La Maria Dolors Valero va estudiar Enginyeria Industrial a la dècada dels noranta. El seu pare era enginyer i s'hi va emmirallar a més de demostrar que era prou bona per també ser-ho. Era un repte per ser, també, una de les carreres amb més prestigi. Formava part de les primeres generacions que podien escollir què estudiaven. Ho va fer en un entorn masculinitzat i unes aules on només el 9% de les alumnes eren dones i les professores, dones, també eren ben poques. Però eren altres temps i tal com explica Valero en una entrevista a Fulls d'Enginyeria ho vivien "amb normalitat". "Mai vaig viure ni sentir cap discriminació per raó de sexe", diu contundent. Però reconeix que, vist amb perspectiva, només el percentatge de dones a l'escola era "anòmal".
Tres dècades abans, però, encara era més desbaratat. La Carmen Torralva va fer la carrera com a única dona de la seva promoció. N'havien començat quatre, però les altres tres no van passar el selectiu del primer curs. Per això recorda aquella època "una mica solitària". Diu que els companys o no s'acostaven perquè no semblés que buscaven alguna cosa més que amistat o se li acostaven precisament per conquistar-la. "Jo no podia fallar, era la senyoreta i es notava molt quan no hi era", explica divertida. Ella sí que recorda algun episodi un xic discriminatori. Més enllà de no tenir lavabo per a noies i haver d'anar al de professors, Torralva es va indignar quan un professor va mostrar-se disposat a ensenyar el seu examen a la resta d'alumnes perquè comprovessin que havia estat la nota més alta. "Em va assentar com un tret, perquè donava per fet que podia treure bones notes només per ser noia".
Aquest tipus de comentaris, en principi, ja no se senten, però la paritat encara no ha arribat. A Enginyeria Industrial les dones que comencen no arriben al 30% del total d'estudiants i en carreres com ara Informàtica, és encara més petit. A Barcelona i a altres llocs del món. La Greys Guamán tot just està fent el màster i ve de l'Equador on eren quatre dones en un grup de 25. Va triar enginyeria perquè ja de petita li agradava buscar com funcionen les coses i perquè el seu pare és enginyer mecànic i la va influir. Ara, al màster, veu que són unes quantes més, però que encara és un món tan masculinitzat que costa fer-s'hi un lloc.
Valero, Torralva i Guamán són tres dones de tres generacions. La seva experiència mostra com s'està avançant cap a la igualtat en un dels sectors, tradicionalment, més masculinitzats, però també posa de manifest la feina que queda per fer en aquesta direcció. Tot i que encara té poca experiència, Guamán reconeix que sí que s'ha trobat diferències com ara que hi ha ofertes de feina dirigides més als homes, sobretot les que tenen a veure amb maquinària més pesant. Valero, en canvi, fa més rellevància als límits o sostres que posa la mateixa societat. Els anomenats sostres de vidre es troben a l'empresa privada on quan s'arriba al voltant dels 45 o 50 anys només es promocionen els homes. Valero, però, no parla per experiència pròpia sinó pel que ha vist d'amigues i companyes que s'han trobat amb menys possibilitats de promocionar.
La seva, d'experiència, és a l'administració pública, una decisió que va prendre influïda per l'entorn familiar. És aquí on reconeix haver trobat moltes dificultats. "Durant els anys 2000 em vaig casar i vaig ser mare en una cultura encara molt masclista", explica Valero, "moltes companyes ens vam fer funcionàries o vam demanar reducció de jornada per tenir cura dels fills". Per això, valora molt positivament que els permisos de paternitat s'hagin ampliat, ja que veu que la maternitat és un dels esculls que encara frena la trajectòria professional de les dones. Ella va esperar que els fills fossin grans per fer un canvi i ara és responsable de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat de l'ACM (Associació Catalan de Municipis) i tècnica de la FMIT (Fundació Municipalista d'Impuls del Territori). No descarta ni tornar a l'administració ni tornar a canviar de posició perquè té ganes de fer "el que no va poder fer als trenta".
Al món que va viure Torralva, però, no calia pas ser mare per patir discriminació. Abans d'acabar els estudis ja s'havia trobat que algunes empreses que visitaven des de la universitat no la deixaven entrar. "Sembla mentida quan ho expliques", diu Torralva. Va començar la Càtedra de projectes com a professora, després va entrar al Departament d'Indústria de la Generalitat, al Centre d'Informació i Desenvolupament Empresarial, i en acabat en una consultora. Aquí també trobava barreres a les empreses que no la deixaven passar. En canvi, més tard va anar a una empresa d'edicions tècniques i no li posaven tantes traves. "Com a reportera sí que m'hi deixaven entrar, com a analista o consultora, no", reivindica Torralva.
Dia Internacional de la Dona en l'Enginyeria
Guamán qualifica d'enriquidora la seva experiència amb l'enginyeria industrial. "Enriquidora i desafiant", diu, tant per haver-se d'enfrontar a la resolució de problemes com pel fet d'estar en un món tradicionalment d'homes. "A vegades pot ser intimidant que hi hagi més homes que dones, però alhora és desafiant perquè has de posar cara; em dona impuls", diu Guamán. Creu que la programació i la IA seran una bona porta d'entrada per a les noies, ja que faran més atractiu tot aquest món. "Hem de fer entendre que l'enginyeria canvia el món".
Precisament aquest canviar el món és la palanca que també creu Valero que cal per atraure més noies. Entén l'equitat com la possibilitat de gaudir de les mateixes oportunitats, però reconeix que homes i dones som diferents. "Tenim maneres de raonar diferent", reconeix Valero. Per això creu que el compromís de les empreses amb els ODS i els ESG ajudaran a capgirar la situació. "L'enginyeria del segle XXI ha d'anar més enllà de les solucions tècniques i innovadores", recorda. Valero recorda que en l'educació ancestral la cura recau en les dones i que, quan aquesta cura es traslladi al planeta, a la salut o al medi ambient, atraurà més dones.
Torralva celebra que hagi anat creixent l'interès femení per les vocacions més tècniques, però encara tremola quan veu que hi ha un dia dedicat a la dona enginyeria. "No és un bon senyal", diu, "dona visibilitat, però mentre tinguem un dia, malament rai".
