Què implica decidir?

Tant a nivell personal com professional o organitzatiu, la clau de l'èxit és la presa de decisions encertades. Per a això cal decidir... o decidir "no decidir". El segon és un camí perillós, i no obstant això massa generalitzat. Moltes persones i organitzacions viuen per la inèrcia del passat. Però a futur, la inèrcia només pot aportar-nos els mateixos o pitjors resultats. La possibilitat de que siguin millors és molt remota, perquè donada la ràpida evolució que té el nostre entorn en tots els àmbits... els nostres "vells" cursos d'actuació poden quedar aviat desfasats...

Abdicar de la capacitat de decidir, és resistir-se a fer servir l'habilitat més genuïnament humana d'entre totes elles. Sembla que cap altre ésser de la creació pot decidir. I és la facultat que li dona a la persona la seva supremacia sobre els altres éssers coneguts de l'univers. I, no obstant això, per què ens costa tant prendre decisions?

Prendre decisions implica, en primer lloc, mantenir despertes les facultats que cal posar en ús per a la presa de decisions intel·ligents. Aquestes són:

- Conèixer (a nosaltres mateixos, als altres, i al context en què ens movem).

Les nostres nocions del que fem o som capaços de fer són sovint molt vagues. Portar una agenda, portar un registre de les nostres activitats durant algun temps i a intervals, examinar en la quietud d'algun lloc tranquil els detalls de les nostres actuacions passades i avaluar el nivell de resultats aconseguit, pot ser molt revelador. Però per conèixer els nostres límits cal aproximar-se a ells, cal provar nous camins, noves activitats, assumir riscos...

- Què és el que ''realment vull''?

Prendre decisions contra el nostre propi sistema de valors, és anar contra un mateix. Si prioritzo a la meva família per sobre els diners, quin sentit té que prengui decisions professionals que m’impedeixin educar adequadament als meus fills? És que la feina que tinc és així: o “la tomas o la dejas”... s'escolta freqüentment. És cert que hi ha moments puntuals en què una tasca o projecte requereix més dedicació de la usual... Però quan aquesta dedicació extra es converteix en la norma, o l'accepto lliurament i a consciència i m'atinc a les conseqüències, o prenc decisions que em evitin el sofriment .

- Utilitzar la nostra capacitat de triar 

Per aconseguir fer-ho en els moments clau de la nostra vida o la nostra professió, cal habituar-se a fer ús de la pròpia voluntat de triar. Això resulta difícil a qui no assumeix compromisos amb els altres, o que quan pel que sigui els assumeix, no els compleix, o compleix tard i malament. El lliure albir s'enforteix, fent i complint promeses.

- Podem ser ''disruptius''? 

Una vegada els directius d'una empresa que estava a punt de fer fallida confessaven obertament: "És que nosaltres no tenim imaginació". El quadre resultava veritablement patètic. Perquè, és possible donar una resposta al mercat, innovadora, trencadora, creativa... si no es posa a treballar la imaginació? Cal acostumar-se a representar a la nostra ment i amb tot luxe de detalls, els aspectes més nimis dels nostres projectes. I és que, "aconseguirem" en funció del que "imaginem".

Mantenir actives aquestes quatre facultats és possible: tots les tenim; sols cal posar-les a treballar. No creus?

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.

directiveslogo