A Catalunya hi ha en marxa uns 202.000 ascensors – 140.000 a Barcelona- i s’estima que tres de cada quatre hauran de ser adaptats o substituïts per complir els nous estàndards que inclou la nova normativa aprovada pel Ministeri d’Indústria a través del RD 355/2024, en vigor des del juliol passat. És un canvi que han d’afrontar els titulars, però que implica els administradors de finques, les empreses mantenidores i l’administració. A Catalunya, però, els aparells elevadors ja es regien per una normativa pròpia, el Decret 192/2023, de 7 de novembre, de la seguretat industrial dels establiments, les instal·lacions i els productes, en vigor des de la tardor del 2023.
Els dos textos presenten algunes diferències que han estat objecte de la jornada ‘Nova normativa d’aparells elevadors’ organitzada per la Comissió d’Enginyers a l’Administració Pública, d’Enginyers Industrials de Catalunya, per tal de posar sobre la taula totes les obligacions que han de tenir en compte els titulars d’ascensors abans del juliol de 2025 i que, en cas de no aplicar-se, podrien deixar sense funcionar molts aparells elevadors.
La norma detalla que els aparells han d'incloure millores com l'anivellació perquè les parades que faci l'ascensor estiguin alineades amb el pis, millorar els sensors de les portes automàtiques i que detectin tot el recorregut de la porta per evitar que es tanquin quan s'estén un braç o que algunes mascotes amb corretja es quedin tancades a l'ascensor. També es demana que hi hagi un control de pes i un telèfon a la cabina, en cas que no en disposi. La mesura s'anirà implementant de forma progressiva i les inspeccions es fan cada dos, quatre, sis o deu anys, en funció de les característiques de l'ascensor i de la finca. L'actualització dels ascensors tindrà un cost per als propietaris, que l'hauran d'assumir íntegrament.
Tal com ha indicat Joan Carles Fernández, enginyer tècnic industrial, exassessor tècnic i col·laborador del Gremi Empresarial d'Ascensors de Catalunya (GEDAC), les normatives tenen “un fort impacte a la societat” per les conseqüències que comporta adaptar els ascensors a la nova Instrucció Tècnica Complementària (ITC) i com un dels objectius més rellevants en destaca el “d’augmentar la seguretat dels ascensors existents amb l’objectiu d’apropar les condicions tècniques als actuals”. Des del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, veuen la utilitat d'aquestes normatives per aconseguir que les comunitats facin les intervencions necessàries. "Les comunitats tendeixen a procrastinar per qüestions econòmiques i les normatives van bé per veure quines actuacions són les prioritzables", ha manifestat Montse Bassas. Aquesta gestió, així com la dels ascensors en edificis municipals hi intervenen també altres ens com ara l'Associació Catalana de Municipis. Víctor Torrents, enginyer industrial i cap de la Central de Compres de l'ACM, destaca que la seva tasca és justament prestar els serveis de contractació als municipis.
El 2023 es van registrar a Catalunya 223 accidents. Cap d’ells va ser fatal, només sis van ser greus i 217 van ser lleus. Les causes més freqüents van ser l’anivellació deficient, els rescats per aturada brusca o la caiguda d’elements decoratius. Les dades, afegeix Fernández, demostren que els ascensors són el mitjà de transport “més segur” però encara es poden reduir els incidents.
Cinc punts clau de la nova normativa
Maria Eugènia Gil Donate, enginyera industrial i cap del Servei de Seguretat de les Instal·lacions de la Generalitat de Catalunya, ha posat sobre la taula aquestes diferències i novetats i les ha resumit en punts:
1 - La periodicitat en la realització del manteniment a Catalunya
- Els ascensors amb marcatge CE d’habitatges unifamiliars s’hauran de revisar cada quatre mesos
- Els ascensors sense marcatge CE s’hauran de revisar cada mes
- Els ascensors en hotels, oficines, centres comercials i indústries s’hauran de revisar cada mes
2 - Les etiquetes de manteniment
L’empresa mantenidora haurà de col·locar una etiqueta de manteniment després de cada visita de manteniment preventiu. És una etiqueta, de tres colors en funció del resultat de la revisió, que és obligatòria des de l’abril de 2024, però encara ara hi ha ascensors que no la tenen.
3 - Els defectes lleus es converteixen en greus si no es corregeixen
Fins ara, una inspecció favorable, però amb defectes lleus no tenia conseqüència. A partir d’ara, la constatació de la no correcció d’un defecte lleu es qualificarà de greu si no s’ha solucionat en sis mesos.
4 - La inspecció inicial
Un organisme de control habilitat, diferent del qui ha fet la instal·lació, ha de fer la inspecció inicial abans de la posada en servei. El resultat ha de ser sempre ‘favorable sense defectes’.
5 - Caducitat de la inspecció
L’empresa conservadora ha de notificar al titular de l’ascensor amb una antelació de tres mesos la data per realitzar la pròxima inspecció periòdica. Fins ara, no tenia aquesta obligació, però la inspecció s’havia de fer. La nova ITC també marca que en cas de canvi de conservador sigui l’empresa sortint qui fa la inspecció. Si es detecta que aquesta empresa no exerceix aquesta responsabilitat, es poden prendre mesures. En cas d’accident, un ascensor fora de servei no pot tornar a estar en marxa fins que la inspecció d’un organisme de control diferent de l'anterior sigui ‘favorable sense defectes’.
I els ascensors històrics?
Els ascensors històrics tenen un tractament especial en l’aplicació de la nova normativa, però Joan Camprubí Amat, enginyer industrial, gerent d'Ascensors Camprubí, S.A. recorda que un ascensor antic no està catalogat per defecte. Tampoc l’ascensor d’un edifici antic. Els ascensors històrics són, doncs, els que s’han catalogat com a patrimoni artístic, una qualificació per la qual s’ha de sol·licitar Majoritàriament són ascensors d’una velocitat, amb cabines de fusta per a suportar 300 quilograms i quatre persones, portes replans generalment de malla, ferro forjat, vidre o fusta. Les guies de la cabina són de fusta o cilíndriques i les del contrapès d’angle, cables guia o sense guies. El contrapès a buc s’ubica independentment de la cabina. Són ascensors dissenyats per arquitectes i instal·lats abans del primer reglament, que és de 1952.
Els ascensors històrics han de complir algunes normes com ara l’anivellament i els dispositius de control de càrrega, però tenen tractament especial en altres àmbits com les guies de la cabina i les guies de contrapès. Es permet no adaptar les guies tipus T, però si no es fa, s’ha de reduir la càrrega que poden transportar els ascensors a la meitat, és a dir, a 150 quilograms, i a dues persones. “És poc útil, però té sentit quan el canvi de guies no permet conservar la cabina”, diu Camprubí. Per això, Camprubí indica que es poden canviar les guies sense tocar la cabina i, alhora, mantenir l’estètica.
Pel que fa a les guies del contrapès, segons la ITC han de ser com les dels ascensors actuals: rígides d’acer, revisables a tot el recorregut, regulables per simple ajust.
Barcelona té uns 1.200 ascensors històrics catalogats, però Camprubí lamenta que hi ha “autèntiques meravelles d’ascensors” en edificis sense catalogació. Els històrics no catalogats hauran de ser substituïts amb cabines metàl·liques o vidriades, portes dels replans d’ànima plena, proteccions del forat de l’ascensor a tota alçada de malla... És una situació que ha posat en alerta els titulars d’aquests ascensors i que, professionals com Camprubí qüestionen: ¿És això el que volem?
