Aiktos és una consultora tecnològica amb una plantilla eminentment masculina; al voltant del 90% són homes, un percentatge coincideix amb el que es dona quan obren una convocatòria de selecció per la majoria de llocs de treball de la companyia i que és habitual en el sector on treballen. Malgrat aquesta situació o potser precisament per aquesta condició, no els va costar que els convencessin per treballar al costat de la Fundació SORLI primer el pla d’igualtat i, després, un protocol contra les violències masclistes a l’empresa. Dos anys després, no només han implantat aquest protocol sinó que els ha canviat la consciència sobre tot aquest fenomen i n’estan més que contents.
En una entrevista a Fulls d’Enginyeria, la directora de la Fundació SORLI, Berta Canals Renau, assenyala que precisament la seva tasca es fonamenta en aconseguir sensibilitzar els equips que l’assetjament, la violència o la discriminació existeix i es pot treballar perquè no passi. La Fundació SORLI va néixer, de fet, amb aquest objectiu després que a l’equip dels supermercats de la cadena, amb un 60% de treballadores dones, patissin l’assassinat d’una de les companyes en mans del seu marit. Canals Renau relata que la reflexió de l’equip directiu del moment va ser “ens hem de preparar perquè no ens torni a passar”. I és que cap de les persones que treballava amb ella havia notat que la víctima estava passant per aquella situació d’emergència. Aconseguir detectar-ho requereix formació de la plantilla, dels equips de direcció i també l’existència de protocols que no només ajudin a percebre-ho sinó que serveixin de guia per abordar-los i, sobretot, evitar que passin dins dels equips.
El cas de SORLI és un cas extrem de violència de gènere en l’àmbit familiar però Canals Renau recalca que no es pot deixar oblidar que “tant homes com dones treballem a algun lloc” i, per tant, tant agressors com víctimes poden estar treballant al nostre costat. “Cal que l’entorn laboral es converteixi en un punt de sensibilització, igual que escoles o centres de salut” afegeix Canals Renau, “les empreses han d’assumir aquest paper social de responsabilitat”.
Una de les violències que més es repeteixen en un entorn laboral és l’assetjament que pot ser físic, verbal i no verbal. Segons dades del Ministeri d’Igualtat, una de cada tres dones ha patit assetjament a les empreses, cosa que vol dir 400.000 dones a Catalunya, en un any. Només una tercera part ho denuncia. Canals Renau alerta que les víctimes, però, poden ser encara més perquè en molts casos no es “reconeix” l’assetjament com a tal i, en general, està estesa la idea que “aquí això no passa”. Per això, la directora de la Fundació adverteix que una primera aproximació a l’empresa requereix “trencar l’estigma” que l’assetjament sexual és més que el físic i fer entendre que una broma amb connotacions sexuals o un calendari de dones despullades penjat a l’oficina sí que ho és.
Les empreses estan obligades, des de 2007, a tenir protocols contra aquest assetjament, per la Llei d’Igualtat, però moltes companyies ho desconeixen i això fa encara més necessària la tasca d’entitats com la Fundació SORLI, que va més enllà de l’elaboració de normatives i processos que s’han de seguir en cas que una treballadora denunciï estar patint assetjament i que busca, al final, canviar la cultura de l’organització i trencar “el tabú” que creen aquest tipus de situacions i que comporta que en molts casos “es tapin”. Per exemplificar-ho, Canals Renau exposa diferents casos. Primer, el d’una empresa gran, amb personal format i protocols establerts però que ha volgut solucionar un cas d’assetjament sexual físic tan sols canviant de lloc de treball a la víctima mentre que l’agressor ha continuat “protegit”. El segon, també d’una empresa molt gran que, malgrat els protocols, per manca de formació específica i visió de gènere no va saber detectar un cas d’assetjament sexual a la plantilla i la dona, la víctima, es va suïcidar.
Per Canals Renau, aquests rols formen part del “sistema patriarcal” encara establert a la nostra societat i cal fer entendre a les empreses que els espais on els homes “se senten amb més poder econòmic i jeràrquic” no són igualitaris i perpetuen el sentiment “ de culpa” de les dones. “No és que les dones siguem més primmirades que abans”, adverteix.
“Han desaparegut les bromes masclistes”
En un entorn jove i “de bon rotllo” com el d’Aktios, Gonzalo Pérez Gasca no s’atreveix a dir que aquesta experiència hagi millorat la convivència entre l’equip, però té molt clar que la sensibilització del personal s’ha fet notar amb la desaparició de bromes i comentaris masclistes en l’àmbit professional. “I si s’escapen”, diu, “hi ha un toc d’atenció”. Pérez compara l’adopció d’aquesta nova consciència en la manera de relacionar-se amb el seguiment de qualsevol altra norma que pot tenir una organització. “Si se segueixen unes normes mínimes de vestuari, per exemple, també es poden imposar aquest altre tipus d’actituds”, diu Pérez. En aquest sentit, creu que l’empresa fa de “catalitzador” i si s’hi s’imposen aquest tipus “de relació social” s’acaben estenent a tots els àmbits, familiar i entre els amics, de tots els treballadors. “Si l’empresa no fa res al respecte, és molt difícil canviar”, conclou Pérez.
A més a més, el treball amb la Fundació SORLI també ha dotat Aktios d’una nova manera de comunicar-se, dins i fora de l’empresa. “És millor dir personal de caixa que caixer o caixera”, exemplifica Pérez. I això, estès a qualsevol de les activitats que fan, els ha suposat més reflexió en qüestions com triar imatges evitant que es reprodueixin certs estereotips o connotacions discriminatòries de qualsevol tipus. Fins i tot els ‘copis’ han incorporat la perspectiva de gènere en l’elaboració dels missatges, explica Pérez que reconeix que en el màrqueting, el llenguatge té aquests tics molt arrelats.
Jornades, formació i tallers
Aktios és ‘empresa padrina’ a la Fundació SORLI perquè tot i que al principi van pensar que no anava amb ells per la poca presència de noies a l’equip, ho van acabar trobant interessant i ara, dos anys després de les primeres trobades, reconeix que han après molt, de protocols, de guies d’implementació, d’igualtat i de no discriminació. Per conscienciar a altres companyies de la necessitat de fer aquesta feina, la Fundació SORLI organitza actes i jornades com la de dimecres vinent per donar a conèixer els beneficis d’implementar el protocol contra l’assetjament sexual a l’empresa. Així mateix, entre els mesos de desembre i març, l’entitat impartirà tallers a la demarcació de Barcelona i Lleida per apropar a les empreses la metodologia per aplicar el protocol contra l’assetjament. “És el que les empreses més necessiten i del que menys formació tenen”, conclou Canals Renau.
