Dimarts passat, vàrem conèixer que l’empresa Saudi Telecommunication Company, que té com accionista principal el fons sobirà d’Aràbia Saudita, s’havia convertit en l’accionista principal de Telefónica a l’haver comprat el 9,9% de les accions. Una companyia de telecomunicacions, Telefònica, de les més grans del món amb presencia important, addicionalment d’Espanya, a Alemanya, Regne Unit i Americà llatina, fins ara els socis de referència eren espanyols.
És una notícia molt dolenta atès que Telefònica, amb un rol important en innovació tecnològica i transformació digital, és un actiu estratègic per tot país que vol assegurar pels seus ciutadans un futur de progrés i llibertat en el marc de la societat i l’economia del coneixement. No hi hauria d’haver cap dubte, que les empreses de telecomunicacions, que han de ser grans (per poder afrontar grans inversions sense retorns a curt termini) i, alhora, prestar serveis globals són estratègiques per a un país i la seva economia. Ho són, perquè les xarxes de telecomunicacions són infraestructures crítiques per la seguretat de l’activitat econòmica, social i evitar l’exclusió en àrees remotes o en el món rural, al possibilitar la comunicació, la transferència de dades, el comerç electrònic, la connectivitat global, potenciar la competitivitat i la innovació tecnològica tot fent possible l'educació en línia, l'atenció mèdica a distància i l'accés a serveis de l’administració.
Vivim en la era de la connectivitat digital a través de les xarxes de telecomunicacions. Per aqueta raó cal assumir que és inimaginable un futur sense els mitjans que, amb llibertat i sense interessos aliens, possibilitin connectar persones, empreses i dispositius a tot el món. A la vegada que sense accés segur i ràpid a la informació i el coneixement a través d’Internet, o sense la forma innovadora de les telecomunicacions en la Internet de les coses o la intel·ligència artificial tot esdevé una quimera. Per això, cal garantir les infraestructures estratègiques i essent necessària una regulació governamental i supervisió per assegurar la competència justa, l'accés universal i els objectius estratègics de futur, cal també que els governs tinguin cura d’aquest actius acompanyant-los i protegint-los en front d’operacions com la que acaba de patir Telefònica. El que ha passat és un despropòsit que cal considerar perquè o una de dos, o no assumeixen la importància de les infraestructures de telecomunicació i de les grans empreses o no s’està entenent que vol dir la societat 4.0. Sigui una cosa o altra, l’error és immens al tenir uns marcs jurídics que permeten perdre el control d’un actiu cabdal com és Telefónica
El que ha passat a Telefónica, en un moment d’incerteses pel que fa a nou govern i un cert grau de paràlisis política, per molt que STC Group asseguri que no té previst assumir el control, és una ruptura que no saben amb certesa el que significarà. Probablement la compra és sols un primer pas que anirà acompanyat de la voluntat d’influir en la gestió assumint també presència en el consell d’administració.
De no frenar-se l’operació, que ha estat feta amb temps i de forma molt discreta, tinc seriosos dubtes que es pugui mantenir la requerida autonomia estratègica d’una companyia que és cabdal pel futur del país. Del que no tinc dubtes és de la manca d’eines i control per a protegir les empreses estratègiques Tampoc tinc dubtes que les polítiques dels darrers anys del govern d’Espanya no han tractat de forma escaient a les grans empreses, dificultant les seves actuacions i creant impostos ad hoc que castiguen els seus resultats i de retruc fan que la seva cotització a borsa es redueixi i es facin febles enfront de tercers que no sols busquen rendibilitat. Un país, sense grans empreses en sectors estratègics de futur no poc afrontar amb èxit els desafiaments de l’esdevenidor, quelcom que els governs haurien d’entendre i que tenir cura d’elles és defensar els drets de la ciutadania.
El cert és que nomes s’han escrit les primeres línies de la nova etapa de Telefónica, una etapa difícilment reversible, però que no poden ser insensibles ni mirar amb resignació. Cal exigir responsabilitat als polítics per intentar capgirar la situació i a la vegada evitar que mai més pugui passar quelcom així, tot entenent que la protecció governamental de les grans empreses en sectors estratègics no comporta, si es fa bé, distorsionar la competència, ni facilitar la corrupció, ni desincentivar la innovació al reduir la pressió competitiva. Però també, cal recordar als gestor de les grans companyies que no es poden permetre no assabentar-se del que estava passant amb les compres continuades per assolir el 9,9% de la companyia.
