Després que els grans hospitals haguessin de construir UCIs i zones d'hospitalització per fer front a l'allau de pacients amb COVID-19 durant els mesos de març i abril, els responsables d'infraestructures dels centres hospitalaris han hagut de planejar com recuperar l'activitat assistencial habitual i tornar, de mica en mica, a la normalitat. Per fer-ho possible han hagut de desfer algunes de les decisions preses durant les setmanes més dures de la pandèmia però garantint, sempre, que l'hospital està preparat per reaccionar de manera ràpida en cas de rebrot, una necessitat que s'ha demostrat imprescindible amb l'augment de casos que ja està patint la comarca del Segrià i que ha posat en alerta tot el país.
Els responsables d'infraestructures de dos grans hospitals, Vall d'Hebron i Clínic, han explicat a Fulls d'Enginyeria com s'han plantejat aquest retorn a la ''normalitat'' i amb quina perspectiva han actuat per poder estar a punt a la tardor o fins i tot, abans.
A l'Hospital Vall d'Hebron, per exemple, on el pic de la pandèmia els va fer passar de 70 places d'UCI a prop de 300 en unes tres semanes, han mantingut els espais habilitats per a l'ocasió i que no tenen un ús assistencial, com són les aules de formació o la unitat antiga d'hemodiàlisis que ja s'ha substituït per la nova. Segons ha explicat la directora d'Infraestructures i Tecnologia, Esther Tomàs, s'havien creat places d'UCI i també d'hospitalització en zones que habitualment tenen un altre ús assistencial i que per tant, el recuperaven amb la desescalada. L'enginyera creu que la creació de places d'UCIs és el que complica més la situació i que augmentar els espais d'hospitalització és ''relativament més senzill'' però malgrat que ho han pogut treballar amb més temps que a la primavera, assegura que segueixen anant ''contrarellotge''. Tota decisió, diu Tomàs, comporta una ''sèrie de moviments'' dins l'hospital que generen ''certa complicació''. Per Tomàs, part de la desescalada és poder ''conviure'' amb els espais provisionals i tot el que inclouen, ''esperant'' una possible repuntada de la COVID-19.
El cas de l'Hospital Clínic tampoc ha estat fàcil ja que les instal·lacions són més petites i han patit encara més la manca d'espais. Segons ha explicat el director d'Infraestructures i Enginyeria Biomèdica del Clínic, l'enginyer Ferran Rodríguez, es van crear zones d'hospitalització en espais molt diferents que han acollit pacients de diversa gravetat i alhora, s'han habilitat molts magatzems en zones de pas. En un primer moment, aquests nous magatzems van servir per guardar el material de les sales habilitades i ara, han passat a guardar el material COVID.
Per això, creu que en cas de rebrots no s'esperen les ''grans barbaritats'', a nivell arquitectònic, que ja s'han hagut de fer aquesta primavera en ''minuts o poques hores''. A més, creu que les que s'ha decidit mantenir, tindran els estàndards adequats i d'oficialització. Rodríguez assegura que durant la desescalada s'ha intentat retirar el menys possible perquè ja s'havien pensat amb la idea que s'haurien de quedar molt de temps i així, està preparats ''a dia d'avui'' i no pas a finals d'estiu. Per a l'agost, s'han deixat els canvis que impliquin ''terrabastalls arquitectònics''.
I després de la COVID-19?
Tant l'Hospital Vall d'Hebron com el Clínic van afrontar la crisi del coronavirus amb una manca de metres quadrats i els inconvenients d'edificacions antigues. Tomàs recorda que Vall d'Hebron té previst construir un nou edifici de 35.000 metres quadrats i Rodríguez que l'ampliació del Clínic continua pendent. Aquesta situació els ha fet reflexionar, d'una banda, sobre com cal que siguin els espais en els futurs hospitals, amb més versalitat i polivalència, i d'altra, amb la necessitat d'estar preparats per a qualsevol altra eventualitat.
Tomàs, per exemple, creu que a Vall d'Hebron cal potenciar les zones de treball pensades com espais diàfans, de treball en equip i dotades de tots els gasos perquè només traient equipament es pugui muntar una UCI. Per Tomàs és important poder reaccionar als rebrots de COVID-19 però també estar preparat pel següent .''Quan t'enfrontes a una cosa que et col·lapsa el sistema penses, a la propera, per què em col·lapsaré?'', es planteja l'enginyera. Per això, creu que a banda de focalitzar-se amb la COVID-19, cal que ser ''creatius'' per entomar qualsevol adversitat. I en aquest sentit, defensa que les infraestructures han d'acompanyar els processos assistencials, ser més ''estandarditzades i modelables'' perquè es puguin adaptar ''a molta velocitat''.
Rodríguez coincideix amb Tomàs i assegura que dotar els espais més polivalents amb preinstal·lacions és molt més resolutiu i fins i tot econòmic que arranjar espais que no estan preparats. ''La COVID-19 ho ha fet molt més dramàtic'', lamenta Rodríguez, que qualifica d'''infernals'' les condicions amb què han treballat els professionals. Assegura que molts d'ells s'han contagiat perquè no han pogut treballar amb les condicions mínimes'' d'habitabilitat'' que requeria la situació, sinó que ho han hagut de fer en treballs molt petits on els ha estat impossible mantenir les distàncies. A més, Rodríguez afegeix que la pandèmia els ha fet replantejar fins i tot els espais de magatzem i els inconvenients que sigui ''centralitzat i infradimensionat'' per donar resposta a totes les necessitats d'un hospital col·lapsat.
