Durant el 2022, les Estacions de Regeneració d’Aigua (ERA) públiques que hi ha a Catalunya han aportat més de 60 hm3 d’aigua regenerada, destinada a usos com els ambientals, els industrials, lúdics i municipals, així com el reg agrícola. Del total d’aigua regenerada l’any passat, 40 hm3 s’han destinat a l’aportació d’aigua regenerada per garantir el cabal ambiental del riu Llobregat en el seu tram final.
A més de l'aigua regenerada, durant el 2022, les dues dessalinitzadores (Llobregat i Tordera) han aportat al sistema més de 57 hm3 d'aigua. Això ha permès que el ritme del descens de reserves hagi estat més lent. Sense l'aportació de les dessalinitzadores, s’hauria entraat en l'escenari d'alerta 6 mesos abans, i avui els embassaments sense aquestes plantes tindrien 9 punts menys (estarien al 25% de la seva capacitat, ja en un escenari proper a l'excepcionalitat). L'aportació de les dessalinitzadores i de les Estacions de Regeneració d'Aigua, doncs, durant el 2022 ha estat de 120 hm3, una quantitat superior a la capacitat de l'embassament de la Baells.
Per la seva banda, el 2021, el volum d’aigua regenerada en l’àmbit metropolità va ser de 38 hm3, mentre que el volum d’aigües residuals depurades en el mateix període va ser de 249,5 hm3. El cabal regenerat doncs, va representar un 15,2% de l’aigua que es depura a les EDAR del territori metropolità.
L’actual situació de sequera fan preveure que aquesta, la regeneració d’aigua, serà una eina indispensable en un futur precisament en un territori on les demandes potencials en els propers anys situen el volum d’aigua al voltant dels 90 hm3 per a usos agrícoles i ambientals principalment.
De fet, aquesta és una de les conclusions de l’informe ‘Canvi climàtic. Incidència en la gestió de l’aigua i els ecosistemes fluvials’, elaborat per la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d'Enginyers Industrials de Catalunya la primavera passada que conclou que “especialment en importants aglomeracions urbanes, industrials s’hauran d’impulsar sistemes de regeneració de les aigües residuals”. L’aigua regenerada, aquella que ha estat tractada en estacions depuradores i que ha tingut un procés addicional de tractament que possibilita la seva reutilització, seguint un model circular. Per tant, una vegada regenerada, aquesta aigua es pot retornar “en condicions òptimes als rius i aqüífers per començar de nou el cicle de captació o bé subministrar-la directament a la indústria, a les ciutats i a l’agricultura per a diferents usos. D’aquesta manera s’alliberen recursos hídrics provinents del cicle natural i es disminueix la dependència en el context de canvi climàtic.
100 hm3/any en cinc anys
L’ACA preveu augmentar en 5 anys el volum d'aigua regenerada i arribar als 100 hm3/any. A més, durant el període 2020 i 2035 s’està desplegant l’Agenda Verda de l’ACA, amb actuacions encaminades a l'adaptació i mitigació al canvi climàtic, fent més resilients les instal·lacions del cicle de l'aigua. Dins d'aquest projecte, l'ACA preveu destinar més de 150 milions d'euros per potenciar la reutilització a Catalunya.
Atesa l’actual greu situació l’ACA i l’AMB han decidit incrementar la producció d’aigua regenerada a l’EDAR del Prat de Llobregat fins a 800 l/s dels quals uns 600 l/s s’aboquen a l’alçada de Sant Vicenç dels Horts, aigües amunt de la captació de la planta potabilitzadora d’AGBAR a Sant Joan Despí, la qual cosa pot suposar de l’ordre del 25% del cabal circulant en alguns casos.
Així mateix estan previstes actuacions a l’EDAR de Sabadell-Riu Sec per a subministrar aquest recurs per a diversos usos de la zona i aportar, des de l’EDAR del Prat de Llobregat, també aigua regenerada a determinades indústries de la Zona Franca.
La regeneració, en una jornada a Enginyers Industrials de Catalunya
La importància de la tecnologia i l’aportació que fa l’enginyeria a l’hora de poder recuperar recursos hídrics i deixar de banda la dependència del cicle natural seran protagonistes a la jornada ‘Aportació de nous recursos hídrics no dependents del cicle natural de l’aigua’ que s’està organitzant des del Grup de Treball d’Aigües de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d’Enginyers Industrials de Catalunya pel proper 25 d’abril. Es comptarà amb ponents rellevants com Jordi Molist, director de l’Àrea d’Abastament de l’ACA, Miquel Salgot, d’Adecagua, Fernando Valero, cap d’R+D+I i control de processos d’ATL i Àngels Vidal, directora d’Ecofactories, d’Agbar.
