Un tetraplègic recobra l'ús del braç gràcies a implants al cervell

Un nord-americà que va quedar tetraplègic fa 10 anys en un accident de bicicleta pot tornar a fer servir el braç i la mà dreta per beure i menjar, gràcies a una nova neuropròtesi considerada com una "primícia" mèdica pels investigadors.

Aquest avenç, aconseguit a Cleveland, Estats Units, depèn d'un dispositiu que esquiva la lesió de la columna vertebral utilitzant fils, elèctrodes i programes informàtics per reconnectar el cervell del pacient amb els músculs del seu braç paralitzat.

"Que nosaltres sapiguem, és el primer exemple al món d'una persona afectada d'una paràlisi total, completa" que utilitza directament la ment per desplaçar el braç i la mà per fer "moviments funcionals", ha declarat a l'AFP Bolu Ajiboye, un dels autors de l'estudi, publicat a la revista mèdica 'The Lancet'.

El pacient, de 56 anys, Bill Kochevar, tetraplègic, amb una lesió a l'altura de la quarta vèrtebra cervical, té dos dispositius sobre el cap i 192 microelèctrodes implantats quirúrgicament al cervell, que registren els senyals que la seva matèria grisa envia quan vol moure el braç o la mà.

Amb aquest dispositiu, els seus músculs reben instruccions mitjançant 36 elèctrodes que té implantats al braç i a l'avantbraç. Això li permet utilitzar el braç per beure un cafè, rascar-se el nas o menjar un puré de patates.

Kochevar, que va rebre els implants intracerebrals a finals del 2014, disposa així mateix d'un braç mòbil de suport, també controlat pel seu cervell, que l'ajuda a lluitar contra la gravetat que li impediria aixecar l'extremitat perquè la seva mà pugui agafar la forquilla o la tassa.

Investigacions anteriors ja es basaven en elements similars de neuropròtesi. L'any passat va sortir a la llum el cas d'un jove nord-americà, Ian Burkhart, que va aconseguir utilitzar la seva mà gràcies a una connexió cervell-ordinador. Però, segons els autors d'aquest nou estudi, patia una paràlisi menys severa.

En altres casos, diversos participants van poder controlar un braç robòtic utilitzant els seus senyals cerebrals.

Com en altres experiències d'aquesta mena, el pacient s'ha de mirar el braç per conèixer la seva posició. Amb la paràlisi, no té la capacitat de saber, sense pensar-ho, on són els seus membres.

Per a algú que està lesionat des de fa uns quants anys i "que no es podia moure, ser capaç de moure's, encara que sigui molt poc, és impressionant", ha declarar Kochevat. "És millor del que pensava", ha afegit.

Aquest estudi és "innovador", és la primera vegada que es registra una persona que executa moviments funcionals, multiarticulacions (mà, colze, espatlla) amb un membre paralitzat, gràcies a una neuropròtesi motriu, assenyala Steve Perlmutter (Universitat de Washington) en un text publicat amb l'article a 'The Lancet'.

"No obstant, aquest tractament no està a punt per ser utilitzat fora del laboratori", prossegueix l'especialista. Sense la connexió cervell-màquina, el pacient no podria fer moviments útils, afegeix.

Els moviments són, no obstant, lents i aproximatius, escriu, i assenyalen els múltiples obstacles que queden en matèria de neuropròtesi, com la miniaturització de dispositius, que hauran de ser prou abordables i sòlids per poder ser accessibles per al màxim nombre de pacients.

"És, no obstant, una demostració apassionant", afegeix Perlmutter, que pronostica un futur brillant a les neuropròtesis en l'àmbit de la paràlisi.

Pel doctor Ajiboye, aquest sistema haurà de millorar si es vol aplicar en el dia a dia, principalment respecte a la durada i la potència dels implants cerebrals, així com la possibilitat d'eliminar els fils per aconseguir, al final, un sistema "completament implantable" sense fils ni dispositius exteriors.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.