Un Corredor de l’Aigua, primera proposta de l’Observatori

Una canonada de 65 quilòmetres de llargada i 1.400 mil·límetres de diàmetre que comenci a Constantí i acabi a Olèrdola. Aquesta és la primera proposta que ha fet pública l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, una iniciativa dels Col·legis professionals d’Enginyers industrials, d’Enginyers de Camins, d’Enginyers Agrònoms i d’Economistes, aquest divendres per dotar de resiliència el sistema català d’aigua.

En la jornada ‘Cap a una xarxa interconnectada i resilient’, el coordinador del Grup de Treball de Mallat de Xarxes i Interconnexions, Albert Vilalta ha especificat que es busca la configuració d’una “espina litoral” de l’aigua a Catalunya on s’hi aboquin recursos hídrics generats on s’hi puguin connectar els municipis. “Catalunya guanyaria resiliència i garantia en el subministrament”, ha afegit Vilalta, “són reflexions fetes des de criteris d’optimització, racionalització i equilibri territorial”.

Per fer aquesta proposta, el grup ha recuperat dos projectes constructius del 2002 i del 2008, que ja preveia una obra similar en un traçat paral·lel a l’AP-7 i que uniria el sistema Ter-Llobregat (ATLL) i el sistema del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). El cost d’aquesta infraestructura és menor que el d’una instal·lació per dessalar l’aigua del mar, també el d’una instal·lació per regenerar aigua i molt més econòmic que el transvasament a través dels vaixells. El 2008, el pressupost era de 150 MEUR; es calcula que actualment s’acostaria als 300 MEUR. Els primers 32 quilòmetres ja disposarien e la canonada per la qual cosa amb l’execució dels segons 33, ja es disposaria de la meitat del cabal, aproximadament. És una obra que es pot fer doncs, en dues fases i que constaria també de tres estacions de bombament. S’estima que podria estar acabada amb només 18 mesos d’obres.

Aquesta infraestructura, segons els enginyers i economistes que l’han treballada, ha de ser la solució per resoldre “situacions puntuals i d’emergències” i, alhora, ha de ser “reversible” i “regulada de manera transparent, amb un sistema de compensacions ambientals i garanties territorials”. Es calcula que l’AMB podria rebre entre 0,3 m3/s i 1,4m3/s en funció del mes i es podria arribar, així a uns 50 Hm3/any en total. Això permetria pal·liar el dèficit d’abastament actual i solucionarà el temps que haurà de passar abans que la resta d’actuacions en marxa siguin operatives.

Marc Oliva, president de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d'Enginyers Industrials de Catalunya defineix el Corredor de l'Aigua com una idea per "vertebrar tot el país" i portar aigua d'un lloc a l'altre "en cas d'extrema urgència o emergència" si alguna de les zones es queda sense subministrament. És una manera, diu Oliva, de garantir la resiliència del sistema i garantir l'accés "just i equitatiu" de l'aigua per tothom. 

Cap a un acord de país

La jornada ha estat també el teló de fons de la presentació oficial de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, una eina que aglutina el coneixement de quatre col·legis professionals amb l’objectiu de treballar cap al consens que permeti un acord de país al voltant de l’aigua i de les solucions necessàries per garantir-ne la disponibilitat, l’abastament i l’ús racional d el’aigua no només per a demà sinó per als propers 30 anys.

Carles Conill, ha recordat que la iniciativa neix de comprovar que els quatre col·legis comparteixen visió i opinió sobre la gestió d’un tema tan complicat al país i sobre la necessitat d’apostar per noves infraestructures que permetin deixar de dependre del cicle natural de l’aigua. Per Conill, és important comprovar que la possibilitat de fer un transvasament amb vaixells recupera “la fotografia del 2008” i demostra que “és obvi que no s’ha fet tot el que s’havia de fer i és important”.

Estructurat en quatre grups de treball, l’Observatori vol promoure la reflexió al voltant de les xarxes, l’aportació de noves fonts de subministrament d’aigua al conjunt del país, l’eficiència i la reducció de pèrdues i la governança. Es vol, doncs, treballar per fer un canvi de paradigma en la gestió de l’aigua lluny dels transvasaments o altres mesures, i aposta per un Acord de País que permeti accelerar, entre altres, les accions necessàries per sortir de la situació d’emergència actual però, sobretot, deixar el país en una millor situació per a possibles futures sequeres.

Els quatre col·legis que conformen l’Observatori aposten per, segons ha recalcat Vilalta, propostes “tècnicament viables, eficients, sostenibles, finançables i territorialment acceptables perquè no es modifiquin els cabals actuals” i amb un punt de vista “tècnic i professional”.