El Govern i 14 entitats tècniques i municipalistes han signat aquest dimarts la Declaració per un Pacte Nacional per a la Renovació Urbana (PNRU) que ha de ser el marc de referència per consensuar les polítiques de rehabilitació urbana dels propers anys tenint en compte la sostenibilitat, l'eficiència energètica, la mobilitat associada a les noves tecnologies o els nous instruments de governança.
Es calcula que dels 3,9 milions d'habitatges que hi ha a Catalunya, el 70% té més de 40 anys. Així ho ha assegurat el secretari de l’Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, que ha defensat la necessitat de potenciar ''un canvi de model urbà'' que contribueixi a millorar la qualitat de vida. Per Serra, ''tradicionalment, la construcció s'ha centrat en la nova ocupació'', i en canvi, considera que s'ha de ''revertir'' el model i ''apostar pel reciclatge urbà versus la nova extensió''. Serra també ha destacat que les ciutats actuals ''no estan preparadesper als reptes de futur''.
Per la degana del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Assumpció Puig, ha situat ''l'arquitectura i l'urbanismes'' entre els ''pocs instruments'' dels què es disposen per millorar la qualitat de vida i la salut de les persones, i vetllar per la protecció del medi ambient en el context actual ''d'incerteses''. Per això, aposta perquè la intervenció de ''professionals de l'edificació'' aporti ''lideratge i coneixements''. ''Som i volem ser actors indispensables, perquè no estem al marge de les necessitats de la societat'', ha recalcat.
Agenda Urbana de Catalunya
El Pacte Nacional de Renovació Urbana és la concreció d’un dels eixos de l’Agenda Urbana, i per això, els dos documents es redactaran en paral·lel. Es preveu que el PNRU s'aprovi definitivament la primavera del 2021
Consens entre els diferents actors
El Consell Estratègic del Pacte està format pel Govern, a través dels departaments de Territori i Sostenibilitat, Cultura, Salut i Vicepresidència i Economia i Hisenda, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (que té assumides les funcions de Secretaria) i 13 ens i organitzacions més: l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació de Promotors de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis (ACM), l’Associació de Micropobles de Catalunya, el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, el Col·legi d'Administradors de Finques, el Consell de Col·legis d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials, el Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, el Col·legi de Camins, Canals i Ports de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya, el Gremi de Constructors d'Obres, l’Institut Català de l'Energia i l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya.
