La implementació de la tecnologia 3D en la sanitat està transformant la manera en què es duen a terme procediments mèdics, proporcionant eines innovadores per a la cirurgia, la docència i la investigació. Manel Escobar, director clínic de radiologia i medicina nuclear de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, ha liderat aquest procés en el seu centre hospitalari, exposant les claus d’aquesta revolució tecnològica i els reptes que suposa. Escobar, durant la darrera edició dels Cafès GIPS, organitzada pel Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS), en col·laboració amb la Vall d'Hebron i el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, ha destacat la importància d’aquesta tecnologia en el sector sanitari, basant-se en l’evidència científica i la creixent aplicació en hospitals d’arreu del món.
L’Hospital ha seguit el seu camí cap a la tecnologia 3D gràcies al projecte 3D-LAB, centrat en la personalització de pròtesis per a pacients amb necessitats específiques. Basat en cirurgia personalitzada en especialitats com cirurgia maxil·lofacial, neurocirurgia i traumatologia per tractar patologies complexes, aquest projecte ha permès identificar les necessitats reals del centre, no només en cirurgia maxil·lofacial sinó en múltiples especialitats mèdiques. El 3D-LAB ha establert una estructura comuna que permet millorar la precisió quirúrgica, reduir el temps d’intervenció i optimitzar recursos. Amb una tecnologia basada en el disseny i fabricació per ordinador (CAD-CAM), el servei ha possibilitat reconstruccions complexes amb pròtesis i implants personalitzats.
Un estudi intern ha revelat que més de 50 procediments assistencials podrien beneficiar-se de la tecnologia 3D, amb més de 1.000 pacients a l’any susceptibles d’utilitzar aquestes tècniques. A més, s'han identificat més de 80 models útils per a la docència i la formació de professionals, així com 10 models específics per a la recerca mèdica.
Escobar ha destacat que un dels grans reptes ha estat la fragmentació de l’ús d’aquesta tecnologia dins l’hospital. "Molts serveis treballaven de manera independent, des de traumatologia fins a rehabilitació, cadascun intentant integrar la tecnologia per la seva banda, sense una estructura coordinada", ha explicat. Davant d’aquest escenari, s'ha decidit crear una unitat transversal que connectés aquests esforços.
"Entre el 2021 i el 2024, es van registrar més de 8.000 publicacions sobre l’aplicació de tecnologies 3D en la sanitat, la qual cosa demostra que hi ha una línia de recerca sòlida darrere d’aquesta iniciativa", ha assenyalat Escobar.
En l'àmbit global, l’any 2011 els Estats Units comptaven amb més de 100 unitats de tecnologia 3D, mentre que a Europa n'hi havia prop de 50. Aquesta tendència ha anat en augment, i a Espanya, diversos hospitals han començat a implementar unitats d’aquest tipus. Escobar ha indicat que "a Catalunya, Madrid i Andalusia hi ha una concentració notable d’aquestes unitats, però encara hi ha zones sense aquest recurs essencial".
Imatge mèdica i coordinació
L’element vertebrador d’aquesta unitat és la imatge mèdica. "La gran majoria de models 3D es generen a partir d’imatges d’escàner, ressonància magnètica o ecografia. Això ens va permetre establir un sistema centralitzat per processar aquestes dades i transformar-les en biomodels tridimensionals", ha exposat Escobar.
Aquesta unitat no només se centra en l’assistència mèdica, sinó també en la docència i la investigació, assegurant que tots els processos compleixin amb les normatives de qualitat i certificació ISO per a la fabricació de productes sanitaris. "No es tracta només d’imprimir models 3D, sinó d’integrar aquesta tecnologia en un marc normatiu rigorós per garantir la seva seguretat i eficàcia", ha remarcat el director clínic.
Reptes i perspectives de futur
Durant la taula rodona posterior a la presentació d’Escobar, diferents experts del sector han abordat els desafiaments associats a la implementació de la tecnologia 3D en hospitals. Vicenç Juan Gómez, metge especialista en cirurgia personalitzada, adjunt al servei de cirurgia craniomaxil·lofacial de la Vall d’Hebron, ha destacat que "els problemes burocràtics són un dels principals reptes per a la implantació d’aquestes noves tecnologies".
Per la seva banda, Eric Barreda, enginyer biomèdic del laboratori 3D de l’ICS Terres de l’Ebre, ha subratllat la necessitat de trobar un equilibri entre innovació i funcionalitat, indicant que "hem d’intentar ser funcionals en tots aquests processos".
Marian Iglesias, enginyera biomèdica del Dimension Lab a l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau, ha posat èmfasi en la regulació i la formació del personal. Respecte a la implementació de les noves tecnologies a l'entorn sanitari ha afirmat que "un dels reptes és adaptar-se a una tecnologia que millora el procediment mèdic estàndard. Un cop els professionals veuen els resultats al quiròfan, l’adopten immediatament". A més, ha destacat que actualment "estem fabricant dispositius a mida, amb un impacte directe en la vida dels pacients".
Finalment, Ferran Fillat, traumatòleg i director del 3DPTLab al Parc Taulí i l’Hospital Clínic, ha conclòs que "la formació dels professionals és vital. Amb aquestes tecnologies obrim un camí molt definit d’aplicacions clares, i ara toca invertir i creure en elles".
