Ara fa 160 anys, el 1863, un grup coratjós dels primers enginyers sortits de la “Escuela Industrial Barcelonesa”, van decidir agrupar-se per aconseguir fer sentir plegats la seva veu davant la societat i les institucions, tot fundant l'Associació d’Enginyers Industrials.
D’aquell esforç associatiu, d’aquell neguit per fer-se presents en la societat del seu temps, va néixer també - anys més tard- la llavor de l’edifici que avui és la nostra seu i del que fa pocs dies vam celebrar els seus primers 100 anys, en un aquest acte que va ser l’inici del programa d’activitats amb els quals commemorarem el 160 aniversari de la nostra Associació.
Un edifici que avui és l'epicentre de les nostres activitats i que allotja les nostres oficines centrals i les de les nostres entitats germanes, Caixa d'Enginyers i La Mútua dels Enginyers, nascudes totes dues de l'esperit inquiet dels enginyers i enginyeres que les van fer néixer per donar el millor servei als associats.
Com trobareu recollit a les pàgines del llibre que vam presentar el passat 27 de febrer, aquest edifici és fruit de la suma de la il·lusió, dels esforços -i també dels patiments- individuals i col·lectius dels enginyers que ens van precedir. Esforços que s'inicien el 1910, amb la voluntat de disposar d’una seu definitiva, esforços per tirar endavant la construcció de l’edifici, i patiments, ja què no vam conseguir acabar de pagar la hipoteca fins el 1969. Una “arriscada aventura”, com la qualifica encertadament el professor Guillermo Lusa, que vam conclure satisfactòriament gairebé 60 anys -60!- després del seu inici.
La història d’aquest emblemàtic edifici que ens acull està íntimament lligada a la de la Via Laietana. Sense l’obertura d’aquesta, no hagués tingut lloc la seva construcció. El nostre és un edifici que podem qualificar -permeteu-me la gosadia- d’emblemàtic, amb personalitat, el “flat iron” barceloní que ens remet a l’estil de l’Escola de Chicago, tal i com ens va recordar en la seva intervenció el seu escrit l’arquitecte Carlos Ferrater, net de l'arquitecte a qui es va encarregar la seva construcció, Antoni Maria Ferrater Bofill, que va tirar endavant conjuntament de l’enginyer Llorenç Mateu.
A tots dos, en Guillermo Lusa i en Carlos Ferrater que han escrit els textos del llibre, i a totes les persones que han col·laborat en la seva publicació, els vull agrair l’esforç i el temps que li han dedicat per recollir en aquestes pàgines la història d'esforç i la tenacitat dels qui, abans que nosaltres, van aixecar la bandera de l’enginyeria i del servei a la societat.
Al llarg de l’acte, es va parlar d’enginyeria però també d’arquitectura. Com ens va recordar en la seva salutació inicial el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Guim Costa, el cas dels col·legis professionals d’arquitectes i enginyers industrials és un exemple de germanor, de treballar junts per fer feina i per assolir i fer front als reptes que hem tingut al davant.
Un exemple de col·laboració que cal posar en valor i que entronca directament amb l’esperit del nostre decàleg “Evolucionem”, un dels punts del quan és el de les aliances com les que tenim amb aquest i d’altres col·legis germans, i que volem estendre ara a més actors de la societat civil catalana.
Aquest llibre és una necessària mirada al passat per recordar d’on venim i perquè avui som aquí. Però no és una mirada nostàlgica. És una mirada esperançada, una mirada il·lusionada per transmetre a les generacions futures el propòsit que -abans i ara- inspira l’enginyeria: liderar l’evolució tecnològica per al progrés del món i les persones.
