Arran del meu viatge a Shenzhen de la mà del grup Harvard liderat per Pedro Nueno i impulsat pel periodista Manel Pérez de La Vanguardia, del juliol passat, l’amic Pere Botella em va demanar compartir l’experiència del viatge amb els companys de la Comissió de Transformació Digital del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya. Certament, reflexionar sobre Shenzhen és quelcom indispensable atès que visitar aquesta trepidant ciutat és un viatge al futur, que alhora obliga a qüestionar-se les polítiques de la UE i el nostre futur tant industrial com professional i de progrés social.
Shenzhen és una ciutat moderna, més aviat nova, ja que és una ciutat i zona econòmica, a la província de Guangdong, que va iniciar la seva actual singladura per les reformes de Deng Xiaoping. Amb sols amb 40 anys, ha esdevingut una àrea referent mundial en tecnologia, comerç internacional i finances. De fet, a escala mundial és una de les deu majors economies urbanes, el vuitè centre financer més competitiu i gran, la segona ciutat en nombre de gratacels, el 19è en major producció de recerca científica i compta amb diverses institucions educatives notables com la ‘China Europe International Business School’ (CEIBS) fundada pel Dr. Nueno en la que s’han format milers d’importants executives xinesos.
Avui Shenzhen, fruit de convertir-se, el 1979, en la primera zona econòmica especial de la Xina, per la seva proximitat a Hong Kong i la voluntat del govern xinès de competir amb aquella ciutat i, alhora, amb el Regne Unit primer i al EUA després, s’ha convertit en una localització on es concentren el major nombre d’empreses dedicades, entre altres, a la intel·ligència artificial, la robòtica, la sensòrica, als drons, el big data, o al blockchain. Shenzhen, amb uns 24 milions d’habitants de 35 anys de mitjana és, per tant, una regió-ciutat referent quant a desenvolupament tecnològic, el "Silicon Valley de la Xina", mercès al treball simbiòtic d’empreses i govern que conjuntament aposten per la innovació, l'atracció de talent i la sostenibilitat. No en va, és la llar de grans empreses mundials com Tencent, Huawey, BYD, Mindray, Meituan, etc.
Visitar Shenzhen és, en gran part, un viatge al futur urbanístic, arquitectònic i tecnològic. Es constata a l'avançar per les seves avingudes, autopistes, parcs o zones de lleure i, alhora, suposa també un viatge al futur tecnològic que es visualitza a l'observar la tecnologia urbana, o visitar i conèixer amb detall les diverses empreses, com per exemple, ByD, amb 700 mil treballadors dels quals cent mil són enginyers que en 30 anys han assolit 38.000 patens, és a dir, 15 diàries; Mindray, fabricant de dispositius mèdics amb un pressupost de quasi 5 bn$ i que destina el 24% dels beneficis a R+D+I; Huawei que sols el 2023 va ingressar 99’4bn$ destinant-ne a R+D+I el 23,4%; També Meituan una plataforma de compra i lliurament, amb drons autònoms, de productes de consum amb més de 7.000 investigadors.
Parlem, doncs, d'una enorme transformació i capacitat de lideratge que obliguen a la reflexió sobre les raons que ho han fet possible el present i futur que es dibuixa i, a la vegada pensar en la Unió Europea i l’esdevenidor. Una reflexió en la qual cal considerar que la Xina té un enorme potencial, no en va té és un país de 1.473.262.340 milions d'habitants i un PIB que el 2023 era de 16.418.615 M€, amb una renda per càpita d'11.647€. El 2022 va situar la seva inversió en Recerca i Desenvolupament (I+D) en més de 400.000 milions de dòlars, és a dir el 2,54% del PIB. Pel que fa a la despesa anual xinesa (pressupost), el 2023, fou de 5.446.277,7 milions d’euros, el 33,17% del PIB, de la qual un 10,5% el dedica a educació (3,3% del PIB), a sanitat un 8,91% i a defensa un 4,79%.
"El cert és que el potencial econòmic xinès i de recerca és enorme, però també ho és el de la Unió Europea."
Són unes xifres molt importants, però que, en considerar-les, cal tenir present que la UE el 2023, la població total era d'uns 448 milions i un PIB de més de 17 bilions d'euros i una renda per càpita de més de 38.000 euros. Pel que fa a l’Estat espanyol, el 2023 el PIB fou d'1,46 bilions d'euros (és a dir, entre les 20 economies més importants del món), amb una renda per càpita de 31.500 euros, que dedica de la seva despesa anual, uns 680,9 mil milions, un 9,18% a educació un 16,19% a sanitat i 3,14 a defensa. A l'R+D+I li dedica un 1,44% respecte al PIB, amb voluntat d’arribar al 2,12% en 2027.
El cert és que el potencial econòmic xinès i de recerca és enorme, però també ho és el de la Unió Europea. Ara bé, les prioritats, polítiques i mètodes són molt diferents. Analitzar les realitats presencialment condueixen a quatre reflexions que, alhora, són quatre preguntes. La primera és que ha estat un viatge al futur tecnològic, el que em fa preguntar si la privacitat en el futur serà possible, hauria de ser-ho, ara bé, allí en el dilema seguretat versus privacitat ha guanyat la seguretat, i alhora urbanístic al ser una ciutat construïda de zero en menys de vint anys, la qüestió és si és sostenible un futur amb megaciutats compactes.
La segona reflexió és la importància de copiar i millorar per no perdre el temps en el qual ja es coneix, la pregunta és si és ètic fer-ho en un món en competència i asimètric sense interessos compartits. La tercera és la important autonomia tecnològica que han assolit tot mantenint la seva essència i cultura. A la UE no la tenim. La pregunta que em faig insistentment és com és que la UE no adopta polítiques i programes per assolir autonomia enfront dels EUA i la Xina. Finalment, la quarta, és que Europa segueix en la ‘dolça decadència de l'imperi romà’: està perdent el tren sense assumir que el centre del món ara és el Pacífic i la UE la perifèria.
Per capacitat econòmica i dotació d’infraestructures i talent som a temps de recuperar el tren del futur, però la pregunta és si serem capaços de fer-ho, ja que comporta ser menys la suma de 27 Estats i més Unió Europea.
