Robòtica quirúrgica: braços per operar millor

L’enginyeria obre la porta a la cirurgia mínimament invasiva gràcies als robots quirúrgics

Catalunya, pionera de la robòtica quirúrgica amb una solució dels enginyers Josep Amat i Alícia Casals

Operacions quirúrgiques que anys enrere implicaven grans incisions i dolor, recuperacions complicades i risc d’infeccions, ara les pot fer un robot. A més, en ocasions, el cirurgià no és a la mateixa sala del pacient ja que pot monitoritzar el robot des de l’altra punta de món. És el que s’anomena robòtica quirúrgica, un àmbit de l’enginyeria que ha permès guanyar precisió en actes mèdics complicats, de manera mínimament invasiva Així, s'han aconseguit intervencions quirúrgiques més segures, amb hospitalitzacions més curtes i recuperacions més ràpides i, alhora, salvar moltes vides.

La història de la robòtica a la medicina és relativament recent. No és fins el 1983 que James McEwen i Geof Auchinlek desenvolupen Arthrobot, a Vancouver. Un parell d’anys més tard, el 1985, comencen a fer servir PUMA560, un altre robot que va ser utilitzat per introduir una agulla en una biòpsia cerebral utilitzant com a guia un tomògraf computaritzat. La base de PUMA va permetre desenvolupar altres prototips i ha acabat sent la base de la majoria de robots actuals. El 1990 es va començar a fer servir el ROBODOC, d’Integral Surgical Systems, que estava indicat per a la cirurgia ortopèdica de maluc i genoll. Malauradament però, als seus inicis va donar molts efectes secundaris als pacients i el van deixar de fabricar durant uns anys. No va tornar al mercat el 1997.

Des d’aleshores s’han anat perfeccionant diferents tipus de robot en quatre especialitats: l’ortopèdica, la de columna vertebral, la radioteràpia i la laparoscòpia. En aquest àmbit, un dels models més coneguts és Da Vinci, que va aparèixer l’any 2000 i que s’ha consolidat com l’únic robot en cirurgia laparoscòpica  del mercat.

Catalunya, pionera en robòtica quirúrgica

La robòtica i, en especial, la robòtica quirúrgica té a Catalunya un nom propi: Josep Amat. Des de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Amat, enginyer industrial, havia treballat en diversos projectes de cirurgia laparoscòpia molt abans del ‘boom’ de la robòtica. I ho va fer animat, entre altres pel doctor Enric Laporte que li va demanar robotitzar alguns processos que creïa millorables en laparoscòpia. L'equip d'Amat va aconseguir el 1995 culminar la primera operació amb cirurgia laparoscòpia assistida per un robot que es va fer al món.

En una entrevista als Fulls d’Enginyeria, Amat explica que va ser un projecte experimental que no va poder tirar més endavant per manca d’homologació CE. El cost i la dificultat per aconseguir aquesta certificació va impedir-ne l’evolució però tant Amat com Laporte no van tirar la tovallola i van seguir impulsant d'altres projectes. 

El 2009, en un congrés, l’equip d’Amat va entrar en contacte amb un metge de la Clínica Mayo, un centre mèdic d’Estats Units referent en laparoscòpia habituat a treballar amb Da Vinci, i els va esperonar a muntar l’spin-off Rob Surgical, en comprovar que la proposta d’Amat era “molt superior” al robot ja comercialitzat malgrat haver disposat d’una desena part dels recursos. Des del 2012, doncs, han desenvolupat el projecte i, segons explica Amat, tenen un robot, el Bitrack, deu vegades més ràpid que el Da Vinci. Rob Surgical, liderada per Jaume Amat –fill de Josep Amat-, preveu aconseguir la certificació a finals de l’any vinent, un procés lent que, quan culmini, els permetrà entrar al mercat

bitrack

Jaume Amat explica que l’aposta de Rob Surgical és una solució que ha de donar “més eficiència” a l’aparell. “Ningú no dubta de la precisió del Da Vinci”, diu Amat, “però el cost eficiència és alt perquè els procediments quirúrgics s’allarguen”. És un robot multibraç, d’una columna i quatre braços, una de les tendències del mercat de la robòtica quirúrgica, i hi aposten altres empreses com Medicaroid o Avatera. Altres companyies han desenvolupat solucions amb un únic port o altrs, com CMR Surgical o TransEnterix – que ja té un model certificat però encara fora de mercat-  han apostat per robots amb una sola columna i un sol braç. Amat diu que cal restar “pendents” de l’acceptació que tindrà aquest tipus de models entre els cirurgians ja que tot i que són aparells més petits i amb solucions modulars més flexibles, pot comprometre l’accessibiltiat a la sala.

La universitat, bressol de la innovació

L’spin-off Rob Surgical sorgeix de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) on Josep Amat ha treballat al costat d’Alícia Casals. Casals ha seguit treballant en el sí de la universitat per desenvolupar noves solucions en l’àmbit mèdic. D’una banda, trballen en un sistema per introduir el màxim d’autonomia en els robots endoscòpics actuals i de l’altra, en un prototip funcional de cirurgia laparoscòpica fetal perquè robots industrials ja existents puguin millorar la seva eficàcia en cirurgies complexes. Casals explica que es fan servir, per exemple, per intervenir embarassos de bessons que comparteixen vasos sanguinis i així “se salven dues vides”. 

Culminar aquests projectes depèn, bàsicament, del finançament que s’aconsegueix per donar-li suport. I precisament aquest és un dels esculls que lamenta Josep Amat, sumat al fet que el sistema tendeix a prioritzar la publicació científica i no la producció de patents. Per això, malgrat que per Amat, la seva contribució com a enginyer li hagi portat “gran satisfacció i sentir-se útil per salvar vides”, lamenta el “llast”que suposa aquesta situació. Casals en destaca la possibilitat de treballar i conèixer nous àmbits i aportar-hi tota la creativitat possible.

Les innovacions tecnològiques, progrés per a la humanitat

Arran del propòsit d'Enginyers Industrials de Catalunya, ‘Liderem la innovació tecnològica per al progrés del món i de les persones’, volem divulgar sobre la transcendència i la rellevància de la tecnologia en el progrés de la humanitat.

 

diada

 

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.