El perquè Ana Oropesa va estudiar Enginyeria Informàtica és tal com diu ella “una història curiosa”. Durant tot el batxillerat tenia claríssim que volia ser professora de matemàtiques i, per tant, tenia clar que volia estudiar matemàtiques. Ara bé, la directora del seu institut la va convèncer perquè com a mínim es plantegés la possibilitat d’anar a les xerrades informatives d’Enginyeria Informàtica. Així ho va fer. Acompanyada dels seus pares va sortir d’aquesta sessió convençuda, encara més, que les matemàtiques eren el seu destí. Però després, va assistir a la xerrada informativa de Matemàtiques. I també acompanyada dels seus pares, l’experiència li va canviar el rumb. El professor que explicava els estudis va parar molta atenció al fet que l’aula estava plena de futures estudiants i en canvi, només hi havia vuit nois que van ser als únics als qui va donar la paraula. La seva mare va fer-li adonar d’aquest fet: “estàs segura de posar-te en aquest món on ni tan sols t’escolten?”. I no, no n’estava prou i després d’una setmana de reflexió i deixant clar als pares que la decisió era totalment seva, va acabar matriculant-se a Enginyeria Informàtica.
#100tífiques
Així ho explica Oropesa en una entrevista a Fulls d’Enginyeria en motiu de la Setmana de la Nena i la Dona en Ciència. Aquest divendres, explicarà alguns detalls de la seva trajectòria personal i professional a l’Institut – Escola Les Vinyes, de Castellbisbal. i segur que aquesta anècdota acaba sortint. Com també el fet que s’ho va passar molt bé en una carrera que li ha permès fer projectes que no ha fet mai ningú i treballar en posicions on no hagués pensat mai que podria accedir-hi. Explica que els parla dels moments ‘clic’ de la vida, que són aquells que tot i no saber què estava passant, sentia que era moment d’anar cap a una direcció o cap a l’altra.
Oropesa veu que haver de pensar als 18 anys en uns estudis i professions que no saps ni que existeixen és un entrebanc a l’hora d’escollir enginyeries. També el fet que hi hagi prejudicis per la dificultat. És el quart any que participa al programa #100tífiques que organitza la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i el BIST Barcelona i de l’experiència prèvia destaca precisament que moltes nens, i també nens, s’interessen per si treia o no bones notes. L’altre dubte que més atén és, en canvi, si parlava amb els nois a classe. Oropesa adapta el seu discurs a cada edat i els explica el que pot ser més proper als infants que l’escolten, com pot ser les primeres experiències amb l’ordinador amb el seu pare.
Quan ha de fer referència a les decisions que s’han de prendre entre els 14 i els 18 anys té clar els arguments: “que triïn el que els agrada, independentment de les pressions familiars o els amics”. I és que veu que sovint són les famílies les que generen dubtes sobre les possibilitats d’una nena en una carrera tecnològica, i que la dificultat de poder fer un grupet per anar juntes a classe, ho complica. “És difícil que un grup de tres noies els agradi la ciència i siguin les tres amigues”, diu Oropesa. Per això creu que les nenes, amb una “inquietud social més gran” s’allunyen d’aquests àmbits d’estudi si no senten que van en grup i lamenta així que es perd molt talent.
Després de quatre anys participant al programa, Oropesa ho valora com una experiència “increïble” perquè genera realment impacte entre els nois. Explica que ha anat a tot tipus de centres i alumnes, i veu com, per exemple, els més humils “et veuen com una llum entre les ombres”. Per això creu que el fet que les escoles acostin als infants i joves dones científiques pot ajudar a conèixer històries “que no són avorrides” i a eliminar estereotips sobre la dificultat d’aquestes estudis, un pensament “instaurat” que creu que no s’ajusta a la realitat. Oropesa està convençuda que d’aquesta manera s’aniran traient “barreres”. En una línia semblant i amb la seva experiència com a professora associada, veu que les noies, en general, no es creuen preparades per fer segons quins projectes malgrat tenir la mateixa formació i capacitats que els companys nous.
Enginyera informàtica a HP
Ana Oropesa va estudiar a la Universitat Politècnica de València. Primer Enginyeria Informàtica i després un màster en intel·ligència artificial i un màster en direcció de projectes. El 2015 va contactar amb HP en una fira i des d’aleshores que hi treballa en diferents rols. Primer va ser enginyera de firmware i es dedicava a programar les impressores de gran format per aconseguir que els cartutxos de tinta estiguessin sempre plens. Després ha tingut l’oportunitat de canviar d’equip i aplicar els seus coneixements d’IA i big data. Actualment, doncs, es dedica a crear contingut perquè les impressores siguin “més fàcils d’utilitzar” a partir dels anàlisis de l’ús que en fan els usuaris. “Treballem perquè el client estigui més content”, conclou l’enginyera, perquè les màquines siguin ·més intel·ligents i més fàcils de fer servir”.
