La sequera que fa mesos que pateix Catalunya ha obert el debat sobre les mesures que s’han de començar a implementar ja no només per resoldre la situació d’emergència actual sinó per donar resiliència al sistema d’aigua català i, així, poder afrontar d’una millor manera la propera sequera. Si de la sequera del 2008, la ciutadania va aprendre a fer un ús més contingut de l’aigua i el país va desenvolupar les dessaladores de la Tordera i del Prat, d’aquesta, Catalunya n’hauria de sortir amb una major capacitat de producció d’aigua a través de dessaladores i regeneració i amb infraestructures per respondre de manera més àgil la crisi. Així ho considera Marc Oliva, president de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d'Enginyers Industrials de Catalunya, que reconeix que tot passa per “incrementar la capacitat de disposar d’aigua independentment del cicle natural”. “No podem esperar que plogui”, alerta Oliva.
Com a membre de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua que integra Enginyers Industrials de Catalunya al costat del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, el Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya i el Col·legi d’Economistes , Oliva defensa que el consum de la ciutadania ja està ajustat i que cal fer èmfasi en millorar l’ús agrícola amb més eficiència però que són mesures que han d’anar acompanyades de tecnologia i infraestructures.
Per aquest motiu, l’Observatori proposa impulsar una interconnexió que uneixi les conques de Tarragona i les de l’Aigües Ter Llobregat (ATLL), tal com ja va explicar el desembre passat i vam recollir en aquest article. Oliva però, recalca que no es tracta d’un transvasament perquè aquest tipus d’instal·lació permet fer ús de l’aigua de manera continuada i en aquest cas, enginyers i economistes proposen una canonada des de Tarragona a Olèrdola, de 60 quilòmetres de llarg que en cas d’emergència “pugui portar aigua d’on n’hi ha on no n’hi ha”. En aquests moments, Tarragona no té la situació d’emergència que si que es dona a l’àrea metropolitana però Oliva insisteix que podria donar-se a l’altre sentit en una altra situació”.
A més, la proposta de l’Observatori tampoc influenciaria altres zones perquè es tracta d’aigua ja concessionada. “La gran diferència és que una interconnexió només es faria servir en cas d’emergència com a complement a la dessalinització”, puntualitza l’enginyer. Tècnicament, especifica Oliva, és el mateix però pels membres de l’Observatori cal entendre la interconnexió únicament com una solució per a casos d’emergència, de sequera, de contaminació ambiental, etc. “Seria una segona capa de seguretat”, diu Oliva, que recorda que les prediccions alerten que aquests episodis sense aigua seran cada vegada més freqüent, en el context de canvi climàtic actual.
Des de l’Observatori, que els darrers dies i arran de l’entrada en estat d’emergència i l’augment de les restriccions han explicat en diferents espais les seves propostes, la interconnexió és necessària i es veu com la mesura “més ràpida d’executar” de tot el ventall de solucions que hi ha actualment sobre la taula. Per Oliva, es podrien completar els 60 km de canonada amb 300 MEUR i 12 mesos d’obres, o fins i tot menys, si s’utilitzen mecanismes d’urgència, ja que ja hi ha dos projectes executius fets. La solució de portar aigua en vaixell, valora Oliva, és “d’extremada urgència” i amb un cost molt superior. “Un cop construïda, la interconnexió serviria per reaccionar ràpidament”, conclou Oliva.
