Totes les partícules materials, com les molècules, els àtoms, els nucleons i les partícules subatòmiques, estan formades per un nucli i una coberta electrònica.
Amb els coneixements vigents es pot considerar que totes les partícules materials, com són les molècules, els àtoms, els nucleons i les interminables partícules subatòmiques, estan formades per un nucli i una coberta electrònica als seus respectius nivells.
Situats al nivell d’una estructura atòmica podem dir que al nucli atòmic es mantenen associades un conjunt de partícules que anomenarem nucleons.
En el nucli atòmic sempre hi ha nucleons amb càrrega elèctrica positiva, per la qual cosa la ciència vigent considera la necessitat de l’existència de la força nuclear forta per contrarestar la repulsió electroestàtica. En la hipòtesi que formulem, considerem que els electrons interns als nuclis, juntament amb els electrons dissociats dels neutrons, circulen a grans velocitats a l’interior del nucli mantenint-los vibrant en posicions d’equilibri cíclic per les clàssiques forces de Van der Waals, passant per les respectives posicions enllaçants i antienllaçants.
Els nucleons que constitueixen el nucli es posicionen en vèrtexs polièdrics vibrant sense tenir cap contacte. Els electrons interns en la seva funció d’enllaç circulen dibuixant òrbites tancades polipolars de forma newtoniana. Les òrbites tancades originen l’efecte electrodinàmic a distància amb les dels seus semblants com si fossin imans.
[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"66","attributes":{"alt":"","class":"media-image","typeof":"foaf:Image"}}]]
La disposició polièdrica amb simetria central fa que en qualsevol direcció espacial (passant pel centre del nucli) existeixin efectes electrodinàmics oposats, com si fossin dos imans oposats. Amb relació al segon nucli, situat a distància, els efectes electrodinàmics de les cares frontals es veurien disminuïts pels de les cares dorsals a causa de la major separació de les distàncies d’aquestes últimes. Precisament, l’anomenada força de la gravetat consisteix en la diferència entre aquests efectes electrodinàmics oposats. Conseqüentment, la força de la gravetat deixa de ser una força fonamental ja que resulta derivada de l’efecte electrodinàmic ocasionat necessàriament per l’associació interna de les estructures materials en la mateixa intimitat de la matèria. Cada punt material és com un monopol electrodinàmic.
En el seu dia, fa uns quatre-cents anys, quan Sir Isaac Newton va ser qüestionat sobre la causa de la gravetat, va respondre (en llatí): “Hypothesis non fingo”. Actualment, almenys per part del que escriu aquestes línies, es confirma “ego hypothesis fingo”.
Francisco Javier Mora Mas
Doctor enginyer Industrial per l'Escola de Barcelona (1950) i enginyer col·legiat núm. 781
Foto: Arxiu
