Tot i que s’ha detectat una lleugera millora en la qualitat acústica els darrers cinc anys, en comparació al quinquenni 2012-2017, els resultats dels Mapes estratègics de soroll corresponents a la fase 3 (2017-2022) assenyalen que el 28 % de la població que viu en les grans aglomeracions urbanes supramunicipals de Catalunya, ho fa amb nivells de soroll superiors als recomanats a la nit. Un 18 % també pateix també una exposició a nivells superiors als objectius de qualitat acústica durant el dia. Igual que a la resta de grans aglomeracions urbanes d’Europa, la font principal de soroll a les grans aglomeracions de Catalunya és el trànsit viari, que afecta en una major o menor mesura, al 99,8 % de la població total. Entre les zones estudiades, l’aglomeració del Barcelonès I (que inclou Barcelona i Sant Adrià de Besòs) és la que té més població exposada tant en valor absolut com en percentatge, a la nit, a causa de la seva de població i a la mobilitat tant interior com d’entrades i sortides entre poblacions veïnes.
Són dades que ha fet públiques la General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat aquest dimecres en el marc de la Setmana Sense Soroll, que se celebra fins al 2 de maig. Els mapes també es poden consultar a través d’un visor específic, tenen en compte el soroll que prové del trànsit rodat, el trànsit ferroviari, els aeroports i les zones industrials. Aquests són els tipus de soroll que demana la directiva europea, però Catalunya també ha estudiant el soroll procedent de l’oci i les activitats comercials o de restauració.
L’estudi també recull les dades pel que fa al que s’anomenen zones tranquil·les urbanes i, que segons la Directiva europea cal preservar especialment. Es tracta de zones amb un criteris acústics de qualitat, que se situen en menys 55 dB(A) durant el dia i en menys 45 dB(A) a la nit. En aquest cas s’observa que un 26,4% de població es troba per sota els 55 dB(A) en període dia i un 22,2% de població per sota els 45 dB(A) en període nit.
A Catalunya hi ha vuit aglomeracions supramunicipals, que engloben 21 municipis i que suposen quatre 3,2 milions de persones. Els mapes serveixen de base per dissenyar els corresponents Plans d’Acció quinquennals que han de planificar i prioritzar actuacions per a la millora progressiva de la qualitat acústica a les zones estudiades. Actualment s’està ultimant l’elaboració d’aquests plans d’acció i es preveu que s’aprovin al llarg de 2021.
Soroll i COVID-19
La COVID-19 ha aconseguit que els nivells de soroll,i també de contaminació, fossin de mínims, tal com recollíem en aquest article. Segons ha explicat el doctor Atanasi Jornet, president del Grup de Treball de Sorolls i Vibracions de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d’Enginyers Industrials de Catalunya, reconeix que el tancament d’activitats, que malauradament ha provocat pèrdues econòmiques, ha portat ‘’salut al medi ambient’’ amb una reducció important de la ‘’contaminació acústica’’. ‘’El cant dels ocells i altres sons naturals han envaït la nostra ciutat’’, diu Jornet.
Però el retorn a les activitats i l’obertura econòmica, en canvi, han incrementat les queixes per soroll. Jornet, que explica que les enginyeries treballen per minimitzar els nivells de soroll a la societat, creu que els veïns s’han ‘’acostumat’’ al silenci, per una banda, i el teletreball els ha fet adonar de sorolls que abans no tenien ‘’present’’ com poden ser aires condicionats, compressors frigorífics, etc.
