Tasques per robots en temps de pandèmia

Aquest document intenta explicar les meves reflexions personals respecte la contribució de la robòtica a la gestió de la pandèmia de la COVID-19. Ho faig des d’un punt d’observació privilegiat i al mateix temps limitat d’un centre tecnològic com és Leitat.

El primer que ens va passar als que treballem en el món de la robòtica (en aquest cas a Leitat) va ser una sobtada demanda de solucions robotitzades de forma directa: robots que desinfectin, que freguin, que ajudin als pacients de COVID, que ajudin al personal sanitari... I de cop vam veure que això no és tan fàcil i que la robòtica del món real no arriba a les expectatives que la gent té d’aquest món (alimentat per tota la iconografia provinent de la ficció científica).

Parlant amb un amic que treballa dins la gestió de la Mútua de Terrassa, el personal sanitari no està per perdre el temps i necessita agilitat. No té sentit un robot que prengui la temperatura als pacients (com s’han presentat), és més ràpid i directe una persona, encara que sigui amb un cert risc de contagi. Té sentit fer tasques auxiliars amb robots, sempre que no destorbin la feina principal d’atendre i curar als pacients. No podem posar un robot mòbil que navegui lentament al mig d’un passadís d’hospital i que impedeixi arribar a un pacient amb problemes. Repeteixo, ara mateix només té sentit en tasques auxiliars.

El que més s’ha vist són robots de desinfecció per UV. La realitat és que la quantitat de irradiació necessària per assegurar la desinfecció és elevada i això requereix temps, intensitat o distància curta. Tampoc desinfecta zones on la llum no irradia directament. Si la intensitat és elevada, no poden haver-hi persones al voltant, és perillós.

Fora del sector sanitari, s’han fet propostes de robots de cara al públic per manipulació. Per exemple un robot barman. Apart de l’espectacularitat de la solució i que el robot s’ha de desinfectar periòdicament també, no és res que no pugui fer una persona amb les mesures higièniques adequades.

Bé, anem a la part més positiva.

En alguns àmbits restringits, s’han utilitzat els robots per monitoritzar la gent de l’entorn, si porta mascareta, si té una temperatura més elevada.

També en alguns llocs com a sistemes d’informació mòbils per minimitzar la necessitat de contacte amb altres persones.

Encara que tot això és útil, no pot utilitzar-se com a solució completa i s’ha de complementar amb persones. Inclús, alguns casos el robot podia fer de guia.

En casos de pacients no greus amb COVID-19 (en aïllament), per gent gran o de risc, s’han utilitzat robots per tasques de subministrament de medicaments, menjar o altres. Això ha permès minimitzar contactes.

També s’ha parlat de la telepresència. Això posa en control del sistema a la persona remota i li dona una sensació de poder interactuar amb l’entorn. Això esta molt bé, encara que amb tots els telèfons mòbils i ordinadors podem fàcilment establir vídeo conferències.

I finalment, on realment la robòtica ha tingut un impacte positiu i directe és on és menys visible, com quasi sempre.

El robot s'ha utilitzat per automatitzar tasques de laboratori de fa un temps. En aquest cas, alguns s’han adaptat fàcilment a la manipulació de mostres per fer test PCR per exemple.

I com sempre, tenim el món industrial. La robòtica permet manipular de forma segura i higiènica. Tan robots industrials en operacions de manufactura, com robots mòbils fent tasques logístiques. Però potser més important, també ajuden a mantenir distàncies de seguretat entre persones en el procés de manufactura. Llocs de treball atapeïts es poden racionalitzar amb robots i separar les persones.

Per tot això, des de Leitat ens vàrem concentrar en la part bio (que és lenta) i en fabricar un respirador homologat. Estic orgullós de poder dir que vam tenir èxit i des del departament de robòtica es va programar el control del respirador i la comunicació de dades mèdiques a un servidor central. Es van homologar amb models animals i es va fer la prova clínica amb pacients, tot en un temps rècord. Finalment, es van fabricar més de dues-centes unitats. Bé, potser podem dir que hem fet un “robot” que ajuda a respirar, que no és poc.

No penseu que no estem convençuts que la robòtica té un paper a fer en aquesta pandèmia. Però potser de forma no tan directa com es va plantejar a la primera onada.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.