Quan feia batxillerat un dels seus professors li va encomanar la passió pels minerals i les roques. El mateix professor li va aconsellar no matricular-se a Geologia sinó a Enginyeria Geològica, per fer “més que geologia”. I així ho va fer. Reconeix que la carrera li va resultar difícil però que li va agradar molt i ara, tot i que no exerceixi d’enginyeria, se sent orgullosa d’haver-ho fet. “Tot el que soc ara és gràcies a l’enginyeria que vaig estudiar”.
La Thaïs Sirvent (Alp, 1980) viu a Manresa i treballa de Responsable de Seguretat i Salut a l’empresa alimentària Bo de Debò. Per això recalca que no treballa d’enginyera però ho matisa perquè creu que “pensar i buscar solucions a llarg i curt termini” és el que li ha aportat l’enginyeria. “Sempre em plantejo quin és el problema i el procés per a la solució”, diu Sirvent, “ser molt metòdica en tot m’ha anat molt bé”.
Mentre estudiava, Sirvent ja va ser becària de l’enginyeria TYPSA, a IGEOTEST (Andorra), i a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, on va fer el treball final de carrera. El que de veritat li agradava era, doncs, la geologia però Sirvent va acabar la carrera el 2009 i amb la crisi al sector de la construcció no li va ser fàcil trobar feina. La seva primera feina va ser un any al departament d’hidràulica de l’Enginyeria ABM a Barcelona, malauradament, amb l’agudització de la crisi va tancar la delegació. És conscient que haver demostrar que era vàlida i responsable a la feina li va donar l’oportunitat de formar-se com a tècnica de prevenció de riscos. “Va ser una oportunitat per reinventar-me”, diu Sirvent. Per això, va aprofitar aquella aturada per fer el Màster en Prevenció de Riscos i ser mare. A la tornada, no li va costar gens trobar un lloc que li agradés.
Les pròpies pors, els límits
Thaïs Sirvent va poder gaudir de certa equitat a la universitat, ja que la proporció de dones i homes a les aules d’Enginyeria Geològica era més propera al 50% que no pas a Industrials. Tampoc ha trobat mai cap impediment ni per trobar feina – més enllà de la crisi econòmica- ni per desenvolupar-se. “No crec que pel fet de ser dona hagi patit cap discriminació”, diu Sirvent. Si que reconeix, però, que en algunes tasques o projectes s’ha sentit “inferior” però ho justifica amb “pors pròpies”. Que en algunes obres li fessin algun comentari sobre la seva condició de dona ho ha aprofitat sempre per “trencar el gel” i posar-se els interlocutors a la butxaca. “No m’ho prenc com un atac, no m’afecta; m’ho prenc com una broma”, afegeix.
“La dona encara té molt més pes en les famílies i les cures i això ens discrimina”
El que si que veu amb certa preocupació és la limitació que encara ara és la maternitat per al desenvolupament de les dones. Ha vist com dones d’entre 30 i 35 anys es descarten per algunes posicions per la proximitat a la maternitat. “Això sap molt greu perquè hi ha dones molt vàlides”, lamenta Sirvent. Tot i l’equiparació de tasques en l’àmbit domèstic i els progressos en corresponsabilitat, veu que hi ha certs rols socials difícils de resoldre: “la dona encara té molt més pes en les famílies i les cures i això ens discrimina”. I en aquest àmbit, i perquè desaparegui aquesta desigualtat, defineix el seu desig en el marc del 8-M: que cap dona sigui rebutjada pel fet de ser mare.
L’educació com a pilar per la igualtat
Tot i que ella no ha patit discriminació i intenta educar la seva filla Aina, ara amb 12 anys, en plena igualtat, Thais Sirvent és conscient que hi ha molta feina a fer, encara. “A l’escola i a casa els hem d’inculcar que poden fer el que vulguin siguin qui siguin”, diu Sirvent que recorda que la seva filla ha volgut ser professora, perruquera i altres oficis tradicionalment de dones. Intenta, això sí, explicar-li què fan en moltes de les empreses que visita en la seva posició. Defensa donar-los el màxim d’informació i eines perquè puguin escollir lliurement. “És com l’esport, fins que no els proves no saps quin t’agrada”, diu Sirvent.
Divulgació, motivació i xarxa
Sirvent treballa a Sant Vicenç de Castellet i viu a Manresa. Forma part de la Demarcació de la Catalunya Central i té ganes d’incorporar-se al grup de dones que ha creat darrerament a la Demarcació per implicar-se i conèixer altres visions. Valora molt la tasca que fan institucions com el Col·legi en l’àmbit de la divulgació i la motivació per integrar tots els col·legiats i col·legiades a una xarxa de qualitat.
