Membres de l'equip d'enginyers de la Universitat de Washington de la ciutat estatunidenca de Seattle han desenvolupat un sistema pioner que permet als robots insectoides volar per si sols. Una hipòtesi sostinguda fins ara, tenint en compte que podria ser que existissin en secret els robots militars de la mateixa tipologia.
Els investigadors ho han fet a través del RoboFly, un model lleugerament més pesat que un pal. Aquest model funciona a través de l'energia proporcionada per un làser. Compte amb un sistema integrat en l'interior del seu cos que li permet convertir aquesta energia en electricitat suficient per a poder accionar les ales.
Fins ara, els robots insectoides voladors només podien funcionar si estaven connectats a través d'un cable amb dispositius terrestres. Això era degut al fet que l'electrònica que requerien per energitzar i controlar les seves ales era massa elevada i els robots dissenyats no disposaven de capacitat per a poder suportar un sistema controlador i que proporcionés energia a causa de la mida i al volum d'aquests.
Aquest ha sigut el principal problema al qual s'han hagut d'afrontar l'equip d'enginyers. Per aconseguir superar-ho i poder crear el RobyFly van decidir utilitzar el làser. Aquest làser es caracteritza per ser molt estrès i invisible a l'ull humà. Per tal que funcioni, cal que sigui apuntat amb la suficient precisió perquè incideixi a una cèl·lula fotovoltaica, instal·lada sobre el model, i que converteixi la llum del làser en electricitat.
Tot i això, el mateix làser per si sol no aconseguia proporcionar el suficient voltatge per al batec de les ales. Per això, els enginyers de la Universitat de Washington van dissenyar un circuit que incrementava els 7 voltis que procedien de la cèl·lula fotovoltaica fins als 240 voltis, els mínims perquè el RoboFly pogués volar.
Finalment, van decidir afegir un microcontrolador al mateix circuit del robot, per tal que pogués actuar per a si sol i controles les seves pròpies ales. El funcionament del mateix "cervell" funciona pràcticament igual que el cervell d'una mosca: indicant als músculs de les ales quan han d'accionar-se.
La robòtica insectoide, quin impacte té a la societat?
Els robots voladors de la mida d'un insecte poden arribar a ser de gran ajuda per a la societat. La seva mesura suposa un avantatge per a poder dur ocupacions de llarga duració, així com la vigilància del creixement del cultiu de grans camps agrícoles o la detecció de fugues de gas.
El seu sistema és diferent dels drons convencionals: s'aixequen movent les ales, ja que la seva reduïda mida els impedeix l'opció d'utilitzar hèlices.
Encara que això sigui un inconvenient, la seva mida també presenta avantatges notables: a més de l'ajuda social que pot proporcionar, la seva fabricació és poc costosa i poden moure's fàcilment per llocs estrets i inaccessibles per a grans drons.
