Quan un adolescent passa períodes llargs a l’hospital troba a faltar la seva vida social, la família i els amics. Malgrat se’l pugui visitar, mai no és el mateix i poder viure experiències el més semblant possible a la vida fora del centre sanitari pot, fins i tot, ajudar a la seva recuperació. Aquesta va ser premissa amb la que Aileen Kassing, Elisabet Tremps, Fiona Vives, Mar Porras, Skye Kim i Susanna Cabos es van centrar per dissenyar Squishy, una solució per a l’aïllament que pateixen els pacients ingressats per llargs períodes de temps. Es tracta d’una experiència immersiva que a través d’una càmera 360 graus i unes ulleres de realitat virtual o algun altre dispositiu com ara una tauleta o un mòbil, permet al pacient seguir trobades socials del seu entorn, participar-hi parlant i comunicar les seves emocions i captar la dels seus acompanyants. Així, per exemple, quan els amics queden per sopar, el pacient pot seguir la vetllada amb les ulleres de realitat virtual, conversar i transmetre les seves emocions gràcies al dispositiu que porta un d’ells.
Amb aquest projecte, aquestes sis dones STEM han guanyat la primera hackató , "Hack the Hospital - 5G Transatlantic Lab 2021", que organitzava la primavera passada l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital de Boston en el marc del Mobile World Capital, amb l’objectiu de trobar solucions basades en 5G i realitat augmentada que poguessin reduir l’impacte negatiu de les hospitalitzacions entre els joves de 12 a 17 anys.
Squishy encara està en una fase molt inicial, però des que van guanyar la competició fins ara, hi han seguit treballant. Confien que per la propera edició del certamen podran mostrar el seu primer prototip que hauria de veure la llum durant el MWC de l’any vinent, al febrer. Per això, continuen treballant en el dispositiu i treuen les hores d’on sigui per anar avançant. Han anat fent enquestes els dos hospitals per saber cap on fer evolucionar el projecte i ja han començat els primers contactes per tenir col·laboradors, amb IBM i CISCO, entre altres. Per Tremps, un tret positiu del seu projecte és que no implementa tecnologia nova sinó que són components que ja estan al mercat, i el que els resulta difícil és “integrar” tots aquests components en un nou producte. Per això, també han començat a buscar el finançament necessari per poder tirar endavant el prototip ja que el material que necessiten no és barat.
Les claus de la seva primera hackató
Que no es coneguessin totes personalment entre elles no ha estat un impediment per portar a bon part les seves idees. Kassing, Tremps, Vives, Porras, Cabos i Kim han aportat cadascuna des de la seva disciplina tota la seva expertesa, però sobretot, les ganes i la il·lusió de participar en un projecte que vol millorar la vida de les persones. Per les membres de l’equip, que s’anomena Dream Makers, la clau va ser la preparació del que havia de ser Squishy.
Per trobar la necessitat que més necessiten cobrir els pacients, aquestes sis dones STEM que integraven l’equip es van posar en contacte amb associacions i entitats que treballen amb infants i adolescents hospitalitzats i van conèixer de primera mà les problemàtiques. Segons Cabos, es va fer doncs, un “estudi de mercat” per comprovar “quina àrea no estava coberta” i per això, reconeix que totes aquestes fundacions com La Casa dels Xuclis, Casa McDonalds, o la Fundació Enriqueta Villavechia els van donar idees. Per Tremps, aquest va ser un punt “diferencial” amb la resta d’equips, ja que cap d’elles venia de l’àmbit sanitari. Aquests contactes els van permetre “sensibilitzar-se” i per tant, idear un projecte que té en compte la vessant emocional, la que ha despertat “més interès”, diu Porras, a l’hospital. Vives reconeix que l’hospital ho ha vist com una oportunitat per cobrir “necessitats” per les quals ara els falten “eines”.
La participació a la hackató
Mar Porras va ser la impulsora de l’equip. Era mentora de Fiona Vives quan li va arribar el projecte i va animar-la a participar. Anteriorment havia conegut a l’Elisabet Tremps, que aleshores treballava a Munich, i la va animar a muntar un petit equip, i complir així, el requeriment d’internacional. Així va ser com es van unir sis dones de diferents edats però de l’entorn STEM, tres enginyeres –una industrial, una de telecomunicacions i una química-, una psicòloga amb trajectòria a Ricoh i una diplomada en Estadística i directora de Qualitat d’Schneider Electric, amb ganes de tirar endavant un projecte que connecta “la tecnologia i la humanitat”, ja que donava la casualitat que totes havien participat en altres iniciatives de voluntariat.
L’experiència, en general, ha estat molt positiva. Per algunes era la primera vegada que participaven en una iniciativa d’aquestes característiques i, per exemple, Tremps assegura que ho repetiria. “L’objectiu no era guanyar, sinó ajudar”, conclou.
