Des del 2001, Joan Tristany dirigeix Amec, la comunitat d’empreses industrials internacionalitzades. L’entitat ha tancat el 2020 amb una lleugera caiguda de les vendes i, en canvi, ha augmentat l’ocupació. La situació, malgrat el trasbals que ha suposat la COVID-19, els fa preveure un 2021 en positiu. Per Tristany, la reacció de l’administració i l'experiència dels gestors han estat dos factors clau a l’hora de superar les dificultats imposades per la pandèmia. A Catalunya, la sortida de la crisi anirà en mans d’un nou govern a qui Tristany demana, fonamentalment, que busqui el màxim consens per reeditar el Pacte Nacional per a la Indústria, com un instrument ‘’de país’’. Ho explica en aquesta entrevista als Fulls d’Enginyeria.

Quina és la situació de les empreses industrials internacionalitzades després de la COVID-19?

Jo diria més aviat durant la COVID-19, perquè encara no hem acabat. El 2020 ha estat un any complex, i ens agrada destacar que és l’any de la pandèmia però hi ha dos mesos exempts, gener i febrer, que maquillen una mica el resultat de tot l’any. Donada la situació, els resultats han anat bé. En vendes, hi ha hagut una petita caiguda respecte el 2019, que no arriba l 2 % i en exportacions, les empreses d’Amec han mantingut el nivell del 2019, que va ser un any bo. El que passa és que no ha estat homogeni i ens trobem amb velocitats o situacions diferents. A les empreses més properes a sectors essencials, els ha anat menys malament. A les més vinculades a sectors com el turisme, han viscut una situació més complexa tan nacional com internacionalment.

Quin ha estat el factor que més ha influït en aquests resultats?

El gran problema d’aquest temps ha estat la mobilitat. Les empreses industrials reaccionen bé, amb resiliència, però l’activitat internacional requereix una major mobilitat que l’activitat regional o nacional. I aquí s’han vist afectades, sobretot els primers mesos fins, que no s’ha pogut normalitzar la mobilitat, que ha estat una barrera, i la concentració de gent. Tot i aquesta caiguda de vendes, el conjunt de les empreses d’Amec han augmentat l’ocupació gairebé un 1 %. A més, un altre element important, és que la innovació no s’ha abandonat.

Per tant, el balanç que en feu és molt menys negatiu que en la crisi del 2008?

Radicalment diferent. I això es deu a la resposta de les administracions públiques que, tot i que hagués pogut ser millor, han tingut un comportament molt diferent a la crisi anterior. Aleshores, els recursos es van focalitzar a rescatar el sector financer i en aquesta, els ERTO i la injecció de liquiditat a través dels fons públics ha fet que les empreses no hagin hagut d’abaixar la persiana i que hagin pogut mantenir l’activitat o quedar en un parèntesis perquè es puguin Evidentment, a nivell de tota l’economia hi ha tancaments i situacions crítiques però això no és comparable al 2008.

Han estat suficient aquetes ajudes, doncs?

Nosaltres, el 2009, vam tenir molts tancaments. Aquest any, no. Aquesta és la realitat. S’ha de veure quan vencin els ICOs, això sí, però de moment, no n’hi ha hagut ni en preveiem. Hi ha empreses tocades però s’han mantingut en vida i ara es tracta de reanimar-les. A nivell global és evident que no, però en l’àmbit industrial s’ha donat la gasolina per continuar l’activitat. Hi ha un segon element diferencial amb l’anterior crisi. I és que els experts diuen que a cada generació li toca una crisi, però a l’actual ens n’han tocat dues. Jo, per exemple, el 2008 ja estava dirigint Amec. Per tant, la majoria dels gestors ja han gestionat una crisi abans. Era diferent, però hi ha patrons d’actuació que fan que s’hagi tractat diferent. Només com a exemple, tant dins les empreses com les administracions, el 2008 hi va haver un període llarg de negacionisme; no es parlava de crisi sinó de recessió. I després es van posar a aplicar mesures que, en molts casos van ser tard i no van ser encertades. Què ha passat en aquesta crisi? Abans que es donés la sortida de la COVID-19, les empreses ja estaven veient què passava a la Xina. I això és un element diferencial.

Us heu pogut anticipar doncs?

La crisi ens ha arribat amb un avís previ. L’altra, no. Va ser d’avui per demà que el sistema financer mundial va trontollar. Ara hem vist com això comença a Àsia i moltes empreses amb implantació a la Xina ja ens explicaven el què els estava passant. I recordo que alguns membres de la junta directiva d’Amec explicaven com les autoritats xineses demanaven EPIs a les empreses internacionals implantades allà. Estàvem enviant mascaretes i EPIs d’aquí cap a xina. I per tant, estàvem veient les mesures, com ara els tancaments perimetrals. Vam poder veure com això s’anava acostant. No va ser sobtat i per tant, també vèiem què s’estava fent a altres llocs. La no sincronització de la crisi és un altre element diferencial que ens ha ajudat: experiència i no sincronització.

I quins altres avantatges ha suposat aquesta anticipació?

Els gestors de les empreses industrials internacionalitzades, doncs, han tingut un radar previ i teníem una experiència que els ha permès combinar dues coses: gestionar a molt curt termini però amb la vista posada a mitjà termini. Per això, explico que les empreses d’Amec han incrementat la intensitat innovadora respecte 2019. Hi ha hagut prou gasolina per poder mantenir-les actives però també s’ha fet un esforç molt gran. Això és rellevant i diferencial. Les empreses han treballat sobre el curt termini però també amb la vista posada al punt de sortida de la nova etapa. El 2008, no ens plantejàvem que les coses no tornarien a ser iguals. En aquesta crisi està clar que sí. És més, nosaltres creiem fermament que la situació en un període curt de temps serà totalment diferent, hi hagi hagut o no pandèmia. Perquè hi ha dues grans forces al moment: la revolució tecnològica i la pressió social sobre l’activitat empresarial. I això se’n diu sostenibilitat (ODS), igualtat, diversitat... I la pandèmia moltes d’aquestes tendències de fons les ha accelerat, com ara la digitalització o la sostenibilitat que, per exemple, tindrà un increment de les actuacions quan acabi la COVID-19.

Això us fa pensar que tindreu bones perspectives pel 2021?

No només pel 2021, sinó que crec que la majoria de les empreses industrials estaran en predisposició de preparar-se, i ho estan fent, per afrontar aquesta nou futur que serà una situació totalment diferent de la crisi del 2008. Fa uns dies, Harari plantejava si ens podíem imaginar aquesta crisi sense la situació de digitalizació que tenim actualment, amb una aturada total del treball, de la gestió...

I la recuperació també creieu que serà millor als sectors més essencials o preveieu més homogeneïtat?

Potser al contrari, creiem que tothom s’anirà recuperant. Els sectors essencials han estat molt essencials. Tenim empreses en sectors com ara el de la tecnologia per a la indústria agroalimentària, és a dir, equipament per produir aliments, que tenen molt clar que aquest any ha estat extraordinari, amb molta exigència, però que es tornarà a una certa normalitat. I les que no eren tan essencials, també tornaran a una certa normalitat

Com afronten aquest retorn a la normalitat les empreses?

És un moment d’incertesa i és un moment de treballar amb escenaris. Les empreses estan fent força prospectiva i treballen en dos escenaris amb variables com el temps que duraran les mesures de contenció i l’efectivitat de les mesures de reactivació. Quant temps duraran les limitacions de mobilitat i reunió i com d’efectius seran els Next Generation. Nosaltres treballem amb la hipòtesi que fins segon semestre d’aquest 2021 no tindrem una desescalada de les mesures de contenció i que l’efectivitat dels fons de reactivació seran moderats. Aquesta és la nostra visió. Hi ha un altre element, les vacunes, que és fonamental. Ens preocupa com va a casa nostra, a Catalunya, Espanya i Europa però també a nivell mundial perquè requereix perspectiva global. Si estem tots vacunats aquí però les nostres empreses tenen negocis a Brasil on es moren 4000 persones cada dia, el problema continua.

Catalunya està en etapa de formació de Govern. Què li demanaria al proper conseller o consellera?

Té un repte monumental i només una cosa: aconseguir que el Pacte Nacional per a la Indústria, que està en una situació de parèntesis, s’actualitzi després de la pandèmia. I que s’aconsegueixi amb el consens de totes totes les parts implicades perquè sigui un eix fonamental del Govern, no només d’un Departament, i del Parlament. No podem permetre’ns el luxe que això sigui vist com l’instrument d’un Govern. Això és un instrument de país, governi qui governi avui, demà o d’aquí a quatre anys. Hi ha d’haver consens entre la indústria, els agents socials, l’administració i el Parlament. Perquè sinó, seguirem discutint i la indústria perd pes. Treballar per a un Pacte actualitzat i de consens transversal, és un repte gran.

I quines prioritats creu que ha de tenir el Govern per a Catalunya?

La primera, al marge del tema industrial, que és posar la indústria al centre, és la modernització de l’administració. La gestió dels fons europeus, dels Next Generation, podrien patir un coll d’ampolla, la pròpia administració: els fons necessiten un control molt exhaustiu, un seguiment, etc. Hem de veure si les nostres administracions tenen suficients recursos o si estan prou digitalitzades per poder-ho dur a terme. Que el coll d’ampolla no sigui que arribin recursos i a l’hora de repartir-los ens encallem. I sota el nostre punt de vista cal que l’administració sigui més propera a l’administrat. No ha de ser una administració contra l’administrat (no dic que ho sigui), tant si és la persona com l’empresa. Sinó que hi ha d’haver un treball a conjunt. S’ha d’entendre que està al servei dels ciutadans, i dels administrats, i això és mol important. Per tant, hi ha d’haver una major aproximació i s’ha de digitalitzar. No estem a les beceroles, però cal un esforç més gran. Per tant, diàleg i pacte, proximitat i dialització: els reptes pel proper Govern.