Fa uns mesos, a la seu d’Enginyers Industrials de Catalunya, homenatjàvem la primera dona en titular-se en Enginyeria Industrial a Catalunya, la primera doctora enginyera a Espanya i la primera presidenta de Caixa Enginyers. No descobreixo res si explico que Isabel de P. Trabal no s’hagués sentit representada pels moviments feministes actuals. No feia bandera de la seva condició de dona – i enginyera- per presumir de les seves fites i tampoc sembla que patís el Síndrome de la Impostora. No sabem si no ho vivia perquè realment gaudia de la igualtat i l’equitat que anhelem o perquè els paraules com la perspectiva de gènere, els biaixos, les desigualtats, els rols o els efectes dels estereotips i els prejudicis no estaven, encara, a l’ordre del dia.
El cert és, però, que Trabal es va fer un lloc en un món d’homes i va posar el seu gra de sorra per començar a normalitzar que una dona fos enginyera. Sense voler-ho, Trabal va assentar càtedra en un entorn masculinitzat com pocs i la feina que han fet, també, les que han vingut al darrere, ha permès començar a canviar la situació. En 75 anys que fa que va treure’s el títol, a les aules d’Enginyeria Industrial hem passat de veure una sola dona a compatibilitzar-ne una de cada cinc estudiants (i el darrer anys una de cada quatre). Encara és lluny del 50-50 que molts voldríem però de mica en mica anem fent passos i intentem que, nenes, noies i joves creixin amb una nova mirada que trenqui tots els impediments que hi ha hagut fins fa poc.
Aquesta setmana, cinc grans dones han protagonitzat cinc entrevistes a Fulls d’Enginyeria. Estudiants, acabades de titular i amb experiència. De diferents edats amb orígens, històries i futurs diferents. Em quedo, amb una idea: totes són conscients que encara no gaudim de la igualtat plena, però ja no dubten ni de les seves capacitats ni de les possibilitats que tenen per poder avançar en la seva trajectòria.
"Més enllà de ser un dret de les dones la igualtat és, també, una necessitat per al progrés social"
Això és evolucionar, individualment, però també socialment. Que cada vegada ens costi més trobar ‘la primera dona que’ n’és una mostra i estem satisfetes que sigui així. Però ni som il·luses ni ens conformem amb haver arribat fins aquí. El dia que els conceptes de diversitat, equitat, i igualtat deixin d’aflorar per aquestes dates serà el senyal inequívoc que ja s’han fet tots els deures. Perquè els nostres infants creixin sense els prejudicis ni la mentalitat que ha perpetuat les diferències al llarg dels segles i perquè no hi hagi cap dubte del benefici que la diversitat ens aporta al conjunt de la societat. Més enllà de ser un dret de les dones és, també, una necessitat per al progrés social pel qual, els professionals de l’enginyeria reivindiquem el nostre coneixement i rigor. I si entomem el repte de construir un futur millor, divers i inclusiu, hi hem de ser, els enginyers però també, les enginyeres.
