SAF, combustibles alternatius en el transport aeri
A escala mundial, l'aviació va emetre 915 milions de tones de CO₂ el 2019. Globalment, l'acció humana és responsable de 43.000 milions de tones de CO₂ i la indústria de l'aviació global és responsable d'aproximadament el 2,1% de totes les emissions de CO₂ antropogèniques. L'aviació és responsable del 12% de les emissions de CO₂ procedents del transport, davant del 74% del transport per carretera, segons ha explicat Alfonso Gotor, gerent d'Aviació Comercial de Repsol, durant la jornada sobre Transport Aeri en el marc del cicle sobre Reforma del Mercat de CO₂ en el sector transport, organitzada per la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d'Enginyers Industrials de Catalunya.
En aquest context, el SAF (Sustainable Aviation Fuel) o combustible d'aviació sostenible, és la principal eina per descarbonitzar el sector a curt i mitjà termini. La normativa europea actual es regeix pel programa Refuel Aviation EU, que obliga a l'ús d'un 2% de SAF a partir de 2025 per part de productors, aeroports i aerolínies. Avui dia, el mercat encara és voluntari, però ja hi ha alguns vols que operen amb SAF.
Algunes aerolínies ja permeten als clients comprar SAF i, a més, en ser una tecnologia "drop-in", no cal fer cap modificació a les aeronaus ni als aeroports per al seu ús. En el context regulador europeu, el SAF és la principal eina per a la descarbonització. Els objectius del programa ReFuel EU 2023, aprovat pel Parlament Europeu, estableixen un percentatge mínim de combustible del 20% per al 2035 i del 70% per al 2050.
Hi ha tres formes de producció de combustible renovable SAF, el coprocessat, amb ruta HEFA i els e-fuels. En el cas del coprocessat, s'hi afegeix matèria primera renovable al cru, es barreja i es refina. En aquest procés, només es pot afegir un 5% com a límit per no alterar-ne les propietats. D'altra banda, el SAF amb ruta HEFA, Hydroprocessed Esters and Fatty Acids, és un tipus de SAF produït mitjançant la hidrotratació d’èsters i àcids grassos. Aquest procés converteix olis vegetals, greixos animals i altres lípids en combustible d'aviació sostenible. L'any 2024, Repsol ha inaugurat una planta a Cartagena amb una capacitat de subministrament de 250.000 tones anuals de combustible renovable, la qual cosa permetrà estalviar unes 900.000 tones de CO₂ a l'any.
També trobem els e-fuels, els quals utilitzen com a matèries primeres el CO₂ capturat de l'atmosfera i l'hidrogen obtingut mitjançant electròlisi, produint un combustible renovable sintètic. Repsol té prevista la construcció d'una planta a Petronor, Bilbao. També s'ha de tenir en compte que la matèria primera per a l'obtenció de combustibles renovables prové d'oli de cuina i de residus de la indústria alimentària no comestible.
Dins del marc europeu "Fit for 55", s'ha establert el reglament sobre la infraestructura per als combustibles alternatius. L'objectiu d'aquest és garantir una infraestructura suficient per a la recàrrega o proveïment de vehicles de turisme, camions, vaixells i avions amb combustibles alternatius, com l'hidrogen o el metà liquat, a tota la Unió Europea, amb una cobertura prou àmplia per evitar la por a la manca d'autonomia tal com ha explicat a la jornada Jordi Candela, director d'Aeroports de Catalunya.
En aquest context, es preveu assegurar un subministrament d'electricitat per a totes les posicions d'aeronaus situades a prop de la terminal per al 2025 i a totes les posicions d'estacionament d'aeronaus per al 2030. Segons el reglament, queden exempts els llocs d'estacionament dels aeroports que operin menys de 10.000 vols a l'any.
L'exemple de DHL
Aproximadament el 90% de l'empremta de carboni de DHL prové de la seva xarxa aèria, segons ha explicat Miguel del Río, director d'Operacions de DHL Hubs & Gateways a Espanya. Per aquest motiu, el SAF s'ha convertit en una eina clau per reduir les emissions de carboni de l'empresa. Del Río ha presentat el programa d'optimització de combustible que DHL està impulsant amb l'objectiu de disminuir el consum de combustible mitjançant diverses mesures d'eficiència, com ara l'optimització en les operacions d'enlairament i aterratge, així com la gestió de la càrrega útil i del centre de gravetat.
A escala europea, la flota de GSE (Ground Support Equipment) equips de suport a terra, de DHL compta amb unes 5.500 unitats, de les quals 900 són motoritzades. Actualment, l'empresa es troba en procés d'electrificar aquests actius motoritzats, amb un objectiu d'electrificació del 80% per al 2030. Fins ara han aconseguit electrificar el 26%, unes 232 unitats. El director també ha afirmat que l'estratègia de sostenibilitat de DHL es basa en "impulsar la innovació i les infraestructures sostenibles."
A més, DHL dona suport al desenvolupament d'avions elèctrics i ha encarregat fins a 12 avions de càrrega totalment elèctrics, amb lliuraments previstos a partir del 2027. Aquesta iniciativa forma part de l'estratègia per minimitzar l'ús de combustibles fòssils i adaptar-se a les normatives de sostenibilitat a Europa. En aquest sentit, més del 90% de l'electricitat dels edificis de DHL ja prové de fonts renovables.