La situació. Escric aquest article, havent passat els primers dies de sorpresa, consternació i incredulitat davant el que va succeir el passat i fatídic dilluns 28 d’abril del 2025. Vagi per davant, que ha estat un dia nefast, i que ha mostrat la vulnerabilitat d’un sistema que creiem infal·lible, deixant la nostra credibilitat molt tocada.
Dit això, i com deia, havent digerit els primers dies, soc del parer que hem d’entomar aquesta crisi amb valentia però també com una oportunitat. Una oportunitat d’aprendre dels errors, i sobretot d’aprendre de les vulnerabilitats per fer del nostre sistema elèctric un sistema més resilient i solvent. És amb aquest ànim que intento escriure aquest article.
Cert és també que tot i que el sector ja entreveu algunes de les vulnerabilitats que ens han dut a la catàstrofe, encara trigarem mesos a conèixer amb tot el detall necessari la seqüència exacta dels fets i sobretot els perquès de la seqüència. Fonamental per poder emprendre les accions necessàries. En aquest sentit, caldrà ser prudents amb els aspectes més tècnics, abans de poder assenyalar amb rotunditat les responsabilitats.
Sobre la visió. Més enllà de l’incident, els darrers dies sembla que el debat sobre el model energètic ha tornat a agafar vigència. Precedint a l’apagada, les darreres setmanes, el debat sobre l’energia nuclear també ha estat a la primera línia. I sumant ambdues coses, vells discursos, alguns molt vells, han tornat a agafar força en l'actualitat. És per això que m’agradaria convidar al lector a una senzilla reflexió. Quin model energètic s’imagina d’aquí a trenta anys? Aquesta reflexió ha de ser prèvia, és la premissa de partida, és a partir de respondre aquesta pregunta que haurem de construir el model, i no pas al revés. Personalment, m’imagino un model net, segur, resilient i competitiu. I crec que en síntesi aquesta és la visió més compartida. Almenys hi era fins dilluns.
Sobre el relat. Com deia, és partir de la visió que hem de construir el model. I, per tant, necessitem generar urgentment un relat, consistent amb la visió. Un relat de l’apagada que no es carregui el model que estem construint, un relat que posi el focus en resoldre les vulnerabilitats, i no en fer passos enrere. Hem de ser conscients que el relat que s’imposi els pròxims dies i setmanes, ho canviarà tot, marcarà l’agenda energètica dels trenta anys vinents. Vivim un moment crític i les implicacions del relat guanyador faran realitat una visió o una altra.
Sobre els lideratges. Escric en plural, lideratges, perquè probablement tots tenim clar que el lideratge primer, el de l’administració pública, o com aglutinador de totes les persones amb capacitat de decisió serà vital els pròxims dies. Però aquest plural, va més dirigit al lideratge que podem exercir cadascun de nosaltres. Especialment, aquells que per la nostra formació o experiència professional, podem exercir un paper de prescriptor al nostre voltant. Aquest lideratge més quotidià, també té importància. Aquesta capacitat de convèncer o si més no, influir en els nostres grups de contactes, amics i familiars, pot marcar la diferència, i pot fer que un relat o altre s’imposi. Al final el relat més imaginat, més explicat, més assumit, serà el que definirà el model energètic del futur.
La importància de la seqüència. Ja ho he anat dient, serveixi, per tant, aquest darrer paràgraf per emfatitzar el missatge. L’ordre, la seqüència, són importants. Els enginyers sabem que si tenim clar el destí, la tecnologia es pot posar al servei de la visió. I en cas que la tecnologia no estigui disponible o madura, es pot inventar, o perfeccionar. Aquest ha de ser l’ordre. Aquesta ha de ser la seqüència. Amb totes les cauteles, matisos i correccions que el lector desitgi. Però visió, relat i lideratge, també per posar la tecnologia el servei de la visió. No podem caure en el parany de les limitacions tècniques presents, ni les vulnerabilitats que anem descobrint per abandonar un projecte, mentre aquest compleixi amb la visió que compartim. Haurem de trobar solució als problemes per continuar avançant cap a un model energètic net, segur, resilient i competitiu.
