Veure-hi per dins: la revolució del diagnòstic per la imatge

El descobriment dels rajos X va permetre un salt sense precedents al món de la medicina

La innovació lligada al diagnòstic per la imatge és una de les grans contribucions de l’enginyeria al progrés de la humanitat

Aquí comença una sèrie de reportatges sobre l’enginyeria amb propòsit

Fer una radiografia, un contrast, una ressonància o una ecografia és avui a l’abast de qualsevol centre de salut. Però ha fet falta un gran esforç científic i, sobretot, tecnològic perquè les tècniques agrupades en el camp de l’anomenat “diagnòstic per la imatge” siguin a la capçalera de qualsevol procés mèdic. I darrere de grans fites com aquesta sempre hi ha un enginyer o enginyera.

D’una màquina de 400 quilos a una maleta portàtil

Wilhelm Conrad Röntgen (1845-1923) era enginyer i doctor en física, i va topar amb els rajos X de casualitat, mentre experimentava amb tubs de buit i un generador elèctric. Era el novembre de 1895, i pocs mesos després presentava la primera màquina de rajos X: pesava 400 quilos, era inamovible i perillosa de gestionar i tenia un cost molt elevat. Però Röntgen havia obert un camí que altres enginyers evolucionarien pel seu gran potencial.

En menys de 15 anys, l’enginyer manxec Mónico Sánchez (1880-1961) creava el primer aparell portàtil de rajos X, i va ser tot un èxit: un maletí de dimensions reduïdes, que amb prou feines pesava 10 quilos i no necessitava cap instal·lació per funcionar. Només calia endollar-lo a la xarxa elèctrica.

Mig segle revolucionari: de la imatge digital al 3D

La següent gran evolució en innovacions de la diagnosi per la imatge, després del salt de Röntgen a Sánchez, s’ha produït en els últims cinquanta anys. Primer, amb equips telecomandats. Després, evolucionant cap a la imatge digital, amb diagnòstic amb vídeo assistit per ordinador i generació d’imatges en 3D de qualitat. També s’ha dit adéu a les plaques radiològiques, reduint el nivell de radiació i eliminant residus químics. I s’han desenvolupat equips cada cop més ràpids i precisos i amb encara menys radiació.

Catalunya, capdavantera en R+D

“En l’actualitat, a Catalunya s’està treballant en el desenvolupament de la intel·ligència artificial, de la radiòmica per aconseguir una medicina personalitzada, i en l’eficiència per a una detecció precoç”, explica Anais González, responsable de comptes públics de GE Healthcare.

El diagnòstic per la imatge és essencial en la detecció precoç de malalties. Però ara, a més, també pot integrar el tractament: ho fa la teragnòstica, acrònim de terapèutic i diagnòstic.

Un altre dels grans avenços és l’aplicació de la intel·ligència artificial. Els biomarcadors d’imatges i la radiòmica converteixen un gran nombre d’imatges mèdiques en dades quantificables i objectives, fent del diagnòstic un procediment poc invasiu.

En el cas de la COVID-19, per exemple, la radiòmica ha permès diagnosticar i predir l’evolució dels pacients amb insuficiència respiratòria greu (veure imatge). I també s’aplica en oncologia, ja que permet una medicina de precisió que millora el pronòstic dels pacients.

A més, la tasca de les enginyeres i els enginyers també resulta fonamental investigant sobre la precisió i l’eficiència, dos conceptes que han resultat estratègics durant la pandèmia de Covid-19, i que han multiplicat la capacitat dels hospitals per acollir i tractar l’allau de pacients.

Com s'ha pogut comprovar, el diagnòstic per la imatge ha evolucionat vertiginosament en 125 anys, des de la descoberta fortuïta dels rajos X. En aquest temps, moltes enginyeres i enginyers han fet una gran tasca per fer-ho possible. I molts altres continuen treballant de manera incansable per contribuir al progrés de la medicina i, en conseqüència, de la humanitat.

Les innovacions tecnològiques, progrés per a la humanitat

Arran del propòsit d'Enginyers Industrials de Catalunya,  ‘Liderem la innovació tecnològica per al progrés del món i de les persones’, volem divulgar sobre la transcendència i la rellevància de la tecnologia en el progrés de la humanitat.