest és un procés natural normal, malgrat que s’hagi donat en valors extrems, que s’han donat altres vegades al llarg de la història i continuaran produint-se. “És un procés natural necessari per a l’equilibri del planeta i la seva salut global, per reajustar l’equilibri atmosfèric amb l’equilibri hidrogeomorfològic terrestre i marí”, especifica Lluís Godé, president del Grup de Treball.
Canvi de paradigma
Els experts coincideixen que el canvi climàtic antropogènic, que ha portat la Terra a temperatures cada cop més elevades i, de moment, no s’ha frenat, impulsa a fenòmens extrems més freqüents dins d’una situació d’emergència climàtica. Per això, des del Grup de Treball d’Aigües s’assenyala que aquest procés natural “d’aquestes característiques i magnituds”, la dana, és previsible que es registri en un futur amb més freqüència a la Península i, per tant, estem davant d’un “canvi de paradigma”. Els enginyers assenyalen que algunes infraestructures han evitat danys majors, com és el cas del desviament del riu Túria, però assenyalen que aquests processos no es poden contenir de manera eficaç només així. De fet, consideren que entre les mesures més efectives cal tenir en compte la retirada de les ocupacions vulnerables en zones de flux preferent violent i l’evacuació ràpida de la població que hi hagi, així com la conveniència de planificar periòdicament tasques de conservació i manteniment de les lleres per tal de garantir, en zones ja ocupades per construccions i infraestructures, la funció d’evacuació de cabals en avingudes.
Les conseqüències
“La mateixa urbanització i la implantació de grans infraestructures que impermeabilitza el terreny, la pluja que s’afegeix als cabals provinents de les lleres i els fonaments de les construccions i els garatges subterranis que ocupen els al·luvials empenyen l’aigua a la superfície”, asseguren els enginyers. Per això, consideren que els danys de la catàstrofe són responsabilitat humana, per “exposició i vulnerabilitat” d’una zona molt urbanitzada que no s’ha adaptat als processos naturals extrems, ni tan sols en condicions climàtiques normals.
Tot això converteix en sinèrgics els tres tipus d’inundacions habituals: inundacions pluvials – quan un episodi de pluja extrema crea una inundació independentment que hi hagi una llera desbordada-, inundacions fluvials -provinents, aquestes sí, de desbordament de lleres- i freàtiques -quan es produeix una pujada excepcional del nivell de la capa freàtica més propera al sòl.
Però aquesta no és l’única conseqüència de l’acció humana, assenyalen els enginyers, ja que consideren que s’han dimensionat malament els ponts mentre les vies de comunicació instal·lades en les planes inundables han alterat els fluxos i han conduït i agreujat el problema en zones concretes. “Malauradament, hi ha carrers, habitatges, residències de gent gran, centres educatius i inclús serveis públics bàsics (EDAR, potabilitzadores, parcs de bombers, etc.) en àrees de màxima inundabilitat” lamenten des del Grup de Treball d’Aigües.
“Se sabia que això podia passar, especialment anys enrere, però també ara”, adverteixen els enginyers, “s’ha crescut sense una adequada planificació i prudència que contempli una efectiva prevenció del risc”. En aquest sentit, consideren que és un problema que es pot donar en molts altres llocs, ja que no tots els territoris estan adaptats i així ho alerten: “quan torni a caure una pluja d’aquestes proporcions i es registri un escorrentiu d’aquesta magnitud, trobarem les mateixes conseqüències”.
16 propostes de futur
Precisament per treballar les conseqüències i evitar que es repeteixin en un futur, els enginyers industrials van més enllà d’aquesta primera anàlisi i proposen actuacions encaminades “a millorar la resposta davant d’aquests episodis des de diferents punts de vista, en coneixements i competències”, responent, així, a la complexitat del fenomen. Es resumeixen en setze actuacions:
1 - Revisar la cartografia de zones inundables tenint en compte els efectes del canvi climàtic en la freqüència, intensitat, cabals, calats, extensió, flux i altres paràmetres.
2 - Recuperar, allà on encara sigui possible, el comportament natural de les zones inundables i els seus efectes de laminació i en especial aigües amunt de nuclis ja urbanitzats i infraestructures sensibles.
3 – Impulsar polítiques d’ordenació del territori i urbanisme rigoroses i exigents enfront del risc d’inundació amb la possibilitat (contemplada normativament en els Plans de Gestió del Risc d’Inundació PGRI) de retirar construccions infraestructures molt vulnerables en zones de flux preferent violent que puguin suposar danys humans.
4 - Suprimir o inhabilitar plantes soterrades en les construccions existents que romanguin en zones inundables.
5 - Redimensionar ponts i viaductes i tota mena d’infraestructures que suposen obstacles al flux natural de les aigües en avingudes.
6 - Reduir en el possible la presència de canya en totes les lleres atès el seu mal comportament hidràulic en avingudes i disposar de prou pressupostos per al manteniment i conservació de la funció d’evacuació de cabals en especial en zones urbanes i encreuaments transversals.
7 - Implantar sistemes de drenatge urbà sostenible per a millorar les condicions en casos de fortes precipitacions no associades a desbordaments a fi de no incrementar el problema provinent de les lleres.
8 - Dur a terme les infraestructures de protecció oportunes sempre que redueixin la inundabilitat i no agreugin el problema aigües avall per increment de la velocitat i flux, allà on no siguin possibles les mesures basades en la naturalesa.
9 - Adoptar mesures compensatòries de la pèrdua d’infiltració i la seva conseqüència d’alteració hidrològica, en nous desenvolupaments urbans.
10 - Establir Sistemes d’Alerta Primerenca d’Inundacions en especial en conques de règim torrencial sense estacions d’aforament efectives, prioritzant l’aspecte de gestió del risc al de la precisió hidrològica.
11 - Avançar, quan s’intueixen possibles precipitacions intenses, en el pas de la predicció meteorològica, a la hidrològica i, sobretot, a la predicció de danys d’acord amb la cartografia de zones inundables i usos del sòl.
12 - Impulsar, en especial en aquelles àrees identificades com Àrees de Risc Significatiu d’Inundació, la implantació efectiva dels Plans d’Actuació Municipal enfront del risc d’inundació i la seva coordinació superior.
13 - Augmentar les tasques divulgatives i de conscienciació per a millorar la resposta en l'àmbit individual durant les emergències evitant actuacions negligents o temeràries.
14 - Fomentar simulacres amb l'objectiu d'analitzar errors, intentar corregir-los i millorar la coordinació entre els implicats en la gestió de les emergències.
15 - Disposar de normativa que permeti a les autoritats competents decretar el cessament d’activitats que es considerin vulnerables durant l’emergència sense haver de fer front a possibles posteriors reclamacions de responsabilitats patrimonials.
16 – Transmetre a la població en general, durant les emergències, missatges clars i entenedors i desmentir informacions distorsionadors, el més ràpid possible i per vies d’ampla rebuda.
