Avui, 17 de maig, és el Dia Mundial del Reciclatge i és important reflexionar el que s’està fent en matèria de recuperació i valorització de materials. En l’àmbit dels residus municipals a Catalunya, l’índex de recollida selectiva és un 46,6%. Això vol dir que dels 4 milions de tones de residus municipals que es van generar l’any 2021, se’n va recollir selectivament 1.878.000 tones (un 3% més que el 2020), i van ser fracció resta 2.149.400 tones, és a dir, 53% dels residus municipals. Per tant, i això no és cap novetat, més de la meitat dels residus municipals no es lliuren separats en origen.
Dels residus municipals no en són responsables només les administracions, també ho són el món de l’empresa, la indústria, la distribució, i la ciutadania, per tant, és una feina col·lectiva de tota la societat. Tothom hem de contribuir-hi.
Sabem prou bé que el camí per millorar la recollida selectiva és la implantació generalitzada de sistemes eficients per recollir els residus, despertant la responsabilitat i consciència individuals per fer-nos conscients del què és crucial primer de tot: no generar el residu. L’alta eficiència significa també trencar l’anonimat de l’acte de dipositar la brossa, cal la identificació de l’usuari, que es pot modular de maneres diferents, i individualitzar el servei per habitatges amb una recollida domiciliària porta a porta i/o un sistema de contenidors tancats amb una identificació de l’usuari per obrir-los.
I encara sabem més coses, potser ara mateix la més crucial de totes: que només hi haurà avenç al conjunt del territori si aquests sistemes s’implanten a les zones més poblades del país, és a dir, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i totes les zones on s’aplega més volum de població (determinades àrees costaneres, capitals de demarcació i de comarca).
Des de l’Agència de Residus de Catalunya estem fent un treball molt important al costat dels ens locals visitant-los, participant en xerrades, fent acompanyaments, facilitant assessorament i convocant cada any ajuts econòmics per fomentar la recollida selectiva de residus municipals, ajuts que es destinen als municipis, consells comarcals, etc. Hem pogut incrementar els imports en els darrers anys gràcies als fons europeus per a la recuperació després de la pandèmia (convocatòria Next Generation 2021: 22 M €; convocatòria CPI 2019, 10 M € i aquest 2023 10M€ més), i han anat focalitzats en la implantació de sistemes eficients de recollida.
Som un país capdavanter en gestió dels residus però això no ens ha de fer sentir complaents. Potser el més sensat de dir seria que “no ho fem del tot malament, però hem de millorar molt”. Disposar d’un sistema de finançament particular i propi que ens ha fet autònoms a l’hora de disposar de fons per convocar ajuts, és a dir, els cànons de residus, que ara s’anomenen impostos cedit de residus, ens ha permès de desplegar arreu del territori la recollida selectiva dels residus orgànics.
Els residus de la fracció orgànica (restes de menjar i fracció vegetal de mida petita) representen en pes la major part del conjunt dels residus municipals (en són un terç); una elevada recollida d’aquesta fracció és clau per un sistema que funcioni. Els resultats d’orgànica amb un model porta a porta són 120 kg/hab. / any). Res a veure amb contenidors oberts, 50 kg/hab. / any).
Els cànons ens han dotat de fons per poder “poblar” el territori de les instal·lacions de gestió de residus necessàries. En els darrers mesos, l’Agència ha participat en la inauguració de diferents instal·lacions per a les quals ha facilitat la totalitat del finançament o una part substancial (nova planta de compostatge al sud de la plana de Vic, millores a l’existent i noves plantes de tractament de la fracció resta a la Conca de Barbera i al Segrià).
També m’agradaria dir que no hi ha reciclatge sense posar al mercat productes que siguin 100% reciclables. Encara hi ha alguns productes que es posen al mercat que no es poden reciclar. A banda, la matèria primera obtinguda del reciclatge ha de tenir un valor mínim per elaborar nous i diferents productes. En resum, cal apostar fortament per l'ecodisseny i l’economia circular.
En prevenció i en ecodisseny, la propera llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos de Catalunya, en la qual estem treballant, i el ja aprovat Reial decret espanyol d'envasos i residus d'envasos, són dues eines per fer un fort salt endavant. La societat s’ha d’encaminar a la prevenció de residus i el nou relat què puc fer per generar menys residus. La ciutadania té un marge d’actuació però és fonamental que les empreses utilitzin l’ecodisseny.
Entre totes i tots, ho farem tot.
