Quan parlem de sostenibilitat, se’ns obre un món ple d’idees en l’àmbit domèstic i en l’industrial que van des del reciclatge de roba, que ara està a l’ordre del dia, a la reducció del consum energètic del electrodomèstics de casa o les màquines de les fàbriques al màxim rendiment. Per tot això, necessitem energia. Energia produïda de la forma menys contaminant possible.
Però que ens està passant des dels inicis de la guerra d’Ucraïna? Què ens està passant amb els talls de gas, que Rússia està portant a cap per les sancions de la Comunitat Europea, que ningú en parla? Doncs passa que hem aparcat la sostenibilitat per la supervivència empresarial o de país. El preu de l’energia es tan elevat que per molta planificació de producció que es faci (parades programades segons preus de subministrament), totes les empreses estan buscant alternatives per assegurar-se el subministrament energètic. N’hi ha moltes que poden optar per combinar una instal·lació solar fotovoltaica per absorbir el 100% de la seva demanda o complementar-la, com podria ser el cas d’oficines o centres logístics. No obstant, hi ha moltes empreses productores amb unes necessitats tan elevades que és inviable aquest plantejament.
A partir d’aquí cal fer un pas enrere en la seva generació d’energia. Un cas clar és la generació de vapor, on s’estan substituint cremadors de gas per cremadors de gasoil. Aquest fet és més que generalitzat en tots els territoris on el gas té un preu desorbitat o simplement no es preveu el seu subministrament. El gasoil és més econòmic que el gas, però evidentment és més contaminant. La sort de moltes companyies és que fer el pas enrere no suposa grans inversions donat que encara mantenen en les seves factories els dipòsits de gasoil que van deixar d’utilitzar en la seva transició a un consum més sostenible. Però som conscient d’això?
El drama no s’acaba en les empreses productives, ja que com és ben sabut molts països han tornar a arrancar les seves centrals de producció de carbó per poder garantir el subministrament elèctric. Situació totalment aberrant, tenint el compte la contaminació que comporta aquest fet. Així, doncs, ens trobem en una tessitura de gran abast; Sostenibilitat o Supervivència? Curiosament S.O.S!
Si ens posem a analitzar la situació detingudament, la manca de subministrament de gas, amb la conseqüent pujada dels preus del mateix i de l’electricitat ens ha fet accelerar de mala manera la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques arreu (ajudat pels fons NextGeneration). Però també ens ha provocat una producció molt més contaminant de l’energia que requerim com a societat. Caldria fer balanç, país per país, de quin impacte resultant tenim en matèria de producció d’energia eficient i no contaminant; no queda clar cap a on s’inclina la balança.
És evident que tot gran impacte a la societat, ens fa reaccionar, i en aquest cas, l’energia, que sempre ha estat un factor important en les empreses, ara s’ha convertit en un element vital. Tant és així que grans empreses, on històricament el seu focus en l’energia era una bona negociació amb la comercialitzadora de torn, ara han incorporat en els seus grups empresarials plantes de producció energètica com grans parcs solars o eòlics per assegurar-se el subministrament. I no només ho fan per a ells, sinó també per als seus proveïdors, ja que és evident que si els seus proveïdors no poden subministrar-los a ells els productes que necessiten, no els serveix de res.
Per tant, i resumint, el que és un pas enrere en molts fronts productius, és un gran pas endavant en altres en matèria de sostenibilitat, i si en algun moment s’aconseguís tornar a un subministrament normalitzat de gas procedent de Rússia, clarament ens trobaríem en una situació molt millor de la que haguéssim tingut sense aquest incident tan poc desitjat. És difícil de dir, però ens trobem davant de la famosa dita; “no hi ha cap mal, que per bé no vingui”.
En qualsevol cas, la situació és per replantejar-se la producció energètica de cada país, ja que el NO a les nuclears ens ha provocat un “desastre “ energètic en molts països quan en altres ni s’han despentinat. La il·lusió d’un món 100% sostenible la tenim pràcticament tots els habitants de la terra, però la transició passaria per fer-ho de forma independent (cada país autosuficient) i progressiu.
