El valor mitjà del MWh el 2020 va ser de 34 euros. El 2021 ja era de 112 euros i el 2022 de 168. L'any passat es van assolir els 88 i aquest 2024 la tendència continua a la baixa. Després, doncs, d'uns períodes de temps en els quals l'electricitat ha assolit preus de rècord – sobretot arran de la Guerra d'Ucraïna- el 2024 ha començat amb una forta i sostinguda baixada dels preus de l'electricitat en el mercat majorista. S'ha donat, també, la situació que en les hores del dia que coincideixen amb les hores de màxima producció de la generació a les centrals fotovoltaiques, s'han donat valors zero i fins i tot negatius del kWh produït.
Aquesta volatilitat causa inestabilitat econòmica en els consumidors, també la indústria i, sobretot, aquella en la qual el consum energètic és bàsic pels seus processos productius. Per aquest motiu, la Comissió d'Energia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) considera que cal apostar per un sistema que garanteixi preus estables i d'acord amb els costos de les matèries primeres. Així ho conclou al document 'Anàlisi de la volatilitat dels preus en el mercat majorista', fet públic aquest dilluns i en el qual els enginyers analitzen el sistema de generació elèctrica actual i proposen solucions.
Preu i costos
"Els preus d'intercanvi en el mercat majorista són fonamentals per incentivar noves inversions en generació, que són claus per l'evolució i la sostenibilitat del sistema". Així ho consideren des del Col·legi, i per això, destaquen la importància d'entendre la diferència entre preu i cost, ja que el preu acaba sent el valor que els comercialitzadors paguen als generadors de l'energia produïda. Els generadors, per la seva banda, retribueixen els seus costos fixos i variables, en funció dels ingressos percebuts, i per això, com més baixos són els preus en el mercat majorista, més dificultats tenen els generadors per retribuir els seus costos.
Però, per què el preu de l'electricitat és tan volàtil?
Des del Col·legi d'Enginyers Industrials s'assenyalen diverses causes que fan fluctuar el preu: la incidència de les energies renovables i la reducció de la demanda. D'una banda, doncs, les renovables sumaran 108 GW als 43,3 GW que produeixen actualment. Seran 78,5 GW de fotovoltaica i 29,7 d'eòlica que completaran un parc total de 171,5 GW i se superen, així, les previsions del PNIEC.
De l'altra, la demanda s'ha vist reduïda en un 2,3%, només el 2023, i s'han assolit xifres semblants a les de l'any 2000, per una major eficiència i estalvi a la indústria, a més de l'autoabastiment de les mateixes indústries els particulars, malgrat que el sector domèstic és l'únic que no ha caigut. L'industrial ha reduït un 2,3% la demanda i l'alta tenso un 3,5%. Això, ha distorsionat la demanda tradicional i ha provocat menys necessitat de les centrals de cicle combinat, que són les que marquen el preu en el mercat majorista, que a més a més, també han vist com el gas natural ha baixat de preu per qüestions conjunturals.
Amb tots aquests ingredients, en aquest mateix document, els enginyers admeten que el sistema té una estructura "molt desequilibrada" per la manca de capacitat d'emmagatzematge, principalment. Des de la Comissió d'Energia es fa especial èmfasi en el fet que l'electricitat a Espanya comença a ser cada vegada "més competitiva". Per això, consideren que cal aprofitar la situació perquè sigui un element tractor de la demanda i de la competitivitat industrial. En aquest sentit, des del Col·legi s'apunten alguns efectes negatius de la situació actual com ara les dificultats de la indústria en la contractació de comercialitzador o la posada en risc dels projectes dels 108,2 GW en curs de tramitació i execució pel "desencís" en la presa de decisions per a noves inversions.
Les recomanacions dels experts
Amb l'anàlisi del sistema, els enginyers industrials aposten per diferents mesures que han de revertir el desequilibri actual i assegurar inversions futures en la generació de renovables i en l'emmagatzematge.
