La distribució de productes a les àrees metropolitanes ha augmentat en els darrers anys en valors absoluts, freqüències i requisits de qualitat. En el futur, el creixement del comerç electrònic i les noves característiques de les cadenes de subministrament, com el just a temps, l’estoc zero i el lliurament en franges temporals cada cop més ajustades, pressionaran encara més la distribució física de mercaderies a les zones urbanes concorregudes.
En aquest context, un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), CARNET i els seus socis industrials, coordinats per l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI), ha dissenyat i fabricat un prototip de robot autònom de lliurament, l'Autonomous Delivery Device (ADD), per automatitzar la logística d'última milla. El vehicle es posarà a prova aquest any, en diferents pilots a Esplugues de Llobregat, Hamburg (Alemanya) i Debrecen (Hongria). L'objectiu del projecte ADD és analitzar com els dispositius de lliurament autònoms poden millorar la distribució urbana de béns en el seu conjunt, quantificar els impactes potencials i fer proves en entorns reals de ciutat. El vehicle autònom circula a un màxim de 20 km/h, té unes mides de 170 cm x 110 cm x 100 cm, porta sis rodes i pot pujar o baixar escales de fins a 20 cm d'altura.
Des de la perspectiva de la ciutat, la distribució urbana de béns genera diversos efectes negatius, empitjorant l'habitabilitat de les zones urbanes en termes de congestió, qualitat de l'aire, contaminació acústica, ús del sòl públic i deteriorament del paviment. Els episodis de congestió urbana, l'escassetat de places d'aparcament de càrrega/descàrrega de vehicles comercials i la normativa local fan que la gestió de la distribució urbana de mercaderies tingui un cost molt elevat per a les empreses logístiques. S'estima que els costos de l'última milla, l'últim tram de la cadena de subministrament entre el centre de distribució i el client final, representen fins a un 40% dels costos totals de transport o més del 20% de la pol·lució a les ciutats.
El desplegament de vehicles autònoms comportaria una reassignació important dels costos del transportista i faria el servei més econòmic i eficient que amb vehicles convencionals. De fet, aquests vehicles poden funcionar en hores baixes o fins i tot en període nocturn, quan hi ha menys congestió. En aquest sentit, moltes empreses ja estan introduint al mercat robots autònoms de lliurament amb l'objectiu de reduir els costos d'operacions. Encara que alguns serveis de lliurament autònom s'estan assajant en entorns públics, aquestes iniciatives són clarament minoritàries i la majoria dels projectes pilot es troben actualment desplegats en entorns controlats.
El sorgiment del prototip
El projecte de l'ADD, finançat per Volkswagen Group Innovation, va començar l'any 2017 amb l'estudi 'Logistic Service', desenvolupat per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB) de la UPC, on es va conceptualitzar el servei logístic amb ADD, es van identificar les necessitats del vehicle i es van analitzar les potencialitats i impactes dels robots autònoms. L'any 2019 es van portar a terme diferents estudis sobre els segons usos que poden tenir aquests vehicles. Es va concloure que l'ADD, addicionalment a les tasques de repartiment, podria analitzar la qualitat del paviment o de l'aire gràcies a les dades que provenen dels sensors del vehicle, conjuntament amb un algoritme de visió per ordinador.
Així mateix, un estudi fet el 2021 per l’ETSECCPB, ha analitzat els diferents models de centres urbans de consolidació de mercaderies. Actualment, l'IRI treballa en els sensors del robot sota la coordinació del professor i investigador Alberto Sanfeliu. Aquest any, l'ADD s'assajarà en tres entorns reals: inicialment, a Esplugues de Llobregat, després a Hamburg i, finalment, a Debrecen. Aquestes activitats es duran a terme en el marc del projecte 'Logismile', que s'inicia aquest mes de gener, finançat per l'EIT Urban Mobility, una comunitat d'innovació que impulsa espais urbans sostenibles i habitables, a iniciativa de l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia.
